Andrés Calamaro retreu a Viggo Mortensen que fes "un discurs demagog antifeixista" contra Vox

Barcelona"No tinc res contra Viggo Mortensen. M'agraden tots els actors de Hollywood", va dir Andrés Calamaro cap a la meitat del concert que va oferir aquest dimecres al Liceu amb les entrades exhaurides. I aquí va quedar la cosa fins que al cap d'una estona, concretament després d'interpretar una desena de cançons, va recuperar el fil per criticar Mortensen. Primer li va retreure que fes "un discurs demagog antifeixista per ficar-se internet a la butxaca". Tanmateix, Calamaro en cap moment va citar el context del discurs de l'actor: una carta a la directora publicada a 'El País' en què Mortensen denunciava "la ineptitud política i mediàtica de Vox" per fer servir el personatge d'Aragorn de la trilogia cinematogràfica 'El senyor dels anells' per "legitimar un grup polític antiimmigrants, antifeminista i islamòfob" en la campanya electoral.

Calamaro no va fer explícit quin era "el discurs" de Mortensen. També va obviar tots els insults que va rebre l'actor en aquesta mateixa internet que, segons el músic argentí, volia ficar-se a la butxaca. Quan més virulent semblava l'atac verbal, Calamaro va mirar de rebaixar el discurs amb ambigüitat. "A l'Argentina mai s'entén si estem parlant seriosament o fent broma. Ningú, ni la meva mare ho entén. Així és el nostre humor", va dir.

Cap al final del concert, després de tocar 'Estadio Azteca', Calamaro va tornar a l'atac. "El Viggo li va robar la dona a un amic", va dir sense citar cap altre nom. La dona, segons Calamaro, no podia dir ni ase ni bèstia. I va afegir: "Quan estàs sol amb la dona d'un amic, no la mires. No la mires! Jo tinc una lleialtat mafiosa que té molts avantatges si som amics, cosa que sembla que el correctíssim políticament parlant Viggo desconeix". I encara més: "Presumir de benpensant és tan barat... És més barat que anar a comprar al Primark i a l'H&M".

Aleshores, capgirant amb agror el discurs, va suggerir que tot plegat era un gag que tenia pactat amb Mortensen i que després del concert tots dos anirien a fer uns whiskies i a abusar de menors. Però hi va tornar. Abans dels bisos, i sense cap mostra d'ironia, va assