Les acrobàcies aèries russes captiven la desena edició del Festival del Circ de Girona

Girona“Cap dels artistes que ha actuat avui no ha fet res que no s’hagi fet abans al món del circ. Però la clau no és què fas, sinó com ho fas”, va recalcar la veu experimentada d’en Pedro, un pallasso de 55 anys que ahir no es va perdre la gran final del Festival Internacional del Circ de Girona. I posava un exemple il·lustratiu: el final del número Still loving you del Duo Sukhorukov, de Rússia. Després de volar amb una xarxa que s'anaven entrelligant en postures impossibles, acabaven tots dos enlairats sota una pluja de confeti. "Ja em diràs tu a mi quina bajanada, el confeti, si ho pot fer tothom. Però ha estat el colofó perfecte d'un número espectacular", va sentenciar. 

El duet Sukhorukov són una excepció al seu món: encara no s’han graduat a l’Escola de Circ i Varietats de Moscou, però ja els han contractat a dos destacats circs de Rússia. A més, en la desena edició del festival, van oferir una disciplina que mai s’havia vist encara a la carpa gironina: utilitzen una xarxa –i no cintes– per realitzar tota mena d’acrobàcies aèries. Una dificultat afegida –pels nusos i cel·les que la componen– que segurament ha valorat el jurat per convertir-los en un dels dos guanyadors de l’Elefant d’Or.

L’altra guardonada amb el primer premi ha estat el número Anna de D. Efremkin, també de Rússia, i que estava inspirat en la novel·la Anna Karenina (1877) de Lev Tolstoi. Jugant al voltant d'una llarga taula, la parella d’acròbates va barrejar el circ i el teatre per representar com Karenina va deixar el seu marit quan es va enamorar d’un jove militar, i el tràgic desenllaç que al final va acabar signant. 

"Ha estat un miracle"

El domini del circ que tenen els russos es va fer palès en el pòdium del festival gironí. A més dels dos duets que es van endur el primer premi, també tres companyies del mateix país van ser reconegudes amb els Elefants de Plata: N. Grushin, K. Eganian i V. Dulick. En canvi, els Elefants de Bronze han fet una mica més de volta al món. Primer a Sud-amèrica, amb els xilens Hermanos Reyes i els mexicans Hermanos Latino, i després a Mongòlia amb la Troupe Zola New Generation, que ha impregnat el seu número amb mostres de la seva cultura com els vestits i les danses integrades a l'espectacle.

Ara bé, les actuacions dels guardonats no van ser les úniques que van aixecar els “oohh!” i “aahh!” del públic que omplia les grades. Ahir a la nit se celebrava la gran final amb les tretze companyies que havien superat la resta de participants, i no n’hi havia cap que no deixés en algun moment amb la boca oberta. I això que fa unes setmanes ni els seus organitzadors tenien clar que es pogués celebrar.

“Més que un festival, aquest any ha estat un miracle”, va definir el seu director, Genís Matabosch, que va estar patint fins a l’últim moment per si podien arribar-hi tots els artistes, per si permetien més o menys aforament o per si algun membre resultava positiu de covid. “Els 94 artistes han pogut arribar, i allò que semblava impossible, que les funcions s’anessin omplint l'una rere l’altra, ho hem aconseguit amb vendes a ultimíssima hora”, admetia Matabosch amb un gran somriure i la satisfacció d'haver assolit les deu edicions, malgrat les voltes que ha donat el festival –primer a Albacete i Figueres i després a Girona– i la polèmica que de vegades l'ha envoltat.