Abel, 17 anys: "M'identifico molt amb Puig Antich perquè tampoc suporto les injustícies"
Els estudiants de secundària assisteixen a la representació de 'Puig Antich, cas obert' a la tercera galeria de la Model
BarcelonaA l'anarquista Salvador Puig Antich el van executar amb el garrot vil el 2 de març de 1975, quan tan sols tenia 26 anys. Fa 50 anys d'aquella mort tan terrible i d'un judici ple d'irregularitats, una eternitat per als qui tot just estan a l'adolescència. Posar-se a la pell del jove Puig Antich, entendre per què lluitava o què vol dir viure en una dictadura no ha de ser fàcil per a algú que ni ho ha viscut ni segurament ho han fet els seus pares.
L'obra de teatre Puig Antich, cas obert, que al final d'aquesta setmana hauran vist 583 estudiants de vuit instituts de secundària, fa que el viatge en el temps sigui més fàcil. Hi ha una peça molt important: l'esquelet de ferro de la tercera galeria de la presó de la Model, que acull la representació, i que no ha canviat pràcticament gens des que el jove militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) hi va estar empresonat. No és l'únic element que ajuda el públic a fer aquest salt enrere. Hi ha una taula dels anys 70, amb una Olivetti i moltes carpetes, i un relat dels fets precís i sense gaires floritures, que en bona part recull el llibre Salvador Puig Antich, cas obert: la revisió definitiva del procés, del periodista Jordi Panyella, que ha inspirat l'obra. A l'escenari surt un Salvador Puig Antich (interpretat per Marc Pujol) que recorda sobretot perquè va lluitar, però també com va morir. L'actriu Carme Sansa dona veu a moltes de les dones del jove anarquista. Entre elles, a les quatre germanes Puig Antich que no han deixat mai de batallar perquè es reobri el seu cas. Els advocats, a qui interpreta Bàrbara Roig, deixen clar, amb tot el que intenten, que no es van rendir.
L'opinió dels joves
Abans de començar l'obra, s'adverteix que si no hi ha silenci, els actors pararan. De moment, això mai no ha passat en cap de les funcions i els estudiants –la gran majoria de 4t d'ESO i de Batxillerat– acostumen a seguir amb força atenció el que es veu a l'escenari. "M'identifico molt amb Puig Antich, perquè tampoc suporto les injustícies", diu l'Abel, que estudia primer de Batxillerat a l'Institut Menéndez Pelayo de Barcelona. "Potser no tinc els mateixos ideals, però ell no volia imposar el que pensava, sinó que volia que el poble decidís", afegeix. "Se sentia molt oprimit i volia la llibertat", afirmen l'Angela i la Zoe. Fer el que va fer Puig Antich, però, segurament no ho farien: "És una decisió molt difícil perquè has de pensar en la família i en les persones que t'estimen", afirma l'Angela. Els ha tocat viure en un estat democràtic que dista força del règim franquista. Tanmateix, el Nil assegura que també es poden sentir vulnerables davant algú més fort o poderós: "Si tens un problema amb la policia, el més probable és que no hi tinguis res a fer; tens totes les de perdre", lamenta.
A l'Institut de Ca n'Oriac de Sabadell s'havien preparat bé abans d'anar a veure l'obra. Han estudiat la Transició i alguns estudiants també han estudiat l'exili. Fins i tot, han anat a veure el camp de concentració d'Argelers, al Rosselló. "Salvador Puig Antich no es volia quedar amb els braços plegats i va trobar una manera de lluitar", opina el Biel. En diferents moments de l'obra, s'explica com els joves de l'època volien canviar el món. "Nosaltres també podem lluitar, però a petita escala, fent coses petites", asseguren la Joana i el Nico. Tampoc la situació és la d'aleshores. "La gent tenia molta por", diu el Nico. "Si ho passéssim molt malament potser sí que faríem coses més radicals, perquè això ens donaria més força", reflexiona la Joana. A ella, el que més l'ha impactat és que les germanes Puig Antich no es poguessin acomiadar del Salvador: "M'ha afectat molt el fet que no diguessin adeu, que marxessin dient que ja es veurien quan arribés l'indult".
Aquesta setmana s'acaben les funcions, però l'equip que ha fet possible aquest projecte teatral, Jordi Panyella, Jordi Pérez Solé, Mercè Sarrias, Marc Pujol i Helena Moliné, esperen que pugui continuar, i estan en converses amb l'Ajuntament de Barcelona. "No creiem que s'hagi de representar en escenaris convencionals, sinó en diferents espais de memòria", afirma Moliné, que valora molt que en les representacions adreçades al públic general l'aforament ha estat complet: "Molts dels assistents afirmaven que havien tingut una connexió o altra amb Puig Antich. Va venir un home que havia compartit presó amb ell i un altre amb qui havia repartit octavetes", explica Moliné.
