Alfonso Cuarón: "Rodar 'Roma' va ser com sotmetre's a electroxocs en un manicomi"

Locarno"Vaig començar a treballar en tot tipus d'oficis dins del cinema, des d'assistent de so fins a ajudant de direcció, perquè m'havia de guanyar la vida. Havia tingut el meu primer fill, el Jonás, amb 20 anys", explicava Alfonso Cuarón sobre els seus inicis en la professió. El Festival de Locarno ha concedit aquest diumenge el Premi a la Trajectòria al cineasta mexicà, que ha compartit amb públic i premsa les seves experiències professionals i vitals.

"M'havia mig resignat a no tenir una carrera pròpia. Fins que algú em va plantejar si la meva aspiració era rodar telenovel·les. Em vaig sentir molt ofès, tot i la lògica de la pregunta, perquè aquella era gairebé l'única sortida a Mèxic si volies ser director. Aleshores vaig decidir començar a escriure la meva primera pel·lícula, Sólo con tu pareja (1991), amb el meu germà Carlos". El film li va obrir les portes de Hollywood. Cuarón recorda amb joia el rodatge de La princeseta (1995), el seu primer llarg nord-americà, i amb insatisfacció Grans esperances (1998), perquè va "intentar compensar amb un excés de formalisme el fet que en el fons no connectava amb la novel·la de Dickens". I es desfà en elogis per a Sydney Pollack, Laura Dern i sobretot Alan Rickman (de qui imita aquella inoblidable veu cavernosa), productor i protagonistes, respectivament, de la primera peça televisiva que va rodar als Estats Units, un episodi de Fallen angels (1993), pel suport que li van donar quan tot just era un debutant.

L'èxit, a casa

Com que no acabava de trobar el seu lloc a la indústria de Hollywood, se'n va tornar a Mèxic, on va rodar el film que li va donar èxit internacional, Y tu mamá también (2001). "Li vaig dir a Emmanuel Lubezki, el meu amic i director de fotografia habitual, que havíem de fer el tipus de pel·lícula que rodes abans d'entrar a l'escola de cinema, quan encara no has interioritzat cap regla". Seguidament, va submergir-se en el projecte de Children of men (2006), però no trobava qui l'hi produís.

Va ser aleshores quan li van proposar dirigir Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004). "La veritat és que no volia fer-la. I el Guillermo del Toro em va dir de tot. Que m'havia de llegir el llibre. I tenia raó. Em vaig adonar que no era un llibre sobre nens i màgia, sinó que també parlava de lluita de classes i d'aspectes molt foscos. Rodar Harry Potter em va servir per experimentar amb recursos que m'interessaven per a Children of men i per conèixer a fons Londres, on filmaria també aquesta pel·lícula". Per a Cuarón, Children of men no és tant una proposta distòpica que va saber anticipar tendències pròpies del segle XXI com una pel·lícula que ja posava en evidència uns escenaris reals que no vèiem aleshores perquè estàvem tancats en la "bombolla complaent del capitalisme liberal". El cineasta hi fa palès el seu gust i metratge pels plans seqüència. "Des de petit vaig tenir clar que el llenguatge cinematogràfic té a veure amb el temps, i per mi no hi ha contradicció entre recórrer al pla seqüència i treballar amb el muntatge. No es tracta d'elaborar grans plans seqüència per pur exhibicionisme, sinó d'oferir a l'audiència l'experiència única d'un instant concret".

Children of men va ser un fracàs econòmic, així que Cuarón es va sentir obligat a fer un altre film que fos comercial. "Amb el Jonás, anàvem pensant el guió, i ell em deia «Has d'escriure sobre alguna cosa que t'afecti». Jo tornava a passar un moment molt complicat, així que se'm va ocórrer una història sobre algú que va acumulant problemes, que se sent perdut en una gran buidor i que només vol tornar a tocar de peus a terra. I com vendre-ho tot plegat? Doncs que passi a l'espai! I així vam escriure Gravity (2013). La veritat és que el rodatge va ser molt curt perquè hi havia molta feina de postproducció. Podríem dir que en bona part Gravity és una pel·lícula d'animació". Malgrat l'escepticisme dels productors, la pel·lícula protagonitzada per Sandra Bullock i George Clooney va ser un gran èxit, sobretot a partir de la bona acollida al festival de Venècia, i va convertir Cuarón en el primer director llatinoamericà a aconseguir un Oscar.

Després de l'espai, la infantesa

El triomf de Gravity va atorgar per fi estabilitat econòmica al mexicà. "I vaig decidir gastar-me els diners en la pel·lícula que sempre havia desitjat fer, Roma (2018). Volia reinventar el procés de creació habitual. Un cop escrit el guió, el vaig guardar i no l'hi vaig passar a ningú, ni a l'equip tècnic ni als intèrprets. Vaig recrear fins al mínim detall els espais del Mèxic de la meva infantesa i vam rodar la pel·lícula en ordre cronològic, de manera que els actors descobrien què els passava als personatges sobre la marxa. Aquesta immersió en els meus records em va resultar emocionalment devastadora. Va ser molt pitjor que anar al psicòleg, va ser com ingressar en un manicomi i que et sotmetin a electroxocs. A sobre, quan vaig acabar la pel·lícula se m'hi van sumar problemes personals, de manera que em vaig dissociar tant que no recordo res de tot el període de promoció i de l'èxit del film".

A part d'autofinançar-se, Cuarón va comptar amb el suport d'una petita productora ja desapareguda, Participant, de la qual parla meravelles pel seu compromís amb un cinema alternatiu i amb discurs social. I això que confessa que, per a ell, "les pitjors pel·lícules són les didàctiques: la política s'ha d'integrar orgànicament en un film, i no de manera ideològica o teòrica". Ell prefereix atorgar-li molt de pes al context dels seus films per transmetre qüestions lligades a la classe o a la política sense fer-les explícites. Però allò que li interessa és "com els personatges s'enfronten a la realitat, ja sigui de forma ridícula o tràgica, i de quina manera la humanitat comparteix un immens sentiment de solitud que només l'amor reconforta".

Cuarón no ha rodat cap nova pel·lícula des de l'èxit de Roma, però al Festival de Venècia es podrà descobrir la seva nova obra com a director, la sèrie d'Apple TV+ Disclaimer.