Albert Garcia Elena recull per segona vegada el premi Joan Alcover de poesia

Palma“Començ a plantejar-me demanar la nacionalitat mallorquina, em tractau massa bé”. Així d’agraït i satisfet es mostrava el poeta Albert Garcia Elena poc abans de recollir el seu segon premi Joan Alcover de poesia pel poemari Vulneració de la nit, un guardó que rep poc més d’un mes després d’haver recollit el premi Mallorca per El pixelat del miratge. “A més que si em faig mallorquí no hauré d’agafar tants avions en tan poc temps”, afegia entre rialles. 

El debut de Joan Moragues Roca, premi Ciutat de Palma de novel·la

Aquest filòleg, gestor cultural, traductor i speechwriter català, com ell mateix es defineix, és autor de nombrosos poemaris que escriu des de fa dècades, si bé fa poc menys d’una dècada que va començar a publicar. “Un dels problemes de la poesia actual és que la gent jove vol publicar massa d’hora, quan encara no tenen ni tan sols una poètica definida. Confonen ser poetes amb publicar poesia, i no s’ha de tenir pressa per publicar. Jo tenia 46 anys quan vaig publicar per primera vegada un poemari meu”, afirma. D’ençà de llavors ha rebut premis com el Vicent Andrés Estellés i el Miquel de Palol per obres com Tòtem Ordre i La saliva dels morts, respectivament. A tall de tast d’aquest darrer poemari guardonat amb el Ciutat de Palma, Garcia Elena n’ha volgut compartir el següent fragment amb l’ARA Balears: 

VULNERACIÓ DE LA NIT

 El matí que et despertes amb la certesa

que res no és més perfecte que l’atzar, 

llei nascuda de si mateixa,

que la praxi és la teoria del dogma,

que el límit final és la sintaxi dels gens,

et quedes?

Aquell matí, aquell cafè estrany,

si vols et deixo a casa,

aquell batí aliè, aquells llavis, 

em ve de gust caminar,

aquella llum obliqua, aquella pell, 

moneda gastada, irreconeixible,

sí, potser un altre dia,

aquell gel indesxifrable, mirall 

impossible de mirar a la cara,

demostració que no som nosaltres

sinó esquerdat ciment de multituds, 

fragments per destriar a la balança,

aquell matí entens que, en essència, 

tot és efecte.

Diu l’autor que Vulneració de la nit és el llibre més “inserit dins la tradició literària” dels que ha publicat fins ara. “És el més identificable com a poesia tradicional, podríem dir, i té un caràcter intimista i espiritual, sobretot”. El jurat n’ha valorat “la barreja de reflexions existencials i el relat de la quotidianitat”, juntament amb “la riquesa lèxica i estilística, el ritme i el reflex que dona del moment present”. En aquest sentit, García Elena afirma que alguns dels poemes que en formen part fa més de vint anys que els va començar tot i que es conjuguen amb altres més recents. “N’hi ha un que és un homenatge a Rainer Maria Rilke, perquè era justament ell qui deia que la paciència ho era tot. És fonamental per al poeta i per a l’artista tenir paciència amb ell mateix. De vegades corregir o retocar un poema durant anys implica canviar una coma o una paraula, i has de tenir paciència per fer-ho”.