Música
Cultura31/10/2021

El retorn d'ABBA: "Van arribar i, simplement, van demostrar que encara ho podien fer"

El mític grup suec torna 40 anys després, publica nou disc i estrena espectacle

Elisabeth Vincentelli, New York Times
i Elisabeth Vincentelli, New York Times

"Vam decidir fer un descans la primavera del 1982 i ara hem decidit que és el moment de posar-hi fi", diu el comunicat que ABBA va fer públic el setembre passat. El famós grup suec, que té fins i tot un museu a Estocolm (Suècia), feia mesos que treballava clandestinament en un nou LP, Voyage, que sortirà a la venda el 5 de novembre.

Entre el 1973 i el 1981, el quartet (que inclou Anni-Frid Lyngstad, de 75 anys; Agnetha Fältskog, de 71; Björn Ulvaeus, de 76, i Benny Andersson, de 74) va publicar vuit àlbums d’estudi que es van convertir en 30 èxits a la llista de Billboard. Van vendre desenes de milions de discos i van crear un autèntic fenomen: fans apassionats i incondicionals. A banda de l’èxit, van canviar alguns paradigmes: el grup era conegut per assumir riscos en l’ús de la tecnologia i les cançons. Van ser pioners a crear, a mitjans de la dècada dels 70, minipel·lícules promocionals (avui serien videoclips), la majoria amb Lasse Hallström com a director. El 1999 el musical Mamma mia! va combinar els èxits del grup amb un argument que no hi tenia res a veure, i es van acabar fent adaptacions cinematogràfiques amb Meryl Streep cantant Dancing queen.

Ara ABBA arrisca el seu actiu més valuós –el seu llegat–, no tan sols amb un nou LP sinó també creant un espectacle radicalment modern, perquè els que sortiran a l’escenari no són ben bé ells. A partir del mes de maig, en un local londinenc construït a mida, el grup actuarà amb uns sofisticats avatars que a més a més no repliquen les seves cares i cossos actuals, sinó tal com eren el 1979, amb el cabell esvalotat i els pantalons de campana i de colors cridaners que triomfaven aleshores.

Cargando
No hay anuncios

Un projecte no tan arriscat

Andersson i Ulvaeus afirmaven que estaven realment sorpresos i possiblement força alleujats, per l’emoció amb què s’ha rebut l’anunci del nou àlbum Voyage –comparteix nom amb l’espectacle–, que formen deu cançons. “No pensàvem que seria tan ben rebut”, diu Ulvaeus. “Simplement t’arrisques, t’arrisques que et destrossin”, afegeix. Tanmateix, segurament tenien la intuïció que el projecte funcionaria. ABBA va desaparèixer dels escenaris el 1982, però no ha deixat de prosperar i, a més, ha superat l’etiqueta que se li va posar als anys 70 de pop europeu cursi. Actualment ABBA és força respectat i, més aviat, se’ls considera sofisticats artesans del pop. A més, la seva popularitat transcendeix generacions i fronteres.

“ABBA és senzillament una de les bandes més importants de la història de la música popular”, diu Michelle Jubelirer, presidenta i directora d’operacions de Capitol Music Group, en un correu electrònic. “Són un veritable fenomen musical, i ho han sigut des que van guanyar el Festival d'Eurovisió el 1974 amb Waterloo”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

A més, cada dècada s’ha reviscolat l’interès, començant amb el recopilatori del 1992, ABBA gold, que continua a les llistes britàniques més de 100 setmanes després del seu llançament. L’art de les cançons clàssiques i la màgia a l’estudi de la banda tenen fans tan diversos com Elvis Costello, Carly Rae Jepsen, Jarvis Cocker, Kylie Minogue, Dave Grohl o Madonna.

Andersson i Ulvaeus podrien haver-se limitat a viure tranquils amb els milions que han guanyat. “Què pot passar? –diu Andersson–. Continuaran posant Dancing queen l’any vinent”. Ulvaeus riu. El duet es complementa molt bé. Andersson és un músic que quasi cada dia va al seu estudi. Ulvaeus sempre s’ha sentit atret pel món empresarial i continua amb els seus projectes amb Pophouse Entertainment. No tenen cap mena de pressió. La parella de músics asseguren que no hi havia un gran pla per fer un nou àlbum, simplement es van trobar i es van adonar que continuaven gaudint fent música.

Tot va començar fa cinc anys, quan Simon Fuller, el productor de la franquícia Idol i de les Spice Girls, va proposar que fessin un espectacle amb reproduccions en 3D dels integrants del grup cantant i amb el suport d’una banda en directe.

