Allau de crítiques al govern espanyol per haver acceptat indemnitzar els Franco per "mantenir" el Pazo de Meirás

La decisió de l'Advocacia de l'Estat de no recórrer la sentència de l'Audiència Provincial de la Corunya que confirma que el Pazo de Meirás és propietat del patrimoni públic, però obliga el govern espanyol a indemnitzar els hereus del dictador per haver "mantingut" la finca al llarg dels anys, ha generat crítiques del seu soci de govern i de diferents representants polítics gallecs. IU i Podem han qualificat la decisió de "terrible error": "Pot ser un precedent perillós que no tan sols ens obliga ara, sinó també en futurs casos de disputa, a pagar centenars de milers d'euros a la família del dictador, que durant anys s'ha aprofitat dels béns públics i continua aferrada a aquests béns amb dents i ungles".

Cal recordar que en més de quaranta anys de democràcia mai s'han investigat les confiscacions per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura. El règim de Franco es va quedar moltes propietats i diners que difícilment es tornaran mai, perquè les quantitats serien estratosfèriques i han passat moltes dècades. "Pagar ara als hereus de Franco seria com fer-ho pagar a la ciutadania dues vegades i repetir la injustícia", asseguren Podem i IU.

Els Franco creuen que se'ls hauria d'indemnitzar amb més de 800.000 euros

El ministeri de Justícia argumenta que no recorrerà la sentència per motius jurídics i assegura que encara ha de valorar la quantitat a pagar. Els qui no donen mai el braç a tòrcer davant la justícia són els hereus del dictador, que sí han recorregut la sentència perquè consideren que la finca és seva i no de l'Estat. L'advocat de la família Franco, Luis Felipe Utrera-Molina, ja ha calculat que la quantitat de la indemnització hauria de ser "sensiblement superior als 800.000 euros". Curiosament, aquests diners estan destinats sobretot a compensar la família del dictador sobretot per les obres que es van haver de fer després d'un incendi el 1978. Tanmateix, tal com recull la sentència, la viuda de Franco ja va rebre 13 milions de pessetes de l'assegurança quan hi va haver el sinistre. Fins a la mort del dictador, el Pazo de Meirás es mantenia amb diners públics i els costos eren considerables perquè a la finca s'hi van fer moltíssimes reformes i s'hi enviaven constantment jardiners, fusters i lampistes. L'Estat en pagava des del pa fins a la seguretat. Però a partir del 1975 van ser els hereus els qui se'n van fer càrrec, i per això l'Audiència de la Corunya els reconeix el dret de ser indemnitzats. La jutge de primera instància número 1 havia sentenciat que els nets del dictador no tenien dret a una indemnització perquè havien actuat de "mala fe" en el moment en què van incorporar al seu patrimoni una propietat que no havien pagat. Els magistrats de l'Audiència Provincial en discrepen perquè consideren que els hereus no eren conscients que el seu avi no va pagar ni un cèntim per la casa i tots els terrenys que l'envolten. En resum, segons els magistrats la "mala fe" de Franco no és responsabilitat dels seus hereus.

"No recórrer-hi és no tan sols fer un favor econòmic als Franco, sinó també fer-los un favor jurídic", ha dit l'Ajuntament de Sada, la població on és el Pazo de Meirás. El consistori gallec sí que considera que hi va haver mala fe dels hereus del dictador. La portaveu del BNG, Ana Pontón, ha descrit com a "sorprenent i inaudit" que el govern espanyol renunciï a recórrer la sentència: “Assumir que s'ha d'indemnitzar la família Franco és un blanqueig i una humiliació per a qualsevol demòcrata".