Barcelona“Ara mateix l’Ajuntament no pot autoritzar el projecte” de l'Hermitage, ha afirmat aquest dilluns Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Sanz ho ha explicat després de presentar les conclusions dels informes que va encarregar l'Ajuntament sobre la viabilitat del projecte del museu, una franquícia de l'Hermitage de Sant Petersburg.
Els informes municipals desaconsellen la ubicació de l’Hermitage a la Nova Bocana. Per raons de seguretat de la zona, com es va poder veure amb el temporal de la setmana passada. També per l’impacte urbanístic i la concentració d’edificabilitat a la zona. En termes econòmics i culturals, els informes també plantegen interrogants. Pel que fa al cultural, es troba a faltar un projecte cultural sòlid després de la mort de Jorge Wagensberg. I l’econòmic posa en dubte l’estructura econòmica del projecte, perquè no hi veu amb claredat la relació de les empreses que impulsen el museu amb la fundació que el gestionaria. Es critica també l’excés d’optimisme respecte a l'assistència de públic, que es preveu milionària.
Malgrat tot, l’informe econòmic sí que considera que el museu, reformulat, podria tenir efectes positius en un altre lloc de la ciutat. Aquesta tesi del canvi d'ubicació és la que va avançar el tinent d'alcalde Jaume Collboni la setmana passada. "Si finalment es decideix que aquest no pot ser l’emplaçament, doncs nosaltres hem de donar alternatives o proposar alternatives a aquest operador perquè sigui possible", va dir Collboni, del PSC. En canvi, Janet Sanz, dels comuns, considera que, com que l'Hermitage no és un projecte públic, no li correspon a l'Ajuntament proposar una ubicació alternativa. Tanmateix, l'informe urbanístic sí que n'inclou quatre: el Moll de Sant Bertran i els jardins Costa i Llobera, a prop de la terminal de creuers; el Parc de la Barceloneta, a prop de la seu de Naturgy; la rambla Prim, al Fòrum, concretament a la zona de la plataforma marina on al juny hi ha els dos escenaris principals del Festival Primavera Sound; i les Tres Xemeneies de Llevant, al Besós.
La presentació dels quatre informes que va encarregar l’Ajuntament de Barcelona per decidir si autoritzaven la seu barcelonina del museu Hermitage va ser una massacre per al seus impulsors: “Ara mateix l’Ajuntament no pot autoritzar el projecte” de l’Hermitage, va concloure Janet Sanz després d’explicar els contingut dels informes d’economia, cultura, urbanisme i mobilitat juntament amb Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. L’única sortida és que els impulsors reformulin el projecte i el plantegin per a un altre indret de la ciutat. Pel que fa a la reacció de l’Hermitage, fonts del museu es van limitar a afirmar a l’ARA que estaven estudiant amb deteniment el contingut dels informes.
La Plataforma per un Port Ciutadà sí que hi va dir la seva: consideren que els informes municipals avalen las seva posició i demanen que el consistori “rebutgi” el projecte. En lloc de la seu barcelonina de l’Hermitage volen que l’Ajuntament endegui “un procés participatiu per definir els usos de la Nova Bocana segons les necessitats de la població”. També es van mostrar molt crítics amb les ubicacions alternatives que proposa l’Ajuntament i les titllen d’“inacceptables” i “nefastes”, perquè no resoldrien els problemes de sostenibilitat econòmica ni l’efecte de la turistització del lloc.
Devaluat a sala d’exposicions
Per damunt de tot, l’Ajuntament vol tenir “garanties per assegurar la viabilitat i la relació amb la ciutat” del museu, com va dir Sanz, i que no hagin de “rescatar” el museu, com va passar amb la sucursal de l’Hermitage a Amsterdam. Entres les crítiques més doloroses sorgides dels informes hi ha, en el terreny econòmic, la de la pròpia estructura organitzativa del museu, perquè és incompatible amb el caràcter d’un museu. “L’Hermitage posa de relleu que no cedirà les obres a entitats que no siguin sense afany de lucre i la Llei de Museus de Catalunya posa molt de relleu la idea que un museu és una entitat sense afany de lucre”, explica Joan Subirats. “Però l’estructura que hi articula és una empresa bàsicament immobiliària i una altra de cultural -afegeix-, i les dues construeixen una fundació que és la que teòricament ha d’assumir aquesta funció. Les relacions entre les entitats són objecte d’una certa preocupació”.
