El comiat d’Aina Moll esdevé un reconeixement polític i cultural a la tasca de la filòloga

El comiat d’Aina Moll, tot i la discreció de la cerimònia, ha donat la dimensió de l’empremta de la filòloga en el conjunt dels territoris de parla catalana. El funeral de la filla gran de Francesc de Borja Moll, a la basílica de Sant Francesc de Palma, amb els quatre germans, els desset nebots, cunyats i altres familiars de la finada, va sumar el màxim reconeixement de la classe política balear i catalana, amb la presència dels presidents Francina Armengol i Quim Torra, però també de lingüistes, escriptors, representants de moviments socials i culturals, a més d’una nodrida presència del món educatiu.

Des que va morir Aina Moll i Marquès (Ciutadella, 1930), la nit de dissabte passat, dia 9 de febrer, a Palma, s’han succeït les mostres de dol, i sobretot d’elogi per una tasca immensa destinada a l’enfortiment de la llengua catalana, la normalització lingüística i la cohesió social.

Així ho volgué destacar el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, pocs minuts abans d’entrar a la basílica per assistir al funeral: “Som aquí per homenatjar Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat i autèntica arquitecta del procés de normalització. Tots els Països Catalans estam de dol”, va dir, just abans d’anunciar que la Generalitat organitzarà properament un acte d’homenatge a la filòloga menorquina, “en el qual esperam comptar amb una representació de tot el territori lingüístic. A Aina Moll li volem agrair tanta i tanta feina per la nostra llengua”.

En aquest sentit també es va expressar el president de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, desplaçat a Palma per al comiat i que, en declaracions a l’ARA Balears, va definir Aina Moll de “gran filòloga, gran persona i gran professora. Gràcies a ella, la llengua i la cultura s’han mantingut vives a Catalunya i a les Illes Balears. I és que més enllà de la gran tasca de col·laboració en el Diccionari, hi ha un fet grandiós que mereix tot el reconeixement i és que la llengua és al carrer en bona mesura gràcies a ella”. De l’IEC, a més, va assistir al funeral la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, primera dona que va ingressar a l'esmentada secció; Aina Moll en va ser la segona. Filòlegs com Joan Melià, Nicolau Dols i Joan Mas i Vives també volgueren acomiadar-se de qui era un referent per a tota la comunitat lingüística.

Una lluita sense descans

A la cerimònia, oficiada pel rector de Sant Francesc, Gregori Mateu, es va definir Aina Moll de “dona feinera, amiga dels amics i molt arrelada tant a les Balears com a Catalunya, que va lluitar sense descans, però de manera serena, per la nostra llengua i la nostra cultura”. El bisbe Taltavull va fer acte de presència al final del funeral per donar el condol a la família Moll.

A més dels esmentats, assistiren al funeral d’Aina Moll la delegada del govern, Rosario Sánchez, la vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, la consellera Catalina Cladera, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, el vicepresident Jesús Jurado, les conselleres de Cultura de les Balears i de Catalunya, Fanny Tur i Laura Borràs, respectivament, els consellers insulars de Cultura Francesc Miralles i Miquel Àngel Maria (en representació del Consell de Menorca), el conseller d’Educació Martí March, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, com a màxim representant de Cort al funeral.

L’expresident del Govern balear Cristòfol Soler, les cantautores Maria del Mar Bonet i Miquela Lladó, els escriptors Biel Mesquida, Joan Perelló i Miquel Sbert, el president de la Institució Francesc de Borja Moll, Antoni Mir, el president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, l’expresident de l’OCB Jaume Mateu i l’editor Lleonard Muntaner, entre molts d'altres, se sumaren en el reconeixement polític i cultural a la filòloga menorquina.