Els Amics de les Arts estrenen a casa

Els concerts a Girona dels Amics de les Arts sempre són especials. Pel lligam sentimental dels membres del grup amb la ciutat, on viuen Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, i per l'entrega del públic, que, fidel des de fa anys, mai falla i esgota les entrades amb un tres i no res. En la seva última actuació a la capital gironina, els Amics han presentat el disc Allà on volia (2023), amb un doble concert a l'espai privilegiat de les escales de la catedral, dins del marc del Festival Strenes.

En el nou àlbum, els músics continuen l'evolució progressiva dels seus últims treballs, incorporant cada vegada més jocs, ritmes, distorsions i efectes electrònics, però sense abandonar els trets essencials que el 2009 els van llançar a la fama: les melodies enginyoses, els diàlegs a tres veus i unes lletres narratives amb metàfores intel·ligents, dobles sentits i plenes referències. Per això quan, en el directe, entre les vuit cançons del nou disc intercalen temes antics, la barreja no desentona en absolut i l'esperit de l'actuació no canvia. El públic de Girona va vibrar amb les cançons més recents, que, pocs mesos després del llançament, ja se sabien de memòria; però, tal com sol passar amb els grups de llarga trajectòria, els temes més famosos dels primers discos no tenen rival i continuen sent imbatibles. Especialment celebrada va ser la interpretació íntima i emotiva de Louisiana o els camps de cotó, una cançó sobre les arrels que no es perden que Barceló i Piqué van voler dedicar a la ciutat de Girona, abans de baixar a cantar una estrofa entre el públic de les escales. I molt festiva va ser la tracta final del concert, amb tothom dempeus ballant 4-3-3 —interpretada en una versió més reggaetonera— i El seu gran hit —on ara no es roben les dones sinó els homes—, alternades amb els retrets de Citant Mercè Rodoreda i La nit sembla que serà nostra.

Com a bis, després de l'eufòria, Barceló, Piqué i Dani Alegret van seure en tres tamborets per oferir un medley en acústic de fragments de tots aquells èxits que no poden incloure en un repertori d'una hora i mitja i el públic demana, des de Carnaval fins a Armengol, enllaçats amb la història completa de L'home que dobla en Bruce Willis. I, com a fi de festa, no podia faltar el gran hit de Bed & breakfast, Jean Luc, que va donar pas a Semblava que fossis tu, amb pluja de confeti i els tres músics pujant i baixant corrent les escales de la catedral.