ACA XXXIV
Execució precisa i vibrant de l'Orquestra Simfònica sota la direcció de Luis Remartínez a Es Baluard
Concert de cloenda del XXXIV Encontre Internacional de Compositors Festival Mallorca 2014, organitzat per ACA, amb el suport del Consell Insular, interpretat per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears - Ciutat de Palma, dirigida per Luis Remartínez, a l'Aljub d'Es Baluard, que un altre cop mostra les possibilitats de l'espai pel que fa a organitzar concerts. Bona entrada, ple. Quatre peces: El mundo exterior del mundo interior del mundo Exterior, d'Alberto Bernal; Ratzia, de Joan Bagés; Concerto per flauto e archi, de Carme Fernández Vidal, i Urbe, de Cláudio Tupinamba.
Peça gens senzilla la que obrí el concert, per a instruments de corda, que presumia una vetllada de música contemporània d'allò més alambinada, com bé es desprèn del títol de la composició. Però va ser només una premonició errada. Joan Bagés, també amb música per a corda, va posar una mica de pau a la possibilitat que hi hagués algunes desercions. I alguna n'hi va haver, però el millor encara havia d'arribar.
El concert per a flauta i arc de Carme Fernández va convertir l'Aljub en un lloc màgic, amb Josep Fancesc Palou com a solista, que mostra un cop més el seu virtuosisme per una peça deliciosa, amb el recolzament d'una Orquestra Simfònica que sota la direcció de Remartínez mostrava tot un ventall de les seves possibilitats amb una execució precisa, neta i vibrant. La cosa en aquest moment havia agafat un nivell alt i superava amb escreix les dificultats habituals, per la manca de referències, de la música contemporània. El concert va finalitzar amb Urbe, del brasiler resident a Madrid Cláudio Tupinambá, una música descriptiva, dolça i a la vegada amb força, que hi afegia a la corda la impecable bateria de percussió de la simfònica.
L'èxit de la feina ben feta
Un altre èxit i una demostració de feina ben feta de la Fundació ACA que encapçala Antoni Caimari, ubicada a Búger, circumstància que desconeix el senyor Estarellas, que si no ho vaig sentir malament la va situar a sa Pobla, però clar, això passa per improvisar discursos innecessaris amb l'única intenció de bravejar dels "esforços" que han hagut de fer per tenir una Simfònica, que ara resulta que forma part de "lo nostro", amb algun "pues" que deu ser la traducció de "idò" al "baleà". També varen fer parlar el gerent en un discurs de paraules buides que mostraven el llautó de la ignorància. Deixem-ho estar en anècdotes sense importància d'un concert que mostrà la solidesa i experiència d'una fundació.