Ainhoa Arteta: “Per què un teatre ha d’estar mig buit si anam en avions i trens plens a vessar?”

PalmaAssegura que Mallorca és sempre “un regal” per a ella. Ainhoa Arteta torna al teatre Principal de Palma aquest divendres per interpretar-hi Àries des de l’escenari, un repertori d’algunes de les peces més conegudes de la lírica. Ho farà amb la companyia de solistes mallorquins i del cor del teatre, dins el programa del festival Fila U. La soprano guipuscoana, que no ha aturat de treballar des que es declarà la pandèmia, confessa “l’emoció” que li provoca “poder tornar a cantar davant el públic”.

Què suposa cantar amb més de la meitat de les butaques buides a causa del coronavirus?

La situació és trista i, fins a un cert punt, incomprensible. Em deman per què un teatre ha d’estar mig buit si anam en avions i trens plens a vessar. Comprenc la dificultat de gestionar una situació tan única i desconeguda, i que les normatives són del tot necessàries, algunes, i les altres són preventives. Així que no em correspon a mi criticar-les, no ara almanco. D’altra banda, anima veure que l’aforament permès s’omple, que la gent en té moltes ganes. Jo allò que esper és que aviat puguem tornar a omplir els teatres. I no ho dic tant pels artistes que donam la cara damunt l’escenari, sinó per tots els que hi fan feina darrere. És entre tots que formam el món de la música i la cultura en general, milers i milers de persones molt afectades per aquesta crisi.

Durant el confinament, se us ha vist treballar diàriament a les xarxes socials.

No he deixat de treballar en cap moment. Sempre he sabut que els cantants som esportistes de la veu, necessitam un entrenament continuat. La veu té la seva rutina i ha de seguir el seu repertori de sempre. Quan es va decretar l’estat d’alarma, vaig decidir publicar a les xarxes la feina que feia, perquè la gent pogués veure precisament el treball que hi ha darrere de les actuacions públiques. També vaig engegar una sèrie d’entrevistes amb col·legues per donar a conèixer com som els intèrprets quan no estam a un escenari. Fins i tot, em vaig ficar a un concurs de cuina, que es veurà al setembre per televisió, jo, que mai he sabut pelar una ceba.

Ni Mallorca ni el del teatre Principal són escenaris desconeguts per vós. Què representen?

Mallorca és sempre un regal de Déu per mi, i el Principal és un teatre amb una història consolidada i ben destacada pel que fa l’òpera. A més, és curiós que el públic mallorquí, com també el de les Canàries, hagi gaudit de moltes obres tot just després de ser estrenades al continent americà. El públic de les illes, dels dos arxipèlags, ha estat exposat a la lírica en moltes ocasions abans que el de la Península. És un públic educat en l’òpera.

Què us plantejau aportar quan interpretau les peces més conegudes i aplaudides de la lírica?

Sempre intent estar bé i aportar allò que jo som com a vehicle d’interpretació. Totes aquestes peces són genials, les han fetes vertaders genis. Si tu estàs bé, en tots els sentits, aquestes obres poden ser molt especials. El que vull és transmetre moments extraordinaris, únics. Ara s’hi afegeixen les ganes que teníem els intèrprets de poder tornar a cantar davant el públic. Les actuacions després del confinament han estat més emocionals.

Sou a punt de fer 56 anys. Què significa aquesta edat per a una soprano?

A l'òpera, l'edat és un plus. Suma, no resta. Ets més madura, et coneixes millor, en saps més tècnicament i pots donar més. És cert que, d’un temps ençà, en el món de la lírica s’opta preferentment pels intèrprets més joves. Em sembla molt bé, però no hem d’oblidar que aquells que ja tenim una edat som al moment que més podem aportar. Ens volen apartar i és una llàstima, perquè, quan jo vaig començar, aquells que ocupaven els grans escenaris del món tenien 50 anys per amunt i eren grans referents per a nosaltres. Joan Sutherland, Renata Scotto, Montserrat Caballé i tants altres ens ensenyaven com es canta. Està bé potenciar els més joves, però a la vegada veim com es cremen molts cantants per exposar-los massa tot just quan han començat la seva carrera.

Us heu plantejat en qualque moment deixar de cantar o quan serà el punt final de la vostra carrera?

No, ben al contrari. A mi m’hauran de retirar d’una coça. Jo apost per carreres llargues, les d’un corredor de fons. No pens retirar-me. Sé que tinc molt per cantar i molt que contar encara.