Àlex Ollé torna a l'escena d'amor més bonica de l'òpera

BarcelonaPelléas et Melisande té una de les escenes d'amor més boniques de la història de l'òpera. A l'acte quart de l'obra de Claude Debussy –basada en el text homònim de Maurice Maeterlinck–, Melisande confessa a Pelléas el seu amor entre sospirs. "És la primera vegada que dic un t’estimo així, murmurat. A l'òpera és molt més habitual cridar-ho", assenyala la soprano Julie Fuchs, que interpretarà la seva primera Melisande a la nova producció del Gran Teatre del Liceu dirigida per Àlex Ollé (que és artista resident al teatre) i sota la batuta musical de Josep Pons. Ollé ha repescat la versió de Pelléas et Melisande que va estrenar el 2015 a Dresden, a Alemanya, i l'ha refet perquè tingui un nou recorregut ara a Barcelona. L'estrena serà el 28 de febrer i hi ha programades set funcions fins al 18 de març. "És una de les meves òperes preferides", subratlla Ollé. Al costat de Fuchs, el tenor Stanislas de Barbeyrac interpretarà Pelléas en el seu debut al Liceu.

L'òpera Pelléas i Melisande, que data del 1902, és una relectura del mite de Tristany i Isolda en una atmosfera fantasmagòrica i angoixant. Per això la posada en escena de l'obra transcorre en un espai simbòlic i misteriós, amb una caixa gegant al centre, un llac d'aigües mortes i un bosc que sembla una teranyina. "La música de Debussy és extraordinària, capaç de crear ambients suggeridors i enigmàtics. Vull deixar total llibertat al públic perquè connecti amb el subconscient i en tregui les pròpies conclusions", afirma el director de La Fura dels Baus. L'espectacle concep la tragèdia dels dos amants com "una història circular" perquè "la Melisande tornava sempre del lloc del qual fugia i era atrapada per la persona que la perseguia", diu Ollé. Per això, a la posada en escena el principi queda lligat amb el final del muntatge "com un remolí que gira cap a dins i del qual ningú pot fugir".

L'aigua, de fet, és un dels elements importants de l'espectacle. Els personatges hi interaccionen en diverses ocasions –"sort que l'escalfen abans que s'aixequi el teló", agraeix Fuchs– i reforça la idea que els protagonistes estan embruixats en un univers enigmàtic. El seu amor és prohibit perquè ell és el germà del marit d'ella i tots dos estan encadenats pel pes de la família. La música de Debussy realça el simbolisme de l'obra i busca l'emoció. "Crea un univers sonor nou en què no descriu les situacions amb la música, sinó que excita emocions. És un compositor exuberant en colors i auster en totes les formes", subratlla Josep Pons, que dirigirà l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu. La partitura, afegeix Pons, és "bellesa en estat pur", i el repartiment de la producció "un luxe". "Sembla que Debussy ho hagi escrit per a ells, és un goig poder-los anar escoltant", diu el director musical. Simon Keenlyside (Golaud), Franz-Josef Selig (Arkel), Stefano Palatchi (metge), Sarah Connolly (Geneviève) i Ruth González (Le Petit Yniold) completen el repartiment.

La família, un lloc fascinant

Per a la posada en escena, el Liceu ha refet l'escenografia creada per Alfons Flores i que ja es va utilitzar el 2015. "L'espai escènic desperta una sensació de bellesa, però no és volguda. Més que fer un espai bonic, volia crear un espai que exercís un cert magnetisme", explica Flores, que enllaça aquesta idea amb el concepte de família. "La família és un lloc fascinant perquè pensem que ens pot alliberar de la solitud. Però també és un remolí que et xucla i no et deixa escapar", diu l'escenògraf.

El públic queda fora d'aquest univers oníric, on les habitacions estan folrades d'una tela molt prima, i, quan es col·loca un llum a l'interior, sembla que la tela es torni transparent. "Miren dins un lloc que no és seu, que és dels altres, i això és fascinant i pertorbador a la vegada", apunta Flores. Segons Ollé, tot plegat connecta amb l'estètica de cineastes com Lars von Trier i David Lynch. "La casa gira i es poden veure diverses habitacions on hi ha situacions decadents relacionades amb la família, ombres que no se sap d'on surten i escenes violentes", diu el director, que remarca "la gran teatralitat" d'un text carregat de misteri.