Això és vida, el festival 'indie' més relaxat

Vilanova i la GeltrúEl Vida tancava ahir a la nit la tercera edició, tot i que avui encara quedaven alguns concerts com el del cantautor brasiler Rodrigo Amarante. Un total de 25.000 persones han passat aquest cap de setmana per la Masia d'en Cabanyes i La Daurada Beach Club, segons l'organització, i es consolida l'aposta per un festival tranquil, en un entorn natural i apte per a tots els públics. Més enllà de gent jove, al Vida cada vegada s'hi veuen més nens acompanyats pels pares i més gent gran.

L'efecte 26-J i Brexit

Si divendres Wilco havien exercit de clars caps de cartell, la nit de dissabte va estar més repartida i, més que un nom, va destacar el tarannà polític d'alguns concerts, començant pel del Niño de Elche, però també pel 'coitus interruptus' d'Emilio José, els comentaris de Neil Hannon de The Divine Comedy o la inclusió al cartell de Joe Crepúsculo, autor de l'himne de Podem que no agrada a Pablo Iglesias. Com el Sónar 2016, el Vida ha tingut enguany la seva edició més política. Però si al festival de música avançada els artistes alertaven sobre les amenaces de les noves tecnologies i la destrucció del planeta, per la Masia d'en Cabanyes han planat els resultats del 26-J i del Brexit.

"Això em recorda el Rocío, perquè esteu empassant-vos molta pols i jo semblo la Mare de Déu del Rocío, amb aquesta tanca aquí al davant", va dir el Niño de Elche, entre cançó i cançó de 'Voces del extremo' (2015). El 'cantaor' experimental, que va meravellar un cop més amb la seva heterodòxia i capacitat comunicativa, també va parlar del 'sorpasso': "El sorpasso no s'ha produït perquè cap partit polític ha tingut aquest tema com a sintonia", va dir referint-se a 'Miénteme'. Un celebrat "Que us follin!" va posar punt final al concert d'un artista a qui la seva indignació no va fer perdre el bon humor.

Neil Hannon, el carismàtic líder de The Divine Comedy, va estar més moderat i, a part d'intentar parlar en català, el nord-irlandès va deixar un mig irònic: "Estimem Anglaterra, oi? Anglaterra, torna!"

Llàstima, però, que el concert d'un dels grans reclams del cartell va estar llastat pels problemes tècnics amb el banjo i un so dubitatiu. Hannon va estrenar peces del que serà el seu nou treball –com 'Catherine the Great'– i no va escatimar clàssics com 'Our mutual friend'. Però no semblava ni l'hora ni el lloc per a un concert de pop de cambra com el seu: molts assistents es van passar el concert xerrant i Hannon semblava adonar-se'n, tot i que va capejar el temporal amb elegància.

Més moments d'ahir al Vida: la cantautora canadenca Basia Bulat, interpretant sota els pins 'Tu nombre me sabe a yerba', de Serrat; uns poc coneguts Balthazar, reivindicant-se com a grup festivaler i com a dignes hereus dels seus compatriotes dEUS; Nada Surf, tirant de veterania amb el seu 'power pop' imbatible i el peculiar castellà del seu cantant Mathew Caws ("'Yo creo que en los árboles viejos hay fantomas [sic], fantomas simpáticos, y nosotros aportamos energía bien a los fantomas'"); o la constatació contra pronòstic que Kula Shaker encara existeixen i que el 2016 són capaços de fer un molt bon concert de rock'n'roll. Ah, i una nova confirmació per al Vida 2017: Real Estate se sumen a La Casa Azul.