Això no s'havia vist mai al teatre

Plató i Aristòtil consideraven Thauma (sorpresa) la impulsora de la saviesa, i per això fonament de la mateixa filosofia. Andreu Martínez i Magda Puig Torres han fet seu el concepte en una proposta escènica tan inhabitual entre nosaltres com reeixida, tot i que no pretengui filosofar sinó captivar, meravellar. Sí, realment sorprenent.

Thauma és un espectacle que ens recorda les sorpreses que durant anys ens proporcionava el Festival Internacional de Titelles i posteriorment el Festival de Teatre Visual i de Titelles organitzat des de l’Institut del Teatre, tristament desaparegut el 2004. No sé si Martínez i Puig Torres han begut d’allò o d’altres propostes de teatre d’objectes per apropar-se a un joc escènic amb un nivell equiparable al que es fa en altres països amb més tradició en el gènere. La proposta, que ha comptat amb l’ajuda intel·lectual del director grec Dimitris Papaioannou, ben segur que haguera encantat a Joan Brossa, perquè les imatges i les accions destil·len una admirable poètica sense cercar cap resultat ni conclusió.

Thauma és, com diuen els seus creadors, un viatge visual i sonor per un territori imaginari en el qual animals, artefactes i homínids de color blau prenen vida. Una barreja d’objectes animats, de robots, de circ, de dansa, de màgia, d'il·lusions que mouen parets: un Tyrannosaurus rex atura un concert de metrònoms, les figures geomètriques ballen, dos cowboys cavalquen pel desert i un estruç coqueteja amb una mena de gallina cloca.

L’espectacle és fruit de la residència artística de Magda Puig al Lliure, sota el paraigua dels ajuts Carlota Soldevila, compta amb tres magnífics performers (Erol Ileri Llordella, Juan Carlos Panduro i Marina Rodríguez) i al nostre entendre té vida per seguir a la cartellera, per girar per Catalunya i per l’estranger. Cal que digui que és molt recomanable?