Els altres herois d''Alcarràs'

BarcelonaFins i tot el cinema més personal és, al cap i a la fi, una empresa col·lectiva. Aquest és també el cas d'Alcarràs. Lògicament, l'èxit de la pel·lícula a la Berlinale ha posat el focus en Carla Simón i, en menor mesura, sobre els actors no professionals de la zona que actuen al film. Tanmateix, darrere de Simón hi ha un equip que ha fet mans i mànigues per tirar endavant un projecte molt difícil i treballat. Aquests són alguns dels altres herois d'Alcarràs, la pel·lícula que s'estrenarà als cinemes a finals d'abril després de passar pel Festival de Màlaga.

Arnau Vilaró

Coguionista

Carla Simón i Arnau Vilaró es coneixen des que tots dos estudiaven Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Feien treballs junts i s'entenien bé. Mentre Simón lluitava per obrir-se camí com a cineasta, Vilaró va fer carrera acadèmica i es va doctorar a la Pompeu Fabra. Un dia, la seva amiga li truca: vol que l'ajudi amb el guió d'Estiu 1993 i que faci de script al rodatge. Simón necessita algú de confiança per fer la revisió del guió, una segona mirada que entengui tan bé com ella la història i no es fixi només en el raccord. Vilaró també ha fet de script al curt de Simón Después también i a Alcarràs. Però en aquesta pel·lícula consta a més com a coguionista, perquè la història és una mica seva: Vilaró va néixer el 1986 a Bellvís, al Pla d'Urgell, i és fill de pagès, així que coneix perfectament el conflicte de la pel·lícula, i alguns personatges estan inspirats en familiars seus. A Bellvís, a més, s'han rodat moltes escenes d'Alcarràs. El guió va ser complicat d'escriure, i Vilaró i Simón van haver de suar perquè fos una història coral, però se'n van sortir. Dimecres, Vilaró era a Berlín amb l'equip d'Alcarràs i potser algun dia hi tornarà amb un projecte propi: ja està preparant el guió de la seva primera pel·lícula, que produirà Lluís Miñarro.

Ana Pfaff

Muntadora

És la muntadora talismà del cinema d'autor recent. Per les mans i els ulls d'Ana Pfaff (Barcelona, 1985) han passat, a més d'Alcarràs, Libertad de Clara Roquet, Espíritu sagrado de Chema García Ibarra, el premiat curt Suc de síndria i Con el viento de Meritxell Colell. Pfaff i Simón es van conèixer a través d'Arnau Vilaró i el seu primer treball juntes va ser Llacunes, el preciós curt que Simón va rodar un any abans d'Estiu 1993 amb cartes escrites per la seva mare. Des d'aleshores, directora i muntadora no s'han separat: van treballar a Estiu 1993, al curt Después también i al capítol de la sèrie de Movistar Escenario 0 dirigit per Simón. Comparteixen una manera d'entendre el cinema que va ser clau a l'hora de resoldre el muntatge d'Alcarràs, un triple salt mortal de complexitat des de la mateixa estructura coral del film. El procés va començar en paral·lel al rodatge, amb Pfaff muntant des de Barcelona el material que arribava de Lleida. I després, uns mesos més a Roma amb Simón, buscant l'harmonia i l'equilibri, fent alguns canvis però mirant de no perdre mai l'essència de la història. Acabada Alcarràs, Pfaff té entre mans un curt codirigit amb Jaume Coscollar, Femer, un encàrrec de la Filmoteca inspirat en l'obra de Perejaume.

María Zamora

Productora

Quan M. Night Shyamalan va pronunciar dimecres “Alcarràs”, la primera abraçada de Carla Simón va ser amb María Zamora, la seva productora, una figura clau del cinema independent espanyol, amb títols com Libertad, María (y los demás) o Els dies que vindran. Es van conèixer gràcies a un taller de mentoring organitzat per l'associació de dones cineastes en què Zamora assessorava Simón i Valerie Delpierre, la productora d'Estiu 1993. Zamora va plorar llegint el tractament del guió i, a més d'ajudar-les, es va oferir directament a coproduir la pel·lícula. Ara, quan Simón viatja a Madrid es queda a dormir a casa de la productora i els seus fills l'adoren. Zamora i Simón han fet juntes el viatge de la pel·lícula: van anar al laboratori de projectes del Torino Film Lab, al mercat de coproduccions de la Berlinale i van prendre la difícil decisió d'ajornar el rodatge un any per la pandèmia. Zamora va ser també qui va animar Simón a rodar Alcarràs després d'Estiu 1993 tot i tenir entre mans un altre projecte molt més senzill, Romeria, amb un sol punt de vista i una protagonista femenina. La productora sabia que era el moment d'arriscar. “Això ja ho has fet –va dir-li a Simón–. Ara te la pots jugar, però potser amb la tercera pel·lícula no”. Zamora també produirà Romeria, la tercera pel·lícula de Simón.

Daniela Cajías

Directora de fotografia

A la Berlinale de 2017, Estiu 1993 competia a la secció Generation Kplus, en què també participava la brasilera As duas Irenes. Quan la seva directora de fotografia, Daniela Cajías, hi va veure Estiu 1993, va quedar impactada pel talent d'aquella debutant i va contactar amb la productora del film, Valerie Delpierre. Cajías, que és boliviana però viu a Espanya des del 2015, va treballar en la següent opera prima de Delpierre, Las niñas, de Pilar Palomero, i així es va convertir en la primera directora de fotografia premiada als Gaudí –i després als Goya–. Va ser llavors que Simón li va trucar per dirigir la fotografia del seu episodi d'Escenario 0, un primer contacte que, en perspectiva, tenia molt de prova per veure com treballaven juntes. Després va arribar Alcarràs, que ha sigut, de llarg, el rodatge més complicat de la carrera de Cajías. El repte era majúscul perquè tot havia d'estar molt il·luminat però alhora calia evitar el preciosisme i que no es notés mai. A més, era cabdal crear una atmosfera en el rodatge en què els actors no professionals se sentissin còmodes i es poguessin concentrar en la feina. Salta a la vista que ho van aconseguir.