Alliberar endorfines al teatre: l'objectiu d''Hacemos como que bailamos'
La funció de la companyia Unaiuna es podrà veure al Teatre del Mar del 21 al 23 de gener
![Un moment de la funció 'Hacemos como que bailamos'.](https://static1.ara.cat/clip/8e56f002-9cc4-4fb7-b394-d329afb9ff92_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
PalmaArribar al punt actual de la peça de dansa Hacemos como que bailamos de la companyia Unaiuna no ha estat fàcil. El procés ha estat llarg i fragmentat. "Vàrem fer una residència a Barcelona de tres setmanes, i una pausa; una residència a Mallorca de dues setmanes, i una pausa...", explica la coreògrafa, ballarina i cofundadora de la companyia Laura Lliteras; l'altra meitat és Marina Fullana. Aquest divendres estrenen la funció en què han treballat des de l'any 2019. Es podrà veure al Teatre del Mar divendres i dissabte a les 20.30 h i diumenge a les 19 h. Joan Fullana firma la dramatúrgia de l'espectacle, i a l'escenari hi seran Jesús Benzal, Júlia Godino, Ioar Labat, Marina Fullana i Laura Lliteras. Aquestes dues darreres ballarines s'han encarregat de la direcció. El seu objectiu és que el públic alliberi endorfines i que no es pugui aguantar les ganes de remenar el cos.
Segons explica Lliteras, Hacemos como que bailamos "és un viatge físic, sensorial, emocional i intel·lectual". El públic ho veu a partir de cinc cossos -"persones, ballarins o intèrprets"- que veuen com el seu cos, ment i emocions passen per diferents estats. I tot això es representa a través de la dansa. "El públic podrà empatitzar amb les persones de damunt l'escenari. La peça parla del ridícul, de la motivació i ganes de moure el cos, les frustracions, de l'ull extern que analitza i jutja", explica Marina Fullana. En realitat, el que cerca aquesta funció és cridar el públic a ballar: "Volem que sigui tot energia, que s'alliberin endorfines i que la gent surti del teatre pensant que el té més ganes de fer és ballar", reclama la coreògrafa.
"Fer feina de manera fragmentada ens ha permès distanciar-nos del projecte i pensar per on podíem millorar. Ara estam molt convençudes del que presentam. El projecte ha estat llarg, i durant aquests mesos hem fet tallers amb gent a qui li agrada ballar, de diferents edats i llocs del món. Això ha enriquit la idea", diu Lliteras.
Durant aquest procés creatiu va sorgir una peça de petit format, Guateque, que va permetre a la companyia tenir en compte la reacció del públic durant la funció.