El camp de concentració on s'aprenia català i es feien castells

BarcelonaEl 28 de gener del 1939, a les set del matí, l’estat francès va obrir la frontera per qüestions humanitàries. La van travessar 68.035 infants, 63.543 dones, 9.020 ancians i uns 10.000 ferits. Dies després desenes de milers d'homes i dones van continuar travessant la frontera fugint de les tropes franquistes. Uns 261.400 homes de l’exèrcit republicà van creuar-la a partir del 6 de febrer del 1939. Tots els qui no tenien prou recursos per pagar-se l’estada a França ni tampoc cap familiar que els pogués ajudar, van ser tancats en centres i camps. Un d'aquests camps va ser el d'Agde (Llenguadoc), conegut com el camp dels catalans. Què era exactament i què hi va succeir ho explica el llibre El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940) (Editoral Afers), de Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980).

La historiadora, que ha investigat fonts fins ara poc conegudes, detalla com el camp es va posar en marxa el mes de març del 1939 i que hi va haver refugiats fins a les últimes setmanes de l'octubre d'aquell mateix any. Entre altres singularitats de camp dels catalans, Arañó en destaca l'organització. "Hi havia un sistema sanitari organitzat que va tenir un impacte real en la vida dels interns, serveis generals, servei de proveïment i d’intendència, d’interpretació, d’enginyers... Tenia unes infraestructures i una organització interna poc vistes en el sistema concentracionari francès, i unes condicions força acceptables si ho comparem amb la misèria i precarietat d’altres camps com el d’Argelers o el de Sant Cebrià de Rosselló", explica Arañó.

El juny del 1939, el poeta i escriptor Agustí Bartra va escriure "En realitat aquest camp és una petita Catalunya fora de Catalunya. Es té escassament el sentiment d’ésser-ne fora, ja que els contactes amb els francesos són ben rars i la vida diària es produeix normalment dins d’un clima catalaníssim. Tots els rètols dels carrers de barraques són en català (carrer de Pau Casals, carrer de Rafael Casanova, avinguda de Pi i Margall, etc.)". Tanmateix, hi havia també repressió i control, molta vigilància, sobretot per evitar qualsevol actuació política, i una doble filferrada que recordava als interns que no eren lliures.

Una vaga de fam

Malgrat el control i la repressió, en aquest camp hi va haver una revolta i vora 8.000 refugiats van fer una vaga de fam entre el 6 i el 7 de juliol del 1939, contra els allistaments obligatoris a les companyies de treballadors estrangers (CTE). Els primers mesos que van funcionar les CTE no hi va haver gaires problemes, perquè els refugiats confiaven que era una via per millorar la seva vida i la seva alimentació i tenir certa llibertat, però aviat va començar a córrer la realitat sobre quines eren realment les condicions de vida i de treball. Amb tota aquesta informació, cada vegada hi va haver més reticències a allistar-s'hi i, al final, molts es van negar a anar-hi.

"Al camp dels catalans hi va haver 24.861 homes. Es va crear amb l’objectiu de traslladar-hi els homes que hi havia a les platges del Rosselló, perquè allà cada dia hi moria més gent", explica Arañó. El camp va viure un procés de "catalanització". "Era una manera de no perdre la identitat i el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l’exili. S'hi van traslladar molts catalans que hi havia en altres camps", detalla la historiadora. Un altre fet singular, segons Arañó, va ser la vitalitat del camp. Hi havia una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical. Hi havia una coral, formada per 180 homes, una colla castellera, es feien cursos de català i de francès, d'història de Catalunya... Pere Vives, que va morir a Mauthausen-Gusen i a qui Joaquim Amat-Piniella va dedicar la novel·la K.L. Reich (Club Editor), feia de bibliotecari al camp dels catalans. "Demanava llibres al govern català a l'exili. Des de novel·les ficció fins a llibres de gramàtica i sobretot diccionaris", diu Arañó. L'octubre del 1939, 10.491 refugiats que hi havia al camp van ser repatriats a Espanya, 1.400 van emigrar a Sud-amèrica, 1.754 es van enrolar a les CTE, un miler es van allistar a la legió estrangera i 120 van emigrar a Rússia.