Amat Escalante i les arrels de la violència

BarcelonaAmb només quatre films, Amat Escalante s’ha convertit en un retratista implacable de la cara més fosca de Mèxic. Les seves pel·lícules no s’han d’entendre estrictament com a documents de la realitat, sinó reflexions sobre l’impacte del clima de violència física i moral que conforma la vida d’una joventut anestesiada. El Festival D’A li dedica aquests dies una retrospectiva que va començar ahir amb la seva última pel·lícula, l’encara inèdita La región salvaje, una història sorprenent que barreja les preocupacions socials habituals del cineasta amb un element fantàstic i pertorbador: un monstre tentacular que proporciona a les seves víctimes -entre les quals hi ha la mare de família protagonista- uns orgasmes de plaer estratosfèric. “Els personatges del film estan perduts i amb les persones equivocades -explicava Escalante ahir a la Filmoteca de Catalunya, seu de la retrospectiva-. Per a ells, la sexualitat és com la criatura: atractiva, misteriosa i alhora grotesca. Funciona com una representació visual i metafòrica del que tenen a dins”.

Fa uns anys, Escalante subratllava a les entrevistes que havia nascut a Barcelona “per accident”. “Era perquè a Mèxic sempre em deien allò de «cineasta espanyol establert a Mèxic», que em tenia fregit, però en realitat em fa feliç haver nascut aquí -explica-. Per això vaig tornar l’any 2000 a estudiar un curs al CECC (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya). Algun cop vaig pensar que seria bonic tornar un dia amb les meves pel·lícules”, recorda amb un somriure tímid. D’aquella etapa li queda algun amic i col·laborador, com el director Pedro Aguilera, també present al D’A amb Demonios tus ojos. “A Barcelona vaig creure que podria fer una pel·lícula ambientada aquí però, inevitablement, la meva imaginació i el meu cor sempre estan units a Mèxic”.

Sexe i mort

A Heli, el seu anterior film, Escalante burxava en el trauma d’una família víctima col·lateral de la guerra entre els narcos i el govern. “El que vull és explorar les arrels de la tensió que hi ha a Mèxic, comprendre d’on surt aquesta violència, aquesta fúria”, diu. A La región salvaje, la seva cerca el porta a parlar de sexualitat. “Quan un personatge com el del marit és deformat per la pressió familiar i forçat a tenir relacions amb dones, viure una mentida constant provoca en ell una violència que pateixen tots”, comenta.

En el cinema d’Escalante, el sexe i la violència sempre van units per un fil invisible. “En els dos hi ha un misteri a descobrir i això és molt temptador d’explotar en el cinema -apunta-. El sexe és font de vida però també de finalitat. Quan tenim un orgasme, per un moment no ens importaria que el món s’acabés, és un sentiment molt animal”. Per amplificar aquestes pulsions sexuals, el cineasta ha triat una regió molt concreta de Mèxic per ambientar la història: “Guanajuato és l’estat més conservador de Mèxic, està ple d’esglésies i l’homosexualitat no està gens acceptada. I això em sembla més pervers que qualsevol acte que algú vulgui fer amb una persona”.

Mentre treballa en l’adaptació d’una novel·la de la qual encara no pot donar detalls, Escalante fa el sord als cants de sirena que arriben de Hollywood. “Es va interessar per mi Sylvester Stallone, però va ser abans de veure les meves pel·lícules”, assenyala entremaliat.