Cargando
No hay anuncios

“Va ser una elecció fàcil (per a mi) donar-los el poder de ser el primer grup important a aprofitar les possibilitats del món virtual”, diu Fuller. “La música d’ABBA atrau totes les generacions com cap altre grup des dels Beatles”. El projecte té també avantatges pràctics perquè els integrants del grup no s’han de sotmetre a la pressió dels grans concerts. “El que ens interessava era la idea de poder deixar anar això al món, mentre som a casa cuinant o passejant el gos”, diu Andersson. La parella de músics van anar a Las Vegas per veure els hologrames que feia servir Cirque du Soleil a Michael Jackson ONE, i la seva conclusió era que ho havien de fer un milió de vegades millor. Industrial Light & Magic, famosa per haver creat els efectes visuals de La guerra de les galàxies, els va assegurar que podia fer-ho. Lyngstad i Fältskog hi van estar d’acord mentre no haguessin de sortir al carrer, ni fer entrevistes a la televisió ni trobar-se amb els periodistes.

El 2017 Fältskog i Lyngstad van desplaçar-se fins a l’estudi d’Andersson i van posar les seves veus a la balada I still have faith in youi a la cançó Don’t shut me down. Les dues cantants, que fa molts anys que viuen fora del món de la música, van reprendre la seva feina just allà on la van deixar. “Van arribar i simplement van demostrar que encara ho podien fer; va ser increïble”, afirma Andersson. Altres membres de la banda s’hi van afegir, com el guitarrista Lasse Wellander. El pla inicial era només fer aquests dos temes, però van decidir fer-ne més, perquè es divertien fent-ho.

Els membres del grup tenen molts més anys viscuts i, en alguns temes, hi ha un punt agredolç. Parlen de la dificultat de les relacions i les separacions. Sigui com sigui, estan satisfets. "Crec que és una mica avorrit fer només reciclatge", diu Andersson. Una paraula que provoca la reacció d’Ulvaeus: "Tu en dius reciclar, jo en dic relat transcendent; pots elevar, pots fer coses en altres plataformes, que és el que fa Voyage, explicar una història en una altra plataforma".

Cargando
No hay anuncios

Cançons més agredolces

No és l’únic debat entre els dos músics. Andersson diu que Ulvaeus va demanar que canviessin el cabell del seu avatar perquè no podia suportar una cosa tan realista del 1979. El grup ha resistit diferents terrabastalls emocionals: Andersson va estar casat amb Lyngstad, i Ulvaeus amb Fältskog. Però els dos músics, que es van conèixer el 1966, no han deixat de treballar junts, fins i tot després de la separació d’ABBA. Ara la divisió de treball és més clara que als anys 70: Andersson idea les melodies i grava les maquetes i, després, Ulvaeus escriu les lletres. Les cançons tenen el segell inconfusible d’ABBA, però el registre de les veus és una mica més baix. L’edat no és l’únic motiu: "Acostumàvem a obligar-les [a les dues cantants] que arribessin tan alt com poguessin perquè això dona energia", diu Andersson. "Més que obligar-les, insistíem", matisa Ulvaeus.

Els últims 40 anys han canviat moltes coses, però Voyage no vol sonar a res que no sigui Abba: "Si escoltes els nous discos, sempre són molt sofisticats", diu Andersson. "No hi ha res que no es mogui al ritme exacte. I jo no faig això".

Cinc setmanes coberts de sensors

El nou àlbum és força atemporal. "Avui en dia, quan s’edita, es pot treure qualsevol cosa, però ells no ho van voler fer", explica el bateria Per Lindvall, que toca en el nou àlbum. "Tampoc s’han dedicat a assajar les veus fins a defallir; és part del so únic d’ABBA", afegeix. Per fer possible els avatars es va necessitar, però, molta tecnologia del segle XXI, incloses cinc setmanes de captura de moviment. Això implica que tots quatre van haver d'enfundar-se vestits ajustats coberts de sensors i que Andersson i Ulvaeus s’afaitessin les barbes.

Cargando
No hay anuncios

Fa 40 anys un projecte com Voyage hauria sigut inimaginable. "Com ho era que ABBA tingués discos d’èxit a Anglaterra o als Estats Units", apunta Ulvaeus. "Escrivíem les cançons, esperàvem que sortís alguna cosa bona, anàvem a l’estudi, i gravàvem aquestes cançons. I després n’escrivíem més. Exactament com ara: només es tracta d’intentar que surti alguna cosa bona", conclou Andersson.