'El Aguante', un retrat fotogràfic de Laia Albert del dia a dia del barri la Boca, de Buenos Aires

Es MercadalD'ençà de la pandèmia no hi ha tornat, però el vincle emocional que hi va cultivar durant el temps que hi va estar fa que senti Buenos Aires, concretament el barri de la Boca, com casa seva. Un dia abans de tornar a Barcelona, d'allà on és, després d'un viatge per Buenos Aires, la fotògrafa Laia Albert va visitar la Boca, fent cas omís als ímputs que li havien arribat. "No hi vagis. Sobretot no hi vagis sola", li deien. No va servir de res: "No només no hi vaig anar, sinó que hi vaig quedar". La butaca de l'avió amb què havia de tornar a Barcelona va viatjar buida. I va començar un projecte que ara és una exposició de fotografies titulada El Aguante: la Boca. La mostra ha rebut el premi al millor projecte fotogràfic del Menorca Doc Fest i es pot veure a la galeria Biel Mercadal del Mercadal fins dia 7 de novembre.

Infants, dones, cussos; vida als carrers. Una ciutat immensa d'edificis molt diferents, de llums disperses. La sèrie de fotografies en blanc i negre que Albert ha presentat estan plenes de gent amb caràcter, de moviment. L'autora explica que aquesta era la seva realitat propera: "No anava caminant pel barri i fotografiant el que em cridava l'atenció. Totes les escenes i el que es veu a les imatges són coses que passaven al meu entorn més proper, era la meva realitat". El barri la va atrapar, i Albert el va immortalitzar en analògic.

"Fotografio el que tinc a prop. Les dones de la Boca crec que són un dels pilars més forts no només quant a atenció als infants, sinó també amb referència a la dinàmica familiar i manutenció", diu. Dones i infants són qui viuen, habiten i fan el barri, els que l'aguanten. A la fotògrafa també li interessa captar "les herències que un té i que no ha triat", però que, igualment, "modifiquen i condicionen les vides de les persones". A les imatges d'El Aguante, s'hi veu la realitat pobra dels carrers de la Boca. "Malgrat que sigui un barri que està pràcticament al centre de Buenos Aires, el seu dia a dia és molt diferent i més complicat", recorda Albert.

No sap quan, però una de les il·lusions de la fotògrafa és tornar-hi, perquè "el barri sempre em rep com si fos una més". I, en general, tornaria a Buenos Aires, una ciutat "molt activa i bèstia, fotogràficament tremenda, culturalment molt potent i d'una bellesa brutal".