L’organització econòmica no és l’únic aspecte que allunya l’Hermitage de Barcelona de ser un museu, també ho és l’equip: “En realitat, més que un museu s’està plantejant una sala d’exposicions perquè realment no hi ha una estructura típicament museística, no hi ha conservadors ni curadors”, diu Subirats. També va desfer la idea defensada pel museu segons la qual es bastiria des del començament una col·lecció pròpia i no es dependria únicament de la seu de Sant Petersburg: “Es comença a parlar de comprar fons propi a partir de l’any 2035”, alerta Subiarts.
El risc de la primera línia de mar
En l’àmbit de l’urbanisme, Sanz va aprofitar l’actualitat més immediata i va posar damunt la taula els estralls que un altre temporal com el Gloria podrien provocar en un museu ubicat a primera línia de mar. “Es plantegen riscos de seguretat clau d’emergència -diu Sanz-. Som plenament conscients que aquest àmbit de la ciutat és fràgil, no ens ho ha de dir cap informe”. I en el de mobilitat recorda que el passeig Joan de Borbó està “molt saturat” per l’afluència de turistes i que és en aquest passeig on hi ha l’única connexió amb el transport públic. La tinenta d’alcaldia també es refereix més concretament a l’edifici, un disseny de l’arquitecte japonès Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker: en posa de relleu el seu caràcter “icònic”, però li retreu que “no acabi de tenir una relació amb la trama urbana”. “És important evitar continuar posant bolets d’edificis icònics”, subratlla Sanz. En lloc d’un edifici nou, recordar que hi ha molts edificis existents que esperen que els donin una nova vida. “Per la part d’urbanisme i mobilitat, no hi ha cap informe que sigui plenament positiu, posen molts riscos i molts dubtes damunt la taula”, conclou Sanz.
Joan Subirats continua amb la mateixa línia crítica i parla de l’“excés d’optimisme” de l’Hermitage en les xifres de públic -850.000 visitants el primer any per créixer fins a 1,5 milions en pocs anys-. I que, després de donar per acabat el del desaparegut Jorge Wagensberg, es troba a faltar un projecte cultural que legitimi la presència del museu a la ciutat.
Traslladar el museu per fer-lo una oportunitat
Tot i que l’Ajuntament de Barcelona afirma que no li correspon proposar ubicacions alternatives a l’Hermitage de Barcelona, n’hi ha quatre a l’informe d’urbanisme que va encarregar a la catedràtica de la UPC Maria Rubert de Ventós i al professor de la mateixa universitat Àlex Giménez Imirizaldu. Com diuen ells mateixos, la ubicació actual queda al marge de les quatre “constel·lacions” d’equipaments culturals on tindria més sentit. Per això, proposen quatre alternatives: que es construeixi al Moll de Sant Bertran i els jardins Costa i Llobera, a prop de la terminal de creuers; al Parc de la Barceloneta, a prop de la seu de Naturgy; a la rambla Prim, al Fòrum, concretament a la zona de la plataforma on al juny hi ha els dos escenaris principals del Festival Primavera Sound; i a les Tres Xemeneies de Llevant, al Besós.
Al Moll de Sant Bertran, a prop també del World Trade Center i el Museu Marítim, els autors creuen que l'Hermitage es podria ubicar en un edifici nou i que els magatzems existents podrien acollir activitats complementàries.
La convivència amb altres usos també apareix al Parc de la Barceloneta, on el futur museu entraria en un teixit on hi ha una escola i el mercat; a més estaria relativament a prop del Museu d’Història de Catalunya i es podria arribar al passeig de Borbó a través de dos carrers pacificats, Balboa i Ginebra. Però sobretot aquesta proposta posa de relleu la recuperació de l’estació de França “com a pool de transport, ampliant la seva connectivitat, enllaçant amb el Morrot i organitzant una nova estació de Rodalies que permeti “despressuritzar” les d’Espanya i Sants.
Pel que fa al Fòrum, l’Hermitage de Barcelona estaria acompanyat del Museu Blau i del centre de convencions de la Fira i potenciaria la constel·lació cultural del Poblenou i l’àrea del 22@. A una escala major, seria el “detonant per al desenvolupament d’un barri marítim de nova creació” i potenciaria el futur de la Ronda Litoral com “un gran avinguda cívica”. Això sí, afectaria l'ús d'aquell espai que en fan esdeveniments com el Festival Primavera Sound.
Finalment, la zona de les xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs està pendent d'incorporar nous usos, i, per tant, seria "una oportunitat" per a un nou equipament com l'Hermitage.
Un projecte amb aspectes negatius en tots els flancs
Cultura
Josep Ramoneda
"Si una empresa privada arriba a un acord amb l'Hermitage i vol construir un espai comercial, lúdic i cultural, només s'ha exigir el compliment de la legalitat. [...] Seria un contrasentit que les institucions públiques hi contribuïssin amb diners o qualsevol altra forma d'ajuda privilegiada".
Sostenibilitat econòmica
EURECA!
Pot tenir un efecte econòmic en el territori de "21 M€ anuals" per al 2024 i el 2025. [...] "El fet que el Museu Hermitage de Barcelona sigui una iniciativa amb ànim de lucre, almenys a l’inici de les seves activitats, i que no disposi d’una estratègia o oferta d’entrada gratuïtes, condiciona i limita el seu potencial d’impacte social".
Mobilitat
INTRA
“La zona de la Nova Bocana és un cul-de-sac que ja no hauria d’acceptar més cotxes [...] Una altra qüestió és l'impacte negatiu que pugui generar una activitat com l'Hermitage, que atraurà principalment turistes, en una zona ja prou castigada per la pressió turística i la gentrificació".
Urbanisme
Maria Rubert de Ventós i Àlex Giménez
"El barri experimenta una pressió intensa del turisme que se superposa a la inversió immobiliària de grans tenidors. En conseqüència acumula greus dèficits d’habitatge assequible, monocultius comercials i dissolució d’elements de convivència i integració”.
Mascarell acusa el govern municipal de "falta d'ambició"
La negativa de l’Ajuntament de Barcelona al projecte actual de l’Hermitage de Barcelona ha provocat una allau de reaccions a l’oposició municipal. La més immediata va ser la del regidor de JxCat Ferran Mascarell. El mateix Mascarell va signar un conveni a Sant Petersburg per obrir una seu barcelonina de l’Hermitage i aquest dilluns ha criticat els comuns per “falta d’ambició” en l’àmbit dels museus: ha tornat a fer referència a l’avortada Esplanada dels Museus de Montjuïc. També els ha criticat perquè creu que les seves polítiques tenen “un rerefons d’ideologisme” i de no prendre decisions: “Els quatre informes tècnics no són convincents ni concloents”, diu, i considera que el veredicte conclou “un període de set d’anys d’indecisió i de política erràtica”.
Manuel Valls i Eva Parera, de Barcelona pel Canvi, s'han expressat en la línia de Mascarell i consideren que és “un gran error” rebutjar el projecte del Museu de l’Hermitage a la Barceloneta. També que la decisió estava presa abans de tenir els informes i que els comuns van encarregar-los “per donar-li cobertura”. Per a Barcelona pel Canvi les decisions del govern municipal “obstaculitzen sistemàticament el creixement de la ciutat i l’augment de llocs de treball”. Per això han presentat una moció perquè l’ajuntament debati sobre la seva posició davant el projecte de l’Hermitage en el ple de divendres.
La líder de Ciutadans a Barcelona, Luz Guilarte, ha adreçat les crítiques als comuns i els seus socis de govern, el PSC: els acusar de ser uns ineptes i de tenir “prejudicis ideològics” contra un projecte que ells creuen que fomenta la col·laboració publicoprivada i que atrauria turisme de qualitat i generaria llocs de treball. Per al partit taronja, la seu barcelonina del museu rus serviria per “connectar, intensificar i reforçar el món científic, acadèmic i cultural” de la ciutat.
El portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament, Óscar Ramírez, ha acusat l'alcaldessa, Ada Colau, de "deixar l'herència d'una Barcelona devaluada i sense ambició", després de conèixer el rebuig del consistori a la ubicació del Museu Hermitage al Port de Barcelona.
ERC es van mantenir en segon pla i no van fer declaracions públiques. Fonts del grup municipal sí que van explicar a l'ARA que estaven estudiant els informes, tot que ja havien avançat abans que es decantarien en la direcció dels informes tècnics.
