Amb la inauguració de la nova sala del Museu de l’Eròtica de Barcelona també s’engega un nou tour dins el programa “Art i Sexologia”, creat per la sexòloga Sigrid Cervera. És ella l’encarregada de fer un guiatge a través del museu per explicar la història d’alguns dels manuals de l’art d’estimar més famosos de la història: des de l’Ars amandi d’Ovidi, al Kamasutra de Vatsyayana, fent una parada especial, ara sí, al Kamasutra català.
Així era el 'Kamasutra català'
El Museu de l’Eròtica de Barcelona inaugura una sala dedicada al sexe a l’Europa medieval catalana
Barcelona“Convé copular quan el cos està equilibrat i reposat i quan el menjar s’ha acabat de digerir a l’estòmac” (...) “S’hauria de fer l’acte sexual després d’haver dormit, però només dormir una mica, tret d’aquells homes que tenen una constitució forta, ja que no ho necessiten per recuperar forces”. Aquests són alguns dels consells que es poden trobar a l’Speculum al foder (traduït com a Manual per copular o Mirall del fotre), un llibre anònim escrit a finals del segle XIV o principis del XV i considerat com el Kamasutra català.
“És la joia de la corona de l’erotologia occidental de l’Edat Mitjana, perquè és el primer manual de sexe d’Europa escrit en una llengua vernacla, el català, el més complet de la seva tipologia i el més agosarat de tots fins a aquell moment”, explica Victor Lluís Pérez Garcia, doctor en arqueologia, professor d’història, orientalista i autor d’El Kamasutra català i altres manuals de sexe medievals (Edicions Excalibur, 2022).
Precisament un exemplar del seu llibre es troba a la nova sala que el Museu de l’Eròtica de Barcelona (MEB) acaba de dedicar al sexe a l’Europa medieval i al Kamasutra català. Un espai que, segons Sarah Rippert, directora del MEB, vol “agradar i emocionar a tots els visitants, i molt especialment al públic català”.
Miniatures i penitenciaris medievals
L’Edat Mitjana a Europa va ser una època de prohibicions i hipocresia, a banda de patir tota mena de tabús, supersticions i ignorància. Per això, les representacions de l’acte sexual són gairebé inexistents. Ara algunes d’aquestes imatges es poden veure a la nova sala del MEB, que ha omplert les parets amb un recull de fotografies de miniatures medievals de l’Europa occidental que daten de la mateixa època que l’Speculum al foder.
Al mateix espai també hi ha una mostra de fotografies de les conegudes com a “talles exhibicionistes”, on es veuen parelles fent l’amor, masturbacions o genitals de mida exagerada, algunes de les quals s’han trobat en esglésies romàniques com la de Sant Andreu de Salardú, a Lleida. La instal·lació d’un petit confessionari també ens recorda el poder de l’Església en aquells temps, que tot i que condemnava el sexe i la luxúria, a la pràctica, monjos, sacerdots i cardenals solien gaudir de tota mena de relacions sexuals. Alguns fins i tot tenien fills i mantenien amants. De fet, en els segles VII i VIII comencen a dibuixar els pecats sexuals en llibrets, una mena de kamasutres de la culpa, amb els quals el sacerdot enumerava els pecats davant d’aquells que es confessaven.
“La sala és una aproximació a com s’entenia el sexe a l’Europa medieval a través de l’art i la història per poder-ho estudiar des del marc de la sexologia”, explica Sigrid Cervera, sexòloga i experta en art eròtic que ha participat en la creació del nou espai. Per a ella, el Kamasutra català, del qual es pot veure una reproducció del manuscrit original al museu, és un dels elements cabdals d’aquest nou espai. “Ens apropem sempre a l’època medieval amb aquesta idea de foscor, però l’existència de l’Speculum al foder denota una curiositat científica i intel·lectual per l’ars amandi, l’art d’estimar. El seu estudi és una oportunitat per ampliar els nostres coneixements sobre com es vivia la sexualitat a l’època i, més concretament, a la Catalunya medieval”, apunta Cervera. De la mateixa manera, Víctor Pérez considera que, si es llegeix el llibre amb deteniment i amb esperit analític, “ens podem adonar de la grandíssima influència dels manuals de medicina sexuals i d’erotologia àrabs de l’època medieval que, al seu torn, van ser influenciats per textos hindús com el Kama Sutra de Vatsyayana”.
Remeis i afrodisíacs
Es creu que el Manual per copular anava dirigit, d’una manera molt pràctica i planera, a la noblesa, la burgesia rica i a la família reial de la Corona Catalana. A les seves pàgines no només es tracten els problemes de salut sexual i els remeis que es poden emprar, sinó que també s’enumeren tota mena d’afrodisíacs per aconseguir diferents objectius.
“Qui vulgui augmentar la quantitat d’esperma ha de menjar aliments (viandes) que tinguin tres qualitats: humitat, calor i ventositat”, es recomana als homes, mentre que també els adverteix de quan és millor tenir relacions sexuals: “No s’ha de copular després d’haver caminat, ni d’haver tingut diarrea, perdut sang al cos, treballat, suat o similars”.
Encara que el text va destinat als homes, les dones també hi tenen molta presència per a l’època i s’hi introdueixen idees molt revolucionàries a l’Europa cristiana, com el fet que les dones poden, i volen, tenir orgasmes, i que els homes tindrien més èxit en les seves relacions amoroses si es preocupessin de satisfer el plaer femení. Per això, hi ha apartats dedicats únicament a la psicologia femenina i de la seducció perquè els homes entenguin com s’enamoren les dones i quin és el moment que són més receptives al sexe. Això sense descomptar un capítol dedicat a les diferents maneres i postures per a fer l’acte sexual.
De l’Speculum al foder només se’n conserven dos exemplars manuscrits originals a la Biblioteca Nacional de Madrid, dels quals un està sencer, mentre que l’altre és fragmentari. Es creu que un dels textos havia pertangut al marquès de Santillana, però els experts admeten que és difícil traçar el recorregut d’aquests manuscrits des de la seva publicació a finals del segle XIV o principis del XV. Se sap que, fins a la dècada del 1920, el Manual per copular estava completament oblidat i es va haver d’esperar fins als anys setanta perquè la primera edició del text original veiés la llum, i no ha estat fins al 2022 que Pérez ha fet una traducció moderna completa del manuscrit original.