Sebastià Alzamora: "Palma és una de les ciutats de l'estat espanyol amb la desigualtat més accentuada"

PalmaEl pregó de la festa de l'Estendard 2020 s'ha retransmès, enguany, per YouTube. En l'acte, que s'ha fet a porta tancada, hi han intervingut el batle de Palma, José Hila, i el regidor de Cultura de Palma, Antoni Noguera, abans que el protagonista de la cita, el pregoner Sebastià Alzamora, prengués la paraula.

Fesomies de Palma és el títol del pregó que ha llegit l'escriptor. Alzamora ha retratat la ciutat que va conèixer d'infant, oferint als espectadors que seguien la lectura en streaming un perfil personal de la Palma dels anys 80 i 70, la que ell va conèixer. Ha enumerat, amb cert to nostàlgic, un seguit d'espais i llocs que encara existeixen i que defineixen Ciutat. Almenys, sota la percepció de l'escriptor.

Però Alzamora ha volgut parlar d'una altra fesomia de Palma, de la qual no es parla gaire; fins i tot, una Palma que, en massa ocasions, s'amaga: "La Palma dels marginats, dels exclosos, dels pobres, dels que no són tan pobres ni tan marginats ni tan exclosos, però es troben en situacions de desvaliment i aflicció. Alcohòlics i toxicòmans, però també les dones maltractades, els sensesostre que dormen als carrers i a les places, els aturats de llarga, llarguíssima durada, els petits delinqüents, els migrants arribats d'Àfrica, d'Àsia, d'Europa o d'Amèrica".

Alzamora no ha tingut por de parlar d'una ciutat massa sovint injusta i plena de desigualtats. "Palma és una de les ciutats de l'estat espanyol en què les desigualtats socials són més accentuades, i seria bo que aquesta realitat no ens fugís del cap: no només del cap dels polítics sinó també de tots nosaltres, dels ciutadans, que hauríem d'esforçar-nos perquè el tel tan prim de benestar que cobreix la fesomia més superficial de la nostra societat no ens amagui el dolor que en recorre l'espina dorsal", ha pronunciat el pregoner, i ha recordat que el coronavirus ha agreujat aquesta situació. Així mateix, Alzamora ha tingut paraules d'agraïment per a associacions i col·lectius que treballen per pal·liar aquestes mancances socials, com són Las Ovejas de Mica, Projecte Home o Can Gazá.

L'escriptor ha dit, també, que la cultura és un eix important per a aquelles ciutats que volen ser pròsperes: "La cultura genera valors afegits d'una importància cabdal, com ara la cohesió social. La cohesió social és la consciència de formar part d'una comunitat, i, per tant, la consciència del bé comú, de pertànyer a un lloc que hem de cuidar entre tots".

Aquest any, per la festa de l'Estendard, es commemoren els 791 anys de la conquesta de Palma per part de les tropes comandades per Jaume I. Això va comportar l'arribada a aquesta illa de la llengua i la cultura catalanes, "que ens defineixen" i que "configuren aquesta fesomia nostra, la de Palma, la de Mallorca i la de les Balears", ha assenyalat Alzamora, que ha explicat que la llengua catalana de les Balears i la cultura que es fa en aquesta llengua són també eines de cohesió social.

Al text de l'escriptor no hi han faltat les referències literàries. Així, Alzamora ha mencionat Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Aina Moll.