Les pors d'Albert Pla espanten el coronavirus

Sant Feliu de GuíxolsMascareta, temperatura, gel a les mans, entrada esglaonada i seients separats. El covid ha transformat la manera de celebrar els festivals de música, que han hagut d'implantar tot de mesures per evitar el contagi. Però si hi ha algú que pot fer oblidar, ni que sigui durant una hora llarga, tot el que té a veure amb el virus, és Albert Pla, que aquest dijous va portar al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols la seva proposta més macabra: l'espectacle Miedo, cuinat amb la música de Raül Refree, el disseny dels argentins Mondongo i la tecnologia visual de Nueveojos.

El va estrenar fa dos anys a l'Argentina i, malgrat que es manté intacte el gruix de l'espectacle, el cantautor hi ha introduït algunes pinzellades d'actualitat: "No vull anar al parc, prefereixo quedar-me a casa gaudint del coronavirus", li deixa anar Pla a "una nina molt dolenta que s'ha de matar" i que li insisteix per anar al parc. Aquest és un dels primers capítols esfereïdors del viatge que ofereix el sabadellenc, que repassa en aquest espectacle les múltiples i diverses pors que el turmenten: "A mi de petit em feia por tot: els ossets de peluix, anar al lavabo sol, el col·legi, els mestres, els veïns, els amics i, fins i tot, els meus pares quan s'enfadaven".

Però no tot són cançons i passatges tenebrosos, també hi ha espai per enamorar-se d'una peculiar cantant que assassina la resta de músics, o temps per anar a un circ amb "una equilibrista boja, un funàmbul i un gran contorsionista". "Però el pitjor de tots era el vell trapezista". Sense oblidar una exposició horripilant per a Pla amb George Washington, Eva Perón, Che Guevara i el rei emèrit Juan Carles I, protagonista mediàtic de la setmana. "El meu sogre!! Ai, no, aquest no és... Em sona un ou... Aquest no era el rei d'Espanya? Aquest sí que fa por, eh?", va dir amb un to burleta i amb les rialles de fons de la gent.

l el públic de Porta Ferrada, d'edats molt diverses, no donava crèdit al món tan esfereïdor que els mostrava Pla. "És com un viatge per les pors de la vida, des de la infantesa fins a la mort. Però amb el toc humorístic tan propi d'ell", va descriure la Carla, de la Garriga, al sortir. "És impossible de definir. En general m'ha agradat, però en molts moments ha sigut horrible", reconeix en Pau, veí de Begur, que posa d'exemple un dels sorolls que més el treu de polleguera i que el cantautor va posar durant uns segons a tot drap: el grinyol d'una forquilla gratant un plat.

Però més enllà de pors i cabòries, rere la ironia d'Albert Pla sempre s'hi amaga algun missatge per reflexionar: "En comptes de preocupar-te per tenir una mort de merda, potser t'hauries de preocupar per tenir una vida de merda".