Amadeu Corbera : "Els nobles varen esborrar la part més popular del Sant Joan de Ciutadella"

El musicòleg Amadeu Corbera (Bunyola, 1985) ha publicat Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l'ombra del poder (Lleonard Muntaner editor). Dóna una visió inèdita, valenta i lúcida sobre el tema.

Què heu descobert sobre les festes de Sant Joan de Ciutadella que no se sabés?

Vaig trobar tota una història oculta en la qual la festa popular -en el sentit més paròdic, reivindicatiu i eixelebrat- havia estat literalment esborrada del programa de les festes de Sant Joan.

Quan, per qui i per quines raons?

Abans de la guerra, hi havia una gran revetla santjoanera: amb foc, música, ball, jaleo d'ases, que és una paròdia de la colcada… És més: si miram la premsa dels anys 20 i 30, veim que aquesta era la part més celebrada de la festa. Això canvia totalment a causa de les relacions de poder sorgides després de la Guerra Civil. A Menorca, la Guerra Civil va tenir un component important de revolta contra el clergat i la noblesa. Durant els primers mesos de la guerra, va haver-hi una violència molt contundent per part de les esquerres. Quan acaba la guerra, els nobles i la gent de l'Església que han sobreviscut decideixen utilitzar la festa per exhibir-se i per mostrar com serà el nou ordre de coses. És una manera de dir: ens heu intentat matar, però hem sobreviscut i ara marcarem les normes. Abans de 1946, l'Ajuntament de Ciutadella, com a representant civil de tot el poble, triava la Junta de Caixers. A partir de 1946, però, els nobles es constitueixen en una Junta de Nobles i passen a decidir-ho tot. S'apropien de la festa i l'organitzen tal com els interessa des d'un punt de vista de la representativitat social i política.

La festa com a expressió d'unes determinades estructures de poder: quin ordre sociopolític expressen les festes de Sant Joan de Ciutadella?

Totes les festes expressen un ideal de societat. En el dia a dia, cadascú té els seus principis, la seva manera de fer, de ser i de veure les coses. Però durant els dies de festa la individualitat s'abandona a favor d'una identitat comuna -comunitària- i d'uns principis compartits. Per exemple: per Sant Antoni, tots els artanencs són artanencs i res més. A Ciutadella, aquest ideal col·lectiu va ser manipulat per dir als ciutadallencs com havien de ser. Explícitament, no prohibiren res. Però generaren un discurs per educar la població i posar en valor unes coses -l'ordre, la tradició, la jerarquia…- i menystenir-ne unes altres -la disbauxa, la irreverència... També redimensionaren el paper del caixer senyor: "Lo que da brillo a la fiesta es la presencia del cajero noble", hi insistien.

De quina manera s'ha perpetuat aquest model de festa i com s'ha fet creure a la gent que és així des de fa molts de segles, quan en realitat sorgeix després de la guerra?

S'ha perpetuat perquè, després de la guerra, els vencedors tenien carta blanca per fer el que volguessin. Qui comença a oficialitzar aquest discurs és Josep Cavaller Piris, un erudit ciutadellenc, molt catòlic i de dretes. I, després, hi hagué Josep Pons i Lluch, que va escriure Els protocols , el llibre que encara ara és la referència a l'hora de dir què forma part de la festa i què no. Punt per punt i amb molt de detall, Pons i Lluch explica tots els actes de la festa. Per ell, la festa és només la colcada. No diu res sobre la part musical. Això ajuda a consolidar un model de festa purament ritual -és a dir, indiscutible i inamovible- del qual en queda fora la dimensió irreverent i popular. I el més pervers és que aviat s'associa el fet de respectar aquest model de festa amb el fet de ser un bon ciutadellenc. És clar, com que ningú no vol ser un mal ciutadellenc, tothom acaba respectant la festa tal com la minoria de poderosos la va modelar.

Com s'han pres el llibre a Ciutadella?

De moment, bé. Fins ara no hi havia cap estudi científic que disseccionàs la festa. Segur que hi haurà gent a qui no agradarà. Les tradicions són molt fortes. I jo explic la festa d'una manera diferent de com ha estat explicada aquests darrers setanta anys.