Amaia Romero: "No sé molt bé quin és el meu estil encara"

PalmaLa guanyadora d'Operación Triunfo 2018, Amaia Romero, arriba a l'Auditòrium de Palma el proper divendres 21 de febrer amb la gira del seu primer disc, Pero no pasa nada. Com una mena de consol, aquest primer treball de la pamplonesa aconsegueix que els aspectes més quotidians del dia a dia sonin romàntics, com ara posar un m'agrada a l'Instagram o mossegar-se les ungles. Tot i que l'artista diu que encara no ha trobat el seu estil, s'identifica amb el pop clàssic espanyol i preveu col·laborar amb diferents artistes per acabar de definir la seva essència.

Com està sent la vostra primera gira?

Estic molt satisfeta. Em representa molt, tot està molt cuidat. Gaudesc molt a cada concert. Intentam que cada un tingui una cosa especial i, per això, la gira no se m'està fent gens repetitiva.

On es preveu que sigui el tancament?

No se sap. M'agradaria que fos a un lloc especial per a mi, que hagi significat alguna cosa en la meva vida. No vull que sigui en una ciutat gran i ja està. Tampoc no sé quan es tancarà, però m'imagín que serà després de l'estiu.

El repertori inclou més cançons a banda de les del disc?

Sí. El concert és d'una hora i mitja aproximadament i el disc només dura mitja hora. Hi ha una part del concert en què qued sola al piano i faig algunes peces. I hi ha uns dies que faig unes cançons i dies que en faig unes altres. Aquesta és la part més improvisada. No cant cançons d'Operación Triunfo. És una etapa que per a mi s'ha tancat, encara que li tenc molt d'afecte. La meva idea era fer una passa endavant i fer un altre repertori. També faig altres versions. Hi ha algunes cançons que mai havia cantat.

Creis que us ha beneficiat o penalitzat el fet d'esperar tant de temps per treure el disc?

Treure'l més tard té coses bones i dolentes. El punt negatiu és que, al final, si hagués tret les primeres cançons just després del concurs, hauria tingut moltes més reproduccions i un públic més gran. Però no hauria tret el que m'agradava. Per arribar al que m'agradava, vaig necessitar bastant de temps. Necessitava assimilar el que m'havia passat. Vaig preferir tenir menys públic i que el disc fos coherent amb la meva persona.

Heu trobat el vostre estil?

No sé molt bé quin és el meu estil encara. M'he deixat dur, però potser trec una altra cosa totalment diferent. El que intent és que sigui coherent; m'agrada que tot tingui sentit.

Per què vàreu triar Pero no pasa nada

És un afegitó que he tingut sempre. Totes les frases les acabava així. Pensant el títol, volia que no fos pretensiós, i això em va semblar graciós i que quedava molt bé.

Durant el procés creatiu us vàreu deixar assessorar o vau guiar-ho tot vós?

Vaig escollir les persones amb qui volia treballar, com Raül Refree i Santiago Motorizado, i em deixava aconsellar. Però si jo tenia molt clara alguna cosa, m'imposava un poc. Ha estat un disc molt col·laboratiu, hem pres les decisions de manera conjunta.

Quines influències heu tingut?

M'he adonat que el disc sona a música de grups com La Oreja de Van Gogh, del pop clàssic espanyol. Aquesta mena de grups m'han influït de manera inconscient. M'han envoltat d'ençà que era petita i sempre m'ha agradat aquesta mena de pop.

Les lletres parlen de coses reals del dia a dia. Trobau inspiració en la quotidianitat?

Al final, quan em pos a compondre, xerr de lletres molt literals que no pens gaire. Per això em semblen lletres bastant pures i literals.

També són presents les xarxes socials a les cançons i a les imatges promocionals. Són importants per a vós?

Estic tot el dia amb el mòbil. No puc deixar-lo, hi tenc bastant de dependència. Forma part del meu dia a dia. Com que visc a Barcelona i som de Pamplona, em serveix per xerrar amb gent i seguir-los per Instagram. M'agrada molt xafardejar per les xarxes.

Hi ha hagut un punt a part des d'Operación Triunfo

He evolucionat molt, però per tot el que m'ha passat. M'ha fet aprendre moltes coses. En dos anys he canviat moltíssim. Veig vídeos de fa dos anys i fins i tot he canviat la manera de vestir i de xerrar. He madurat molt, però encara em queda.

És difícil treure's l'etiqueta d'"Amaia d'OT"?

Tampoc m'importa com em diguin ni em vull treure l'etiqueta d'OT, perquè és d'on venc. No em penedesc ni m'importa. Som Amaia i m'agrada que em diguin pel meu nom, i no Amaia d'OT, però no em molesta. És la realitat, pel que la gent em coneix.

Com es pot crear una personalitat un artista que ve d'un programa de televisió?

Influeix molt si entres en un concurs molt jove, perquè potser encara no tens un estil. Depèn de la persona que siguis. Per exemple, a Maria Escarmiento d'Operación Triunfo sempre l'he vista amb un estil molt propi. Al final sempre ha estat la mateixa i amb un estil molt concret. Va entrar sent una persona molt definida. Però jo hi vaig entrar molt jove i tal vegada no tenia una personalitat tan definida.

Tot i això, la gent considera que en teniu molta.

Consider que en tenc i que he estat molt natural, però no una personalitat molt definida. Tenia 18 anys quan vaig entrar a l'acadèmia i allà en vaig fer 19. Era una persona sense formar i no estava tampoc gaire definida a l'hora de cantar.

Estau pensant en nous projectes?

La meva idea és anar traient col·laboracions amb gent i conèixer moltes persones i molts cantants i compositors, però diferents entre ells per alimentar-me d'estils diferents i treure cançons noves. El següent disc el vull deixar per més endavant.

Alguna persona amb qui us agradaria col·laborar?

Hi ha moltes persones que m'agraden, de molts estils diferents. Per exemple, Natalia Lafourcade.