Adèle Exarchopoulos torna convertida en estrella al festival on va guanyar la Palma d’Or

Enviat especial a CanesLa vida d’Adèle va fer història al Festival de Canes el 2013, i Adèle Exarchopoulos, aleshores una actriu desconeguda, es va convertir en el primer intèrpret en guanyar la Palma d’Or –compartida amb Léa Seydoux i el director del film, Abdellatif Kechiche–. Enguany la seva presència en un títol de competició oficial com és el thriller romàntic L’amour ouf, per tant, té un significat especial: és el retorn d’una filla del festival que durant l’última dècada ha cultivat sense presses una carrera molt sòlida i rica en registres. Ella és, de fet, el gran atractiu de L’amour ouf, on Gilles Lellouche adapta una novel·la de l’autor irlandès Neville Thompson sobre la relació al llarg de deu anys entre una estudiant brillant i el buscabregues de l’escola, un primer amor incandescent que es trenca de manera traumàtica –i trenca igualment les vides de la parella– quan ell és abduït pel món criminal.

La vigència íntima d’un amor juvenil que dona sentit a la vida conviu en el film amb la vocació maximalista de la direcció de Lellouche, que invoca sense èxit l’energia visceral del cinema criminal de Scorsese i alguna fuga intranscendent al gènere musical. Al final, el millor de L’amour ouf és el treball actoral, ja sigui una emocionant conversa entre la gran Élodie Bouchez i Exarchopoulos o el volcà d’honestedat amb què l’actriu mostra el seu cor trencat al seu antic amor (François Civil) quan es retroben deu anys després. No és el primer retorn d’Exarchopoulos a Canes –ja ho va fer el 2019 en un paper menor a El reflex de la Sibyl–, però sí el que confirma que l’actriu ja no és aquella debutant de La vida d’Adèle sinó una estrella per dret propi del cinema europeu.

Emancipació a Bombai

La fragilitat amorosa vertebra també l’altre títol presentat aquest dijous a la competició oficial: All we imagine as light és la primera ficció de la cineasta índia Payal Kapadia, que el 2021 va guanyar el premi al millor film documental de Canes pel retrat que feia a A night knowing nothing de la vida estudiantil a l’Índia. All we imagine as light, filmada en una Bombai superpoblada i caòtica que Kapadia contempla amb sensibilitat documental, gira al voltant dels conflictes sentimentals de dues infermeres: l’una té el marit treballant a Alemanya des de fa set anys i l’altra manté un afer secret amb un noi mentre els pares preparen el seu matrimoni arranjat. Els matisos i situacions de cada personatge s’exploren amb sensibilitat en aquesta història d’emancipació feminista i sororitat que, tanmateix, potser hauria d’haver-se projectat en una secció paral·lela.