"Felipe González i David Mamet són les persones que han fet el gir ideològic més gran del món"

BarcelonaQuaranta anys després que David Mamet escrivís Glengarry Glen Ross, la seva descarnada visió del capitalisme, i vint-i-un anys després que Àlex Rigola la dirigís al Teatre Lliure, l'obra torna a la cartellera de la mà del mateix director convertida en una obra de cambra per a sis actors al petit teatre Heartbreak Hotel del barri de Badal, a Barcelona. Què ha canviat? Que ara ja sabem que Mamet tenia raó. Només cal veure... el mateix David Mamet. "No és que hagi guanyat el capitalisme, és que el mateix autor d'aquest text anticapitalista s'ha convertit justament en un personatge molt conservador i neoliberal. David Mamet juntament amb Felipe González són les dues persones que han fet el gir ideològic més gran del món", afirma Rigola.

Glengarry Glen Ross se situa en una oficina immobiliària on treballen sis agents. Els caps els plantegen una juguesca per incentivar la competició: el que vengui més immobles guanya un BMW i els dos que quedin a la cua se'n van al carrer. Comença la batalla. Rigola manté la seva aposta per eliminar els artificis del teatre: no hi ha escenografia, ni vestuari, ni personatges. Si al Lliure hi havia 450 espectadors, aquí n'hi caben 70. Per això les escenes, plenes d'insults i cops baixos, són més punyents de tan a prop, de tan directes, també perquè ha canviat el gènere d'alguns personatges, inicialment tots masculins. "És una lliçó de tensions dramàtiques. És dur de veure. Tots són uns malparits", certifica Rigola. La protagonitzen Pep Ambròs, Àlex Fons, Francesc Garrido, Miranda Gas, Andrés Herrera i Sandra Monclús, i estarà en cartell fins al 17 de novembre. La pel·lícula del 1992 se subtitulava aquí Èxit a qualsevol preu, i comptava amb noms com Al Pacino, Jack Lemmon, Ed Harris, Alec Baldwin i Kevin Spacey.

Mamet mostra el capitalisme neoliberal més radical: masclista, racista, classista, deshumanitzat... És una obra que continua sent vigent i igualment crítica, i de fet Rigola l'ha deslocalitzat i atemporalitzat. "Avui ja no és una visió nord-americana, no cal anar-te'n allà per trobar-t'ho, perquè aquell capitalisme s'ha expandit. Te'n vas a les xarxes i les noves generacions tenen certes premisses segons les quals la individualitat està per sobre de la comunitat, del grup. Mostra aquesta visió que tothom pot ser milionari... però què passa en un grup quan portes al límit la recerca d'aquests guanys?", apunta Rigola. El director qüestiona aquests lemes que avui estan tan de moda de "Tu pots aconseguir-ho", "Aixeca't i esforça't i seràs ric", "Depens de tu": "Tot això sabem que no és veritat", diu Rigola. La cultura és el que manté la flama del poder de la comunitat. "El teatre ha d'assenyalar el que no funciona", afirma Rigola.