Aina Moll, una vida dedicada al país i la llengua

PalmaAina Moll fou una dona "pionera" i "fora de sèrie" pel seu temps. Així la defineix Pilar Arnau, filòloga i investigadora que en firma la biografia, Aina Moll i Marquès. Filòloga pionera i activista compromesa amb la normalització de la llengua catalana, que forma part de la col·lecció Biografies de Mallorquins que edita l'Ajuntament de Palma. Tot i que va ser polifacètica en l'àmbit laboral, la docència va ser el seu gran compromís, ja que "tenia una gran vocació pedagògica": que una escola de Palma dugués el seu nom va ser un dels premis que més satisfactoris que li donaren, més enllà de reconeixements institucionals, medalles i distincions. Així ho va verbalitzar la mateixa Aina Moll a Arnau. Sense saber ja si li farà la mateixa il·lusió, el batle de Palma, José Hila, va anunciar ahir a la presentació oficial de la biografia a Cort, que un carrer de Ciutat també duria el nom d'Aina Moll. De justícia n'hi fa: la professora també era una experta a teixir ponts i camins –lingüístics, territorials, generacionals. Va dedicar la seva vida a la recerca lingüística –preparava una tesi sobre l'eivissenc i va ajudar a acabar el diccionari Alcover-Moll–, i no va tenir mai problemes a ensenyar, promocionar, divulgar i difondre la llengua catalana. Va fer país posant en contacte i treballant amb gent del País Valencià, de Catalunya i de les Illes.

Pilar Arnau va començar a perfilar la biografia d'Aina Moll cap al 2016 amb la "voluntat de retre homenatge a una dona tenaç, molt estudiosa i feinera, amb gran disponibilitat i capacitat de servei al país". Tot ha duit més feina de la que s'esperava: no hi havia cap publicació dedicada a la lingüista, però sí molts articles, entrevistes, hemeroteca sobre la seva feina i fites i molta gent que volia parlar d'ella. "Moltes dones que varen ser les seves alumnes, les que varen aprendre català gràcies a ella, varen respondre a la meva crida. El relat testimonial és molt important perquè et dona pistes de com era una persona, però també és perillós perquè no tothom et diu el mateix i hi pot haver opinions contradictòries", explica Arnau. Allà on coincidia tothom era a dir que Moll era una persona "molt accessible, cordial, feinera, sense por a les polèmiques tot i perseguir sempre el consens", diu l'autora de la biografia.

A més a més, l'escriptora ha tingut l'ajuda d'una de les germanes de Moll, Dora, i ha tingut accés a material inèdit, com ara cartes i fotografies personals. Quan ja estava gairebé acabada l'edició, la tardor passada, la troballa d'una maleta plena de documents i nous materials, especialment cartes entre ella i son pare, Francesc de Borja Moll, va endarrerir la publicació; però va permetre fer alguns canvis i afegits amb detalls que revelaven aquella correspondència. La bona relació amb el seu pare i la precoç curiositat que se li va despertar sobre la llengua "la varen predestinar" a ser qui fou, tot i ser una dona. "Ara ja no ens crida tant l'atenció tot el que va fer o aconseguir Aina Moll, però en aquells anys no era tan fàcil. Fou filòloga pionera en els mon acadèmic i editorial dels anys 50 del segle XX, completament dominat pels homes, i així i tot va continuar sent una activista compromesa", diu l'escriptora.

Al principi, abans de morir Moll, Arnau i Dora intentaren parlar amb ella per comptar també amb el seu testimoni. Com que la memòria li fallava, li ensenyaven fotografies per facilitar-li el context. Algunes vegades funcionava; altres, no. "Al final de la seva vida havia oblidat molts moments importants, però sempre recordava i pronunciava perfectament el carrer, número, pis i porta de l'hostal on va viure a Barcelona mentre estudiava", diu Arnau com a curiositat. La filòloga menorquina va morir a Palma, a 88 anys, el mes de febrer del 2019.

De tota la informació que tenia, la voluntat de la investigadora era editar un volum didàctic, divulgatiu, entretingut i amè. Explicar la vida i trobar els impulsos vitals de qui va ser directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre el 1980 i el 1988 i, després, coordinadora de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears i assessora lingüística del Govern no ha estat una feina fàcil. Del seu llegat se'n pot destacar la Llei de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, "un referent important per a l'elaboració de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (novembre de 1983) i la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears (abril del 1986)", rememora Pilar Arnau. Afegeix que com a coordinadora de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1989-1995) va posar els fonaments per a la creació de la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears, que es creà just quan ella es va jubilar, el setembre del 1995.

Explica Pilar Arnau que d'ençà que fou directora general de Política Lingüística a Catalunya, Moll va convertir-se en una espècie de celebritat al Principat: "Aquest càrrec li va donar molta popularitat. Hi arribà a principi de la dècada del 80. Com a curiositat, a Catalunya en aquella època gairebé no hi havia nines amb el nom d'Aina. En començar la dècada dels 90, després d'aquella estada de Moll al Principat, les al·lotes amb aquets nom es varen multiplicar".

Propera a la gent, d'ironia fina, rigorosa i exigent com a professora, de fàcil i ràpida adaptació al context. Tot això són algunes qualitats que Pilar Arnau presenta a la biografia, unes pàgines que expliquen el context que va convertir Aina Moll en la persona que va ser. Una primera aproximació a una de les dones més reconegudes, estimades i rellevants de les Illes Balears.