Aaron Lee: “Ja no crec en Déu, però no pel que va passar aquell dia”
Violinista. La seva família el va enganyar per fer-li una teràpia de conversió en una illa perduda de Corea
Aaron Lee (1988, Madrid) va tenir una infància còmoda fins que va arribar el moment de sortir de l'armari. Amb 17 anys, el seu pare el va enganyar per portar-lo a Ulleungdo, una illa entre Corea i el Japó, per intentar canviar-li l'orientació sexual. Se'n va escapar, però la història no acaba aquí: la família el va fer fora de casa i es va haver de buscar la vida sol a Madrid amb un violí i unes partitures. Contra tot pronòstic, es va convertir en el músic més jove a entrar a l'Orquestra Nacional d'Espanya.
El 2005 Lee era un adolescent que acabava de tenir la primera experiència sexual. "L'autoacceptació va ser un camí dur", explica, ja que se sentia culpable per estar "en contradicció" amb els valors cristians dels seus pares. Va sortir de l'armari per accident: una factura de telèfon sospitosa va cridar l'atenció a casa i va haver de confessar. Però el que no s'esperava era la reacció tan violenta que va tenir el seu pare: "Vaig haver de fer servir l'instint de supervivència". A partir de llavors, els xantatges i les amenaces van començar a formar part del seu dia a dia. Però encara quedava el pitjor.
"El mateix dia que acabava el curs, entre butlletins de notes i comiats, vaig pujar a un avió rumb a Corea". El seu pare el va portar allà per veure els seus avis. O això li va dir. Però en realitat van passar tot l'estiu a Ulleungdo, tancats dins d'una església. "No marxarem d'aquí fins que no canviïs", li va dir el pare, amb la intenció de revertir la seva orientació sexual.
L'Aaron va viure aquells mesos completament aïllat del món: tenia prohibit trucar, fer servir l'ordinador o fer qualsevol cosa que no fos participar en les activitats de l'Església. Es va intentar escapar de l'illa. Va aconseguir el telèfon de l'ambaixada espanyola gràcies a una de les feligreses amb qui tenia una bona relació. Però el pare el va enxampar fent la trucada: "Va ser el moment més violent que he viscut amb ell. Vaig pensar que no sortiria mai d'allà". És l'instint de supervivència el que fa que, abans de "rendir-se" i posar fi a la seva vida, l'Aaron decidís fer un últim intent per escapar-se. Fent teatre, va fingir que la teràpia de conversió havia funcionat i, amb les setmanes, tothom es va creure la mentida.
La farsa va continuar dos anys més, fins que els pares es van mudar a Corea i van descobrir l'engany: "Vaig decidir no amagar-me més, ja era major d'edat, però ells em van fer triar. Ara que es diu llibertat o comunisme, en aquest cas era llibertat o mort". Va tornar sol a Madrid amb un violí i unes partitures: "Va ser el pitjor moment de la meva vida". Va treballar de cambrer, de dependent… Però sense deixar de tocar el violí. Fins que amb 20 anys es va convertir en la persona més jove a entrar a l'Orquestra Nacional. Hi va estar fins als 26 anys: "Es va convertir en un malson. La música em va alimentar, però quan vaig tocar sostre, la vaig arribar a odiar".
Avui dia encara fa recitals de violí i una obra de teatre basada en el llibre que va escriure sobre la seva vida, Yo soy el que soy (2020). No va ser fins a l'any passat que el seu pare li va demanar perdó. Però l'Aaron ja l'havia perdonat molt abans: "Ho vaig fer per necessitat. Estava fastiguejat amb la vida, tenia tanta ràbia acumulada…" Tot i això, amb els anys va perdre la fe: "Ja no crec en Déu, però no pel que va passar aquell dia".