Així són les mòmies en la intimitat

BarcelonaQuan van momificar Nesperennub, que era un sacerdot del temple de Karnak, els embalsamadors van col·locar-li un senzill bol d'argila damunt del cap. Gràcies a les noves tecnologies, encara s’hi poden observar les empremtes del terrissaire. "És un bol senzill i poc treballat, no se n’ha trobat cap de similar en cap altra mòmia. De moment no tenim cap explicació concloent, si era una cosa simbòlica o protectora, potser d'aquí vint anys, amb l’avenç de les noves tecnologies, un altre arqueòleg m’ho podrà dir", diu Marie Vandenbeusch, comissària al departament de l’Antic Egipte i el Sudan del British Musuem. Nesperennub és una de les sis mòmies que s’exhibeixen a l’exposició Mòmies d’Egipte: redescobrint sis vides, que es pot veure al CaixaForum fins al 26 de març i que és la setena col·laboració entre el British i la Fundació La Caixa.

Les tomografies computades permeten veure també tot d’amulets sota els embolcalls de la mòmia de Nesperennub. Gràcies a la ciència, l'arqueologia i la història sabem moltes més coses de l’home que s’amaga sota capes i capes de lli que originalment eren de color vermellós. Obria les portes del santuari i era la 15a generació de la seva família que exercia de sacerdot al temple de Karnak, el complex religiós més important de Tebes (l’actual Luxor). Els sacerdots de Karnak eren tan poderosos que fins i tot es van atrevir a desafiar el poder reial. A la caixa de cartonatge s’hi observen alguns déus com Osiris, Isis i el fill de tots dos, Horus. Si les mòmies i els sarcòfags ocupen la part central de cada sala de l’exposició, a les parets hi ha exposats fins a 260 objectes que formaven part dels rituals d’embalsamament i de les tombes. En diferents pantalles i en imatges tridimensionals, es mostra el que no pot veure l’ull humà: l’esquelet, els cabells si els va conservar, els signes que van deixar, les malalties que va patir...

Molta informació sobre l'elit i poca sobre la resta de la població

"Als arxius del British vaig trobar moltes peticions de persones rellevants demanant que es desembolcallessin les mòmies. Inexplicablement, malgrat les pressions, mai se’ls va fer cas, i gràcies a això ara tenim tots aquests cossos tan ben conservats", diu Vandenbeusch. Ameniryirt va ser un funcionari de Tebes que va morir entorn del 600 aC. Supervisava uns dominis d’una gran riquesa, feia 164 centímetres, i pel desgast de les articulacions de la pelvis se sap que va morir entre els 35 i 49 anys i que patia càncer. Tenia també ateroesclerosi i problemes lumbars. "Hem fet molta recerca sobre les mòmies, però ens donen informació sobre un percentatge molt petit de la població. El 95% restant d'egipcis no es podien momificar, perquè no tenien recursos per fer-ho, i, per tant, sabem molt poc sobre com vivíem o quines malalties tenien", detalla Vandenbeusch.

A Penamunebnesuttawy, a diferència de la resta de mòmies, no li van extreure el cervell. Els embalsamadors treien tots els òrgans i els conservaven en vasos canopis, però el cervell l’acostumaven a tirar perquè consideraven que el centre de la consciència era al cor. "Quan més sabem, més ens adonem que no hi havia ni un únic ritual ni que tots els embalsamadors practicaven les mateixes tècniques", assenyala Vandenbeusch. Com la majoria de mòmies, Penamunebnesuttawy tenia molt mala salut dental, i ateroesclerosi, cosa que fa pensar que l’elit egípcia tenia una dieta rica en greixos animals. A través de la bioarqueologia, s’ha pogut saber que els egipcis menjaven pa, bevien cervesa de civada i, si tenien diners, tenien àpats variats que incloïen fesols, peix, aus, una gran varietat de fruites i verdures i, de tant en tant, carn.

Takhenemet, l'única dona

Takhenemet és l’única dona momificada que es pot veure al CaixaForum. La va comprar un metge escocès el 1835 i, quan poc després va morir a l’Índia, la mòmia va anar a parar a mans del British. Aquesta dona, que estava casada, conserva encara part del cabell, que porta recollit en un monyo, i sosté un sistre, perquè es creia que la música complaïa els deus. "Tampoc és habitual trobar monyos a les mòmies", explica Vanenbeusch. Els egipcis donaven molta importància al cabell, perquè es considerava que era l’essència de la persona. Molts, però, portaven perruca i es rasuraven per evitar els polls, molt freqüents a l’època.

Sense les noves tecnologies mai s’hauria pogut saber que a la mòmia d’un infant, que va ser enterrat al cementiri d’Hawara, l’acompanyaven Isis, que estén les ales de manera protectora, i Neftis. Aquest infant va morir quan tenia 4 anys, i sorprèn el realisme i la delicadesa del seu retrat pintat sobre la tela del lli. A la seva mateixa tomba també hi havia enterrada una dona. L’exposició la tanca un jove sense identificar que va ser enterrat a principis del període romà, també a Hawara, una necròpolis que va ser molt utilitzada durant el període de domini grec i romà, a l’entrada de l’oasi del Faium. 

Mòmies d’Egipte: redescobrint sis vides pot generar alguns debats. “Planteja una qüestió ètica, perquè estem parlant de persones que van ser exhumades de les seves tombes", assenyala el director corporatiu de cultura i ciència de la Fundació, Ignasi Miró. Per això, a l’entrada, un cartell alerta que hi ha restes humanes però que es tracten amb cura, respecte i dignitat. L’exposició ja es va poder veure a Madrid i després viatjarà a València.