Almudena Grandes, Premio Nacional de narrativa 2018

BarcelonaL'ambiciós projecte literari d'explicar la primera postguerra en sis novel·les li ha valgut el Premio Nacional de narrativa 2018 a l'escriptora madrilenya Almudena Grandes, concretament per la quarta novel·la d'aquesta hexalogia, 'Los pacientes del doctor García'. El guardó, que atorga el ministeri de Cultura, està dotat amb 20.000 euros.

El projecte titulat 'Episodios de una guerra interminable' s'infiltra en la postguerra a l'estat espanyol a través d'alguns personatges que no apareixen als llibres d'història. Grandes "ha aconseguit un difícil i precís equilibri entre la part imaginada i la lleialtat a la veritat històrica", li reconeix el jurat.

Quan l'autora va anunciar que escriuria sis novel·les sobre la postguerra, hi va haver gent que li va dir que era excessiu i anacrònic. "'És que no tens una altra història per explicar?', m'han dit moltes vegades. I és que a Espanya vivim damunt d'una mina d'or, tenim un filó extraordinari d'herois i enemics, d'aventures i històries que no s'han explicat", ha indicat Grandes. Contra aquells que diuen que s'ha de deixar de parlar de la memòria per fer-ho sobre "la factura de la llum", s'hi defensa assenyalant que la memòria té a veure amb el present i amb el futur: "Si no sabem d'on venim, mai sabrem a qui ens volem assemblar i qui volem ser", ha recalcat l'escriptora, per qui les "crisis multisistèmiques" que es viuen en l'actualitat tenen a veure amb el fet que la democràcia espanyola "es va fundar en l'aire".

El primer títol d'aquesta col·lecció, que ha estat supervendes, és la premiada 'Inés y la alegría' (2010), que retrata la resistència després de la victòria aliada a Europa i la possibilitat d'una reconquesta republicana; A 'El lector de Julio Verne' (2012), situada al 1947, el protagonista és el Nino, un nen de 9 anys fill d'un guàrdia civil que idolatra els guerrillers i alhora els tem. A 'Las tres bodas de Manolita' (2014) la veu principal és la d'una jove que es queda sola després de la guerra i ha de tenir cura dels germans i alhora entra a la clandestinitat. I el llibre premiat, un 'thriller' d'espies que uneix personatges vinculats a les SS i l'evasió de nazis amb la resistència franquista a Espanya i a l'estranger. La cinquena serà ambientada en l'Espanya dels anys 50 i en un manicomi, i explicarà la història d'Aurora Rodríguez, la mare de Hildegart Rodríguez, nena prodigi dels anys 30 concebuda com un experiment científic.

La col·lecció serà de sis llibres que en realitat parteixen de la documentació que va dur a terme per escriure 'El corazón helado'. "Em vaig enganxar a la història contemporània com els nanos s'enganxen als videojocs", ha explicat, i així és com va estructurar diverses històries de ficció que abraçaran del 1939 al 1964. "Aquestes novel·les recorren vint-i-cinc anys de la postguerra des de la perspectiva de la resistència. Les dues primeres són sobre la guerrilla i les altres seran sobre la lluita política des de la resistència no armada. Els meus personatges consideren que la guerra no s'ha acabat", afirma l'autora.

Llicenciada en geografia i història, Grandes va debutar amb 'Las edades de Lulú' (1989), que Bigas Luna va portar al cinema i va aixecar polseguera per l'alt voltatge sexual que tenia. Des de llavors ja es va poder dedicar a temps complet a la seva vocació, l'escriptura, abans de fer els 30 anys. Després vindrien 'Te llamaré Viernes' i una altra obra amb versió cinematogràfica, 'Malena es un nombre de tango' (1994). Altres títols seus són: 'Atlas de geografía humana' (1998), 'Los aires difíciles' (2002), 'Castillos de cartón' (2004), 'El corazón helado' (2007) i 'Los besos en el pan' (2015).