Una Acadèmia de Hollywood més diversa i global

BarcelonaLa tendència més sorprenent de les últimes edicions dels Oscars és el creixent protagonisme del cinema estranger no parlat en anglès. El cas de Parásitos i les seves sis nominacions és el més destacat, però no l’únic: en la categoria de film animat, en què sempre es cola alguna pel·lícula estrangera, aquest any n’hi ha dues, l’espanyola Klaus i la francesa ¿Donde está mi cuerpo?; en la de millor documental trobem Para Sama, una producció de Síria i el Regne Unit, i Honeyland, de Macedònia. L’any passat també va ser excepcional, amb 10 nominacions per a la mexicana Roma i tres per a la polonesa Cold war, inclosa millor direcció.

Un dels factors que s’han apuntat per explicar el fenomen és el nombre creixent en l’Acadèmia de Hollywood de membres no originaris dels Estats Units. Es tracta d’una situació que la mateixa acadèmia ha impulsat els últims anys arran de la crisi de relacions públiques del 2016 després de dues edicions consecutives sense nominacions d’intèrprets ni cineastes negres. Una campanya a les xarxes socials (#OscarsSoWhite) i el boicot de figures com Spike Lee i Will Smith van fer que Cheryl Boone Isaacs (la primera presidenta negra de l’Acadèmia) anunciés "canvis històrics" perquè els premis fossin "més inclusius", incorporant sang nova a la institució per arribar al 2020 amb el doble de dones i persones de minories ètniques.

De moment, van pel bon camí. Del 25% de dones del 2016 es va passar el 2019 a un 32% i el 8% de "persones de color" –concepte difús que inclou afroamericans, llatins, asiàtics i, per a alguns despistats, també Antonio Banderas– havia crescut fins al 16%. El canvi és fruit de la política activa per incorporar minories ètniques i dones: el 2019 es van convidar 842 persones, de les quals un 50% eren dones i un 29% "de color". Però la xifra més interessant dels possibles nous membres (encara falta que acceptin la invitació) és que hi ha representats 59 països. L'esforç de l’Acadèmia per ser més diversa ha fet, de retruc, que sigui més internacional i, per tant, oberta a paradigmes cinematogràfics alternatius a Hollywood. Benvingut sigui.