Una altra obra magnífica de La Calòrica

'Arbres, vodka i naus voladores'

Festival Temporada Alta. Teatre de Salt. 23 d'octubre del 2021

Els seguidors de La Calòrica, que en aquests moments són majoria, quedaran ben sorpresos i potser desconcertats amb la proposta que Joan Yago i companyia han aixecat sobre l’obra de Txékhov. Nascuda en el marc de la Biennal del Pensament Ciutat Oberta a Barcelona i sota l’advocació de la filòsofa Marina Garcés, Arbres, vodka i naus voladores té poc a veure amb la vena satírica i les formes histriòniques dels últims espectacles de La Calòrica (Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda) i seria més a prop de la ironia del seu primer espectacle, Feísima enfermedad y muy triste muerte de Isabel (que ara torna a la cartellera de Barcelona, a la Biblioteca) i de l'aire documental de L’editto Bulgaro.

Per primer cop la companyia ha treballat sobre textos aliens en una dramatúrgia de Joan Yago que busca respondre a les incògnites que el gran mestre rus plantejava als seus escrits sobre el futur de la humanitat. Un futur que albirava superar la infelicitat dels seus personatges atrapats en la desídia i la monotonia de la vida que no volien viure. La proposta està pensada com un curiós programa de ràdio d’una emissora que no fa publicitat perquè no té anunciants i que emet un monogràfic sobre la biografia de Txékhov en què s’hibriden fragments de les seves obres teatrals i altres escrits amb textos propis de la companyia que reforcen les paradoxes sobre qüestions com el canvi climàtic i les desigualtats econòmiques. La ironia apareix al constatar la paradoxa entre els desitjos dels personatges i la nostra realitat, però també amb la ingenuïtat d’algunes reflexions com la d’un món on tothom treballa i on cada persona té una casa.

L’element més calòric el trobem en els perfils dels curiosos personatges, ben emperrucats, i en les seves reaccions acuradament inserides en un espai metafòric d’irrealitat. Més que la rialla oberta, s’imposa el somriure còmplice; més que el gag estripat, la ironia delicada; més que l’impacte instantani, el pòsit de la reflexió. Sincerament, una de les millors propostes de La Calòrica, perquè al seu talent hi sumen el dels textos d’aquell metge que volia curar l’ànima.