Un aguiat per a Afrodita

PalmaL’estiu s’extingí i els arbres de les voreres fructificaren. Entre les fulles verdes s’hi distingia el groc intens dels codonys. Llavors la finca no estava tancada de reixa i botàvem els marges amb facilitat. N’agafàvem uns quants i els mossegàvem entre rialles perquè eren tan aspres que et deixaven la boca vellutada i insensible. M’agradava tenir-los dins les mans i sentir aquella carnositat rugosa, tan aromàtica. Després, en arribar a casa els deixaríem dins els calaixos o la caixa, embolicats amb un drap.

A l’antiga Grècia, el codony es considerava una fruita sagrada per a Afrodita i es feia servir en cerimònies de casament com a símbol de fertilitat i en favor d’un matrimoni fructífer. Els nuvis havien de compartir un codony o mossegar-ne un abans de l’enllaç matrimonial, ja que es creia que aquest gest propiciava l’amor i l’harmonia conjugal. Es pensava que el codony atorgava desig, passió i prosperitat, elements clau per a la deessa de l’amor. Un dels mites més famosos que vinculen Afrodita amb un fruit daurat és el fruit de la discòrdia, la poma d’or del judici de Paris, possiblement, un codony.

Propietats medicinals

El codony és el fruit del codonyer (Cydonia oblonga), un arbre originari de la regió del Caucas i les zones de la Mediterrània. Aquest fruit és conegut per la seva pell groga i vellutada, la seva textura dura i el sabor amarg i astringent quan és cru, per la qual cosa poques vegades es menja sense cuinar. Quan es cou torna dolç, aromàtic, de textura granulosa i agradable al paladar. A part del seu ús culinari, el codony ha estat apreciat per les seves propietats medicinals. La seva alta concentració en pectina el fa útil per regular el sistema digestiu, i es fa servir sovint en remeis casolans per combatre la diarrea o per alleugerir inflamacions intestinals.

En la cuina medieval els codonys es consumien torrats al caliu, bullits en brou gras o en vi, cuits al forn i en forma de confitura, entre d’altres. El codonyat era un plat dolç de cullera que es feia amb codonys bullits i capolats, ametles moltes, espícies, brou i rovells d’ou.

En el receptari franciscà Avisos i instruccions per lo principiant cuiner, redactat a mitjan segle XVIII, el codony s’empra com una fruita o una verdura que enriquirà els aguiats i acompanyarà la part proteínica del plat.

En el nostre cas la forma més recurrent d’estotjar-los és conservar-los en forma de confitura o codonyat, confitats i en gelea. El codonyat s’elabora amb la pasta obtinguda de la fruita bullida, sucre i alguns aromatitzants com la llimona, la canyella o el vi. Més curiosa resulta la gelea que es descriu a La cuinera pràctica (Felanitx, 1935) on el suc que s’obté dels fruits bullits es clarifica amb sucre i aigua fins que s’obté una gota que no traspassi el paper. Després se servirà en escudelles i, segons el text, se’n faran formes curioses.

Amb el temps sembla que el codony ha quedat relegat al món de les conserves i ha perdut el paper que tenia com a acompanyament de plats salats. Potser la varietat de verdures de tota temporada no n’ha afavorit la reintroducció en els nostres aguiats.

Per a la recepta d’avui m’ha semblat interessant reivindicar-la en un plat principal partint del pollastre amb salsa de codonys del manuscrit franciscà abans citat. Podeu substituir el pollastre per ànnera, colomins o qualsevol altra au. Esper que sigui del vostre gust.