“Anaïs Nin és la primera dona que entén que la intimitat és política”

BarcelonaPoliamor, feminisme i empoderament són paraules que Anaïs Nin no feia servir però que posava en pràctica en la seva vida com poques dones de principis del segle XX. La cruesa dels seus famosos diaris i una vida sentimental convulsa van convertir-la en un referent literari, però també van limitar el seu reconeixement. “Per al món literari era més còmode posar-la en el calaix de la literatura eròtica, presentar-la com una dona sensual i una mica boja i així ignorar les qualitats de la resta de la seva obra, molt més profunda i pertorbadora”, apunta Léonie Bischoff, autora de la novel·la gràfica Anaïs Nin. En un mar de mentiras, una de les primeres referències de l'editorial Garbuix Books.

La dibuixant belga va descobrir l'obra de Nin quan era adolescent, atreta per l'erotisme dels seus diaris, però el que la va fascinar va ser la seva capacitat per descriure "la vida interior d'una artista jove, l'honestedat amb què parlava del sentiment de fracàs i els seus dubtes”. Bischoff era aleshores una estudiant que mirava d'obrir-se camí com a autora de còmics i va sentir “una connexió profunda” amb l'escriptora que l'animava a seguir lluitant. El fet de convertir la seva fragilitat i febleses en matèria narrativa també fa de Nin un personatge tremendament actual. “Ella és la primera dona que entén que la intimitat és política, encara que potser mai ho formulés així –diu Bischoff–. No era habitual fa un segle que una dona escrivís sobre les seves experiències íntimes, i menys firmant amb el seu nom. I és important fer-ho perquè la vida interior d'una dona pot canviar la societat, però només si s'explica”.

El còmic, que va guanyar el premi del públic al Festival d'Angulema, s'ocupa sobretot del període en què una jove Anaïs Nin, acabada de casar, coneix Henry Miller i la seva esposa June mentre lluita per convertir-se en escriptora. L'objectiu no és tant la publicació, sinó trobar la seva veu literària al marge de les convencions socials i de gènere. Bischoff captura la complexitat del pensament de l'autora a través d'un dibuix vaporós i elegant en què destaca l'ús d'una línia de color canviant, mai negra. “Faig servir un llapis per a nens que m'agrada molt però que abans només utilitzava a les firmes –confessa l'autora–. El meu xicot em va suggerir que dibuixés la història amb aquest llapis i em vaig adonar que era perfecte: Anaïs Nin està plena de sentiments que no són compatibles els uns amb els altres i, d'alguna manera, el llapis serveix de mirall d'aquestes contradiccions”.

L'incest amb el pare

En la primera part del còmic assistim al naixement de la relació entre Nin i Henry Miller, primer d'estímul intel·lectual i més endavant sexual i amorosa. L'escriptora també s'acaba enamorant de June Smith, la inestable i torturada esposa de Miller. En la segona part, tanmateix, el focus recau en la pertorbadora relació que la protagonista manté amb el seu propi pare, que acaba convertit en el seu amant. Nin descriu aquesta experiència gairebé com una conquesta vital, un acte d'insurrecció contra la moral burgesa. Però des d'una mirada actual és difícil no llegir-la com un abús sexual del pare, segurament una prolongació d'abusos infantils anteriors.

“Per mi va ser el més difícil de dibuixar –admet Bischoff–. Als diaris, la part en què Anaïs Nin té sexe amb el seu pare durant una setmana al sud de França és molt llarga i està plena de detalls explícits. I passa de l'admiració per l'energia sexual del seu pare a passatges molt freds en què sembla fora del seu cos. Per mi és evident que estava en xoc: les víctimes d'incest dissocien la ment del cos per sobreviure, però ella no tenia les eines psicològiques per entendre el que passava, així que simplement descriu l'experiència. I jo vaig intentar cenyir-me al seu relat objectiu, però sense entrar en els detalls sexuals per no convertir-ho en una escena eròtica”.

El més sorprenent de l'abús del seu pare és, segons la dibuixant, que fins als anys 90 moltes biografies “la feien responsable a ella de l'incest i la jutjaven per haver tingut aquella relació, però no qüestionaven mai la responsabilitat del pare”. El mateix pensa Bischoff de les relacions sexuals que l'escriptora tenia amb els seus psiquiatres. “Ells n'eren els responsables! Sabien que existeix el fenomen de la transferència entre terapeuta i pacient i que ella sentiria impulsos sexuals, i se'n van aprofitar. Tanmateix, és ella qui ha acabat sent descrita com una nimfòmana”. La dibuixant considera, en canvi, en general positiva la relació entre Nin i Miller. “Ell la va ajudar molt a descobrir la seva sensualitat –apunta–. Abans d'ell, l'Anaïs només havia tingut relacions amb el seu marit i homes vells que la tractaven com un objecte. Amb el Henry descobreix el costat màgic que pot existir en les relacions físiques”.