"Els adults no deixem parlar ni preguntar les criatures"

BarcelonaEn quin moment els adults deixem de tenir la curiositat i l'admiració pròpies de la infantesa? Com les podem mantenir? Què ens poden ensenyar els infants, en aquest sentit? Són algunes de les preguntes que han planat sobre la primera xerrada del 8è cicle Diàlegs de Pedralbes, que s'organitza en col·laboració amb l'ARA i que s'ha inaugurat aquest dijous al monestir de Pedralbes. El professor de filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona Daniel Gamper s'encarrega de dirigir-lo i de marcar els temes que centraran cada edició de la iniciativa.

Per a la primera sessió d'aquest any, Gamper s'ha acompanyat del professor de filosofia de l’Escola Sadako, Jordi Nomen, amb l'objectiu d'abordar com pensar amb les criatures, propiciar-ne la reflexió i mantenir-la també durant l'edat adulta. "L’admiració i la curiositat venen de sèrie, el problema és que amb el temps les perdem. Els únics capaços de conservar-les són els filòsofs, els artistes i els poetes", ha afirmat Nomen.

A la seva escola treballen la filosofia amb infants des dels tres fins als setze anys. "Preguntem i estimulem la curiositat en grup per fomentar el diàleg i buscar la complexitat del món des de diferents punts de vista", ha assenyalat Nomen. Es tracta d'una estratègia que va a contracorrent respecte a les tendències majoritàries, segons el filòsof. "Els adults no deixem parlar ni preguntar els infants. Sovint els limitem dient-los què han de fer i com ho han de fer", ha subratllat. Com ho treballa ell? Amb "les activitats que les criatures troben plaents: els contes, l'art i el joc, però sempre seguits de la reflexió".

Més pressa i menys concentració

Nomen treballa la filosofia amb infants des de fa més de trenta anys, i al llarg d'aquestes dècades ha vist com les preguntes i les reflexions de les criatures anaven canviant. "Els infants d'ara diuen sovint que no anem bé, que els adults tenim massa pressa, no els escoltem mai i no entenem el que necessiten", ha destacat. També ha detectat que la capacitat de concentració "era molt més notable en temps enrere que no pas ara" i ho ha atribuït a l'impacte dels telèfons mòbils, però també a la pressa amb què vivim els adults. Davant de tot plegat, quina és la millor recepta per educar els petits? Segons Nomen, és ben senzill: "Educar és, per sobre de tot, estimar".