Andrea Motis: "Tenir un públic fidel és un grandíssim privilegi"

PalmaRecorda amb tendresa els seus inicis i l'emoció inherent dels primers anys com a promesa del jazz. A Andrea Motis (Barcelona, 1995) l'han vista créixer els assistents assidus als festivals i locals de jazz i també els músics estatals i internacionals amb qui ha compartit escenari o vincles musicals d'una manera o una altra; és trompetista, saxofonista i cantant de jazz. En aquells moments, explica, no s'adonava gaire de la importància de tot el que feia, "simplement actuava i feia música, que era el que volia", diu. Aquest dissabte posa el punt final al festival Jazz Voyeur, i pujarà a l'escenari amb els seus grans aliats d'aventures musicals: Joan Chamorro, que afinarà el contrabaix, i Josep Traver, que tocarà la guitarra. El concert serà aquest dissabte 12 de desembre a l'Auditori de Manacor a les 19.30 h (en un principi s'havia programat per a les 20 h, però en avançar-se el toc de queda a Mallorca a les 22 h l'organització ha decidit també avançar mitja hora el concert).

Amb el pas dels anys, en canvi, s'ha adonat del que significa que la gent continuï assistint als seus concerts, gairebé deu anys després: "És un grandíssim privilegi tenir un públic fidel, un tresor molt fràgil. Sempre penso que com a artista la meva feina té certa fragilitat: si no fas res durant un temps, ningú no t'assegura que continuïs important a algú quan tornis", comenta. Això la manté activa, motivada i en constant moviment; sempre té idees i projectes, alguns més clàssics, altres més frescs. Treballa molt en equip i assumeix que compartir és créixer, fer gran qualsevol projecte.

Serà una nit de clàssics, de "repertori habitual", confirma la cantant. Però també hi haurà sorpreses i temes més "especials", cançons arranjades per a aquesta formació. "El format trio és més acústic i una versió íntima del quintet. Serà un concert acollidor, i hi haurà swing, funky, alguns temes originals i molta alegria. Serà eclèctic, com a mi m'agrada", diu Motis fent broma.

Parla sense problemes del que ha suposat per a ella haver estat exposada des de tan jove al públic i a les expectatives de la gent. "Hi ha artistes que la gent va a veure per certes característiques: la veu, l'espectacle... A mi m'han conegut de molt jove i tinc la sensació que el públic té expectatives de canvi en mi. Crec que s'ha generat una espècie de curiositat per veure què vaig fent, què porto de nou, com he evolucionat", diu Motis. Té 25 anys, però no balbuceja quan diu que encara no està en el seu moment més "madur": "Res del que faig és definitiu, estic en constant evolució i això és el que m'interessa".

Malgrat saber que té moltes mirades posades sobre la seva carrera, intenta no pensar-hi gaire perquè "treballar sota pressió no és bo". És per això que agraeix que la gent sempre hagi estat respectuosa amb el que ha fet i les propostes que ha anat duent a terme, tot i no agradar a tothom: "Tot i haver fet des dels inicis jazz clàssic, en els projectes personals he apostat també per músiques i ritmes més brasilers, un fet que no tothom entén". A aquest país li va dedicar el seu darrer treball discogràfic, publicat el mes de març del 2019: Do outro lado do azul. Igualment, Motis diu que no se sent "obligada a fer res per agradar al públic": "Els programadors accepten les propostes que vaig fent, tinc una audiència que segueix les meves passes amb respecte i interès. Estic molt satisfeta", confessa la trompetista.