Parlen les víctimes del bombardeig de Granollers

GranollersEl dimarts 31 de maig del 1938, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers. Van matar 226 persones i en van ferir prop d'un miler. No hi havia refugi i no van sonar les sirenes. Són xifres esgarrifoses, però no deixen entreveure el drama personal: com les bombes van esborrar el futur d'infants, homes i dones, amb somnis i anhels, i van obrir un buit immens en les seves famílies. El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982), que hi va perdre el besavi, ha reconstruït com van ser aquells 60 segons al llibre El cel ens va caure al damunt (Edicions 62). Ho ha fet a través de la veu dels testimonis i posant-se a la pell dels que van veure com aquell 31 de maig de fa 85 anys uns avions grans i sorollosos van deixar fumeres, runes i morts.

Al Granollers del 2023 poques coses recorden d'aquell dia terrible. La porxada de Granollers és plena d'infants que criden, riuen i fan curses, però el refugi, que es va construir després del bombardeig, està pràcticament igual i es pot visitar: el van fer, en part, amb les pedres de l'església que es va desmuntar per tot allò que simbolitzava. De l'edifici religiós, només en va quedar el campanar. A l'escola Pereanton, que encara existeix, els italians també van buidar la seva càrrega i van deixar en runes moltes aules. Aquell dia a Granollers van morir 19 infants que no havien complert ni els 12 anys.

La història de l'Agustinet

"Les bombes van matar molts infants a l'escola, però també alguns que venien de camí", explica Forns, que recorda l'Agustí Sarroca, que tenia 13 anys quan el bombardeig el va enganxar mentre anava cap a Pereanton. L'acompanyaven la seva germana, la Beatriu, de 5 anys, i l'Oriol Murtra. Parlaven de les últimes historietes que havien llegit i discutien sobre qui era l'heroi més forçut o el més divertit. Quan va esclatar la primera explosió es van quedar paralitzats: mai havien vist una cosa així. L'Oriol, per instint, va agafar la Beatriu i se la va emportar a un portal. L'Agustí es va quedar al mig de la carretera i va morir allà mateix. Uns carrers més enllà, prop de la Fonda Europa, els rellotges van quedar aturats a les 9.05 h. La rellotgeria de Tomàs Colomer es va mantenir dempeus, però l'impacte de les explosions va rebentar tots els vidres de l'aparador: "Es van espatllar tots els rellotges, que van marcar l'hora que van caure les bombes", diu Forns.

L'escriptor i periodista intenta recuperar les veus dels que ho van viure. "No volia fer una ficció, sinó fer un relat el més veraç possible. Gran part de la feina ja estava feta, perquè quan vaig començar ja hi havia 40 testimonis enregistrats durant 20 anys a l'Arxiu Municipal de Granollers. Vam fer una última crida el juliol del 2022 contra l'oblit i en vam aconseguir 18 més. Al final, són 60 testimonis i he intentat triar les històries que m'han semblat més potents, més diferents i que expliquen coses que poden ser universals", detalla l'autor.

Forns explica que els historiadors el van alertar sobre les fonts, perquè, a vegades, els relats orals no són del tot fiables. "He trobat records alterats pel pas del temps, però en són minoria. Les històries són molt potents i jo m'he posat al seu servei", assegura Forns, autor d'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), premi Documenta 2012; Jambalaia, premi Anagrama de novel·la en català 2106; i Abans de les cinc som a casa, premi BBVA Sant Joan 2020).

"M'he emocionat escoltant els testimonis, transcrivint-los, escrivint i corregint", afegeix. L'autor ha anat trobant detalls, no només a través dels testimonis sinó també en documents, retalls de premsa, biografies i memòries. "El material és al·lucinant, en els meus anteriors llibres jo sortia com a narrador. Aquí m'he esborrat del tot, hi ha detalls molt emocionants com el de les monges que havien estat amagades i van sortir aquell dia per ajudar els ferits", explica. L'escriptor i periodista ha intentat fer una fotografia que anés més enllà i explicar moltes històries sobre com es van intentar salvar obres d'art, les fàbriques col·lectivitzades, els refugiats, la pedagogia de la II República... "He intentat donar prioritat al relat de les dones, perquè la majoria d'històries i biografies les han escrit els homes, però aquell dia a Granollers majoritàriament hi havia dones, infants i avis", diu. Lluitadores com la Rosa Puig, l'única dona del comitè d'empresa que es va crear quan es va col·lectivitzar ca l'Umbert, que tenia mil treballadors. O la Montse Ventura, la nena de les trenes, que va morir fa deu dies.

"Amb el llibre també he volgut desmitificar algunes històries que circulaven per Granollers", diu Forns, que comença el llibre reproduint la quotidianitat dels aviadors italians a Mallorca, d'on sortien els bombarders. L'objectiu era la Central Elèctrica de Granollers, però no la van tocar. Al llibre, l'autor fa parlar els italians dalt de l'avió. "Què, Polianti, hem fet diana?", demana Lamanna. I Polianti respon: "Em penso que les hem tornat a deixar anar massa aviat...".

En començar cada història del llibre, moltes vegades el lector no sap quin serà el final: si la persona a qui busquen els familiars és morta o si sobreviu. D'alguna manera, Forns transmet l'angoixa que es devia viure aquell dia. "Fem 85 anys tard; em pregunto com hauria estat si haguéssim pogut escriure sobre els bombardeigs molt abans, i si haguéssim pogut parlar amb les víctimes mesos després. Segurament hauríem tingut un relat riquíssim", conclou Forns.