Alfred García: “Seria una tonteria treure un disc ara per aprofitar la fama”

Amb l’objectiu de donar-se a conèixer al gran públic, Alfred García (el Prat de Llobregat, 1997) es va presentar fa un any al càsting del programa de televisió Operación Triunfo (OT). No anava desencaminat: el seu pas per l’acadèmia i el duet amb l’Amaia a Eurovisió l’han llançat a les primeres posicions del panorama musical espanyol. Ara engega una nova etapa amb una gira que el portarà per diferents festivals on presentarà 1016, el disc que encara no ha sortit i que porta com a títol el número de càsting del programa que li ha donat la fama.

Com afrontes la gira 1016isComingTour?

Amb molta responsabilitat. No conec cap grup que abans de treure el disc hagi tocat les cançons que tindrà en directe. És una nova manera de fer les coses: els temes els vaig compondre en un directe de YouTube que pensava que no veuria ningú, però que resulta que va seguir tot Espanya. Tocaré algunes cançons que la gent ja coneix, però vestides amb alguns arranjaments nous, i també d’altres que no coneixen, per tenir feedback i saber si els agraden. Serà un test-tour.

El Share Festival, on començaràs la gira, està molt vinculat a les causes socials. Tu n’has reivindicat algunes, com l’acollida de refugiats i el feminisme. ¿Quan compons ja ho fas pensant en això?

No, quan canto no utilitzo missatges socials. Hi ha una diferència entre el jo persona i el jo artista. Quan canto, canto per altres coses, no per conscienciar ningú. Després, consciencio els altres si a algú li interessa el que dic.

El gran públic t’ha conegut a partir de cançons que t’han fet cantar a OT. Quin serà el teu estil, ara?

Serà un disc de rock d’autor, de compositor. Serà fet a foc lent, i s’hi sentiran molt els instruments. No serà un disc fet en tres dies per aprofitar la fama. Això seria una tonteria que no serviria per a res. Vull que d’aquí cinc anys escoltis el disc i no pensis en el moment en què es va publicar, sinó en com es va fer de bé. Vull fer un disc de qualitat, que soni com els discos que a mi m’agraden.

I, doncs, com què sonarà?

Vull que soni com Pereza, les produccions casolanes de Bob Dylan, Bon Iver, Leiva, rock argentí.

Com ha sigut el procés de triar els músics que aniran amb tu de gira?

He volgut que fossin bona gent i que ens poguéssim entendre i gaudir a l’escenari. Som companys de tota la vida: hi ha gent amb qui fa deu anys que toco! No volia canviar res, no em fa falta. Ja els tenia abans, el que passa és que no venia ningú a veure’ns. Ara els truco i els dic: “Aquesta vegada sí, ho hem aconseguit!” Estan encantats. Per a mi, és una gran oportunitat de tenir-los com a músics, i per a ells també és una oportunitat de participar en aquesta gira, perquè cap ha fet abans una cosa així. Què més puc demanar, si ho tinc tot?

Et vas presentar a Operación Triunfo, vas anar a Eurovisió i ompliu camps de futbol cada cap de setmana. ¿Per a tu això és el triomf?

El triomf seria que tothom que es dedica a la música pogués viure bé perquè tota la societat s’hi compromet. ¿Tu podries viure sense música? Jo no. Es menysprea molt la feina de músic, d’artista. La tenim sempre a l’abast i no som conscients que no pot ser gratis. S’ha de respectar. Com a músic, artista i cantautor, per a mi el triomf és poder viure de la música i poder donar-li la qualitat que es mereix. Per això no crec en això d’aprofitar ara la fama. Això a mi m’és igual.

¿Però hi ha lloc al mercat per a tots els concursants d’OT? Si en comptes totes les edicions, surten uns 150 concursants en total.

Molts dels concursants no són músics. Ho són Pablo López, Manuel Carrasco, Vega i pocs més. Crec que hi ha lloc per a mi: tinc un estil concret, faig cançons des dels 14 anys, estic estudiant dues carreres, tinc les cançons i el productor... Soc d’ Operación Triunfo, però dilluns vaig cantar amb Love of Lesbian al Liceu.

Per què creus que artistes com Love of Lesbian, Sidonie o David Bisbal volen cantar amb tu?

És curiós, oi? De Bisbal a Sidonie, són l’antítesi! Al final, crec que es tracta de donar qualitat al que facis.

Què en penses, de la condemna a artistes per les seves lletres?

Ho dius per Valtonyc? A mi no m’agraden les seves lletres ni les seves cançons. Crec que les coses es poden dir de moltes maneres. Però d’aquí a anar a la presó... No. Aquest home no hauria d’estar fugint perquè no hauria d’estar perseguit per les seves lletres.

Hi ha temes que també preocupen la societat catalana, com el procés independentista. Com l’has viscut?

Em sap greu, però no parlo de política...

Què estaries fent ara si no t’haguessis presentat a OT?

Hauria passat un any sense tenir gaire visibilitat, sense poder pagar-me un pis dedicant-me a la música. Però segur que m’estaria buscant la vida per viure de la música.

Un festival que suma música i solidaritat

Alfred García començarà la seva gira al Share Festival, una nova cita musical que se celebrarà el 20 i 21 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona i que comptarà amb la presència dels cantants Rita Ora -que estrenarà alguna cançó del seu esperat segon disc-, Morat, Álvaro Soler, Sebastián Yatra, Abraham Mateo i Gemeliers, que presentaran el disc Stereo. El nou festival busca atraure sobretot el públic jove. Per això les entrades per a una nit costen 35 euros, i l’abonament per a tots els concerts, 56, un preu molt més modest que altres cites musicals de l’estiu a tot Catalunya. El festival, que té el suport de la Creu Roja, aposta per barrejar música i solidaritat. Amb el lema “El millor camí cap a la felicitat és compartir”, es poden aconseguir entrades amb punts que s’obtenen portant a terme accions solidàries.

Per exemple, es proposen accions sobre el canvi climàtic, els drets humans, la igualtat de gènere, el desenvolupament de l’educació infantil o la fi de la pobresa extrema, i es poden realitzar firmant peticions online, compartint notícies i iniciatives a Facebook i Twitter o escanejant codis QR. Ja s’han registrat un miler d’accions solidàries fins ara.