Àgata Roca: "Parlem molt de com ho tindran els joves, però, i els grans?"

BarcelonaEl sistema se't pot girar en contra en qualsevol moment, encara que no t'hagis desviat ni un mil·límetre del que la societat espera de tu. I encara que tinguis cinquanta anys i siguis professora de filosofia en una universitat de renom. "Clara G. no és gens antisistema, ha fet sempre el que havia de fer –diu la dramaturga Victoria Szpunberg–. És una dona ordinària, pacífica, estudiosa, obedient". Però de cop i volta es troba a la corda fluixa: té la menopausa, s'ha divorciat, sobreviu amb un contracte precari i l'estan a punt de fer fora del pis on viu perquè han venut l'edifici a un fons voltor. Tot plegat farà que es replantegi "algunes màximes morals que tots donem per bones". És el punt de partida de L'imperatiu categòric, una proposta escrita i dirigida per Szpunberg, amb Àgata Roca i Xavi Sáez com a protagonistes, que es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 28 de febrer al 24 de març.

"És difícil trobar una obra de ficció sobre una dona madura", diu el director del Lliure, Julio Manrique. Per a Àgata Roca, el paper de Clara G. és "un regal". "Ja no em podré queixar que no s'escriuen papers xulos per a actrius madures", diu l'actriu, que reconeix que ha descobert "un món, el dels professors associats, que desconeixia absolutament". "Pensem que els professors d'universitat viuen bé, i no és veritat". I afegeix: "Parlem molt de com ho tindran els joves, però, i els grans? Hi ha molta gent de la nostra generació que no pot viure a la ciutat". Szpunberg va decidir abordar el problema de l'habitatge després de patir-lo en primera persona: "És escandalós, els preus han pujat d'una manera aclaparadora. Sempre llegeixes notícies, ho saps per amics... Però en el moment que em vaig posar a buscar pis, va ser quan em vaig adonar de com està el tema, sobretot si ets una persona sola".

"L'imperatiu categòric és un concepte patriarcal"

Szpunberg es declara una gran aficionada de la filosofia, una disciplina que "es retroalimenta amb el teatre". Assessorada per l'escriptor i filòsof Albert Pijuan, a L'imperatiu categòric s'encara amb el concepte ètic més popular d'Immanuel Kant: actua només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi en llei universal. "Si hi ha un filòsof que ha generat un sistema de pensament rígid, contundent i alhora rigorosíssim, és sens dubte Kant –diu la dramaturga–. Però l'imperatiu categòric és un concepte molt patriarcal, perquè busca lleis generals i no té en compte les experiències somàtiques, del cos". En aquest sentit, Clara G. idea "una microrevolució": elimina Kant del pla docent i hi incorpora Kafka. Segons Manrique, el que Szpunberg aborda és "la dicotomia entre flexibilitat i rigidesa". L'Anticrist, de Friedrich Nietzsche, que Szpunberg va treballar fa pocs mesos per al Temporada Alta de Girona, també apareix en l'obra. "Nietzsche fot canya a Kant", explica la dramaturga.

"M'agrada molt fer una obra d'autoria catalana, viva i actual", diu Xavi Sáez, que encarna "els diferents tipus d'home que apareixen en la Ilíada que viu la protagonista". "Òbviament que no tots els homes són miserables, però en aquest cas m'interessava representar homes que servissin de paradigma del sistema patriarcal", explica Szpunberg, que ha volgut allunyar-se del "teatre confessional" i treballar sobretot a partir de diàlegs. "És un text revolucionari, perquè fuig de l'onada actual d'obres escrites des d'una posició postdramàtica", segons Manrique.