‘ADN’: la història del còmic en català també s’escriu des de Formentera

PalmaQualsevol diria que els responsables de la revista ADN, una publicació dedicada al món del còmic impulsada des de Formentera, ho tenien tot en contra per emprendre una segona etapa en un projecte nascut fa quasi quaranta anys. Hi tornaren en temps de confinament, en un moment en què els fanzins en general i les publicacions dedicades al món del còmic en concret havien entrat ja en un procés de decreixement que ha derivat en l’existència, avui dia, de comptadíssimes excepcions en l’àmbit del còmic català. I l’ADN, la revista creada per dos estudiants formenterers el 1985, és una d’aquestes. Ara bé, no va ser fins vint anys després de la seva desaparició a principis dels 90, que la van recuperar.

“Encara estudiàvem BUP quan es va produir el boom del còmic a Espanya”, explica Vicent Ferrer, un dels impulsors de la revista ADN juntament amb Juan Moreno, “i hi havia un munt de revistes amb tiratges brutals. Tota aquella efervescència havia arribat de cop després de la dictadura i ens arribaven coses francobelgues, argentines, americanes, italianes… I a nosaltres ens interessaven sobretot les temàtiques de fantasia i ciència-ficció. Així que ens vàrem voler sumar a aquesta moguda, al gran desplegament que hi havia, fent el nostre propi fanzín: es deia ADN i era en català”. Ferrer subratlla de seguida que, en aquest sentit, anaven a contracorrent: “Ho férem abans que s’hagués aprovat la llei de normalització lingüística”. També remarca que sempre han tingut clar que la llengua era un dels trets identificatius, un dels motius de l’existència d’aquesta publicació. “En aquella primera etapa es començava a ensenyar en català al món educatiu i l’única revista que existia era Cavall Fort, que era més infantil. Supòs que per això, perquè érem molt pocs, fins i tot ens van arribar a fer una ressenya a la revista Com ensenyar català als adults, cosa que ens va sobtar molt”, afegeix Ferrer. Per a ell, un dels objectius més importants de la revista és “potenciar el còmic en català, que és una assignatura que encara està pendent”. I això que, tal com han demostrat en els prop de vint números que han publicat en les diferents etapes de la revista, el nombre de creadors que s’hi dediquen a les Illes Balears, i a tots els territoris de parla catalana, és molt elevat.

“És cert que a la primera etapa vàrem tenir molta sort, perquè vàrem caure simpàtics a molta gent que ens feia ressenyes, com Xicu Lluy o Joan Marí de la Fuente, cosa que ens va servir per donar-nos a conèixer per diferents canals. Però el que fèiem era una cosa independent, amb una periodicitat bastant irregular, i quan les nostres carreres professionals es van anar consolidant, ho vàrem deixar anar”, recorda Vicent Ferrer. En aquella primera etapa, entre el 1985 i el 1998, van publicar un total d’onze revistes, set amb el nom ADN i quatre amb el nom Cosmos Factory, un projecte hereu del primer que, tanmateix, també van abandonar.

En aquella primera fase havien començat amb un centenar d’exemplars per publicació i arribaren a superar els quatre-cents que es distribuïen a diferents punts de les illes i també de l’Estat. “Ens havíem traslladat a Barcelona i això ens va rellançar, vàrem poder incorporar seccions especialitzades i formar part d’aquell caliu que havia derivat en la creació del Saló Internacional del Còmic, per exemple”. Ara, quaranta anys després d’haver començat, hi han tornat: la revista ADN ha format part de l’aparador de l’Institut d’Estudis Baleàrics a la fira Còmic Barcelona, que es fa a principis de maig. I, de fet, Barcelona és una de les ciutats on actualment es torna a distribuir aquesta publicació gestada a Formentera, a més de Dénia, Girona, Madrid i diferents punts de les Balears.

Les Balears, terra de còmic

Actualment, els membres del Clúster del Còmic i Nous Mèdia de Mallorca són una seixantena i apleguen, entre altres, il·lustradors i contadors d’històries d’arreu de l’Arxipèlag, alguns d’ells formenterers com els mateixos Vicent Ferrer i Juan Moreno. “A Formentera hi ha més dibuixants que sargantanes”, diu entre rialles Rafa Vaquer, qui ha estat president del Clúster del Còmic fins fa només uns mesos. “Si l’enorme densitat de creadors que hi havia a Mallorca va generar que es creàs el Clúster, el mateix va succeir a Formentera amb l’existència d’’ADN’. És com si el còmic hagués estat un virus local que s’ha anat reproduint entre Illes i donant peu a projectes diferents”, afegeix.

Tanmateix, però, a la nova era de la revista ADN –que a totes les portades va encapçalada amb un avís que diu que “Les autoritats adverteixen que llegir ADN és perjudicial per a la salut pública”– hi han participat creadors no només de Formentera, sinó d’arreu de les Balears i de fora de l’Arxipèlag. A la pròxima publicació, que està previst que aparegui durant el mes de juny, hi col·laborarà per primera vegada un autor menorquí, Cristòfol Pons. I fins ara hi han participat reconeguts dibuixants com els mallorquins Guillem March i Guillem Marí, els eivissencs Joan i Víctor Escandell, a més d’Alfredo Boto, periodista madrileny que ha col·laborat en les diferents etapes de la revista.

ADN, en tot cas, ha canviat, i molt, en aquesta nova etapa, i això que recuperar-la no va ser idea ni de Juan ni de Vicent, inicialment. “El 2015, amb motiu del trentè aniversari de l’aparició de la revista, ens van proposar des de l’àrea de Cultura del Consell Insular fer una edició facsímil de tots els exemplars que havíem publicat, amb textos explicatius, i vàrem comptar amb Antoni Marimón, professor d’Història Contemporània de la UIB, per fer-ne el pròleg”, explica Ferrer. D’aquell volum de 450 pàgines ens va sorgir el cuquet de reprendre l’experiència i finalment, durant la primavera de 2020, en ple confinament, van decidir tornar-s’hi a posar. “Ja n’han sortit 6 números de 48 pàgines cadascun i amb tirades de 500 exemplars, i la veritat és que n’estam molt contents”, afegeix Ferrer.

En aquesta “nova era”, això sí, han ampliat les temàtiques i propostes: el subtítol de la revista parla de còmic, però també de poesia, il·lustració i cultura popular, i és per això que, entre altres, han comptat amb la col·laboració de poetes com Joan Cabalgante, escriptors com Miquel Àngel Vidal o dramaturgs com Josep Ramon Cerdà. Al darrer número llançat fins ara, s’hi poden trobar des d’Històries de les Pitiüses que ens situen 4.000 anys enrere, a càrrec de Joan Miquel Morey i Vicent Ferrer amb dibuixos de Joan Escandell, fins a un poema d’Eva Hibernia acompanyat d’il·lustracions d’Enric Riera, passant per una historieta d’Irene Moyà titulada Un lloc millor.

“És una revista impecable”, valora Rafa Vaquer, “que no només està ben impresa i ben editada, sinó que sobretot serveix per donar una base de sortida, un espai de publicació als creadors, tant locals com de fora, que és un dels principals problemes del món del còmic actual: la desaparició de revistes periòdiques de les darreres dècades ha fet molt difícil que puguis publicar res que no sigui directament una novel·la gràfica, de 150 o 200 pàgines directament. Quedava El Jueves i ara ha passat de ser setmanal a mensual”, enraona el dibuixant. “Així que és una sort que a les Balears encara tinguem una plataforma que ens permet practicar i mostrar coses mentre gaudim de les creacions dels professionals reconeguts que tenim a les Illes, que no són pocs. Tothom hauria de passar per ADN”, diu Vaquer, qui admet que encara té pendent de fer-ho. “Però serà ben aviat, em fa molta il·lusió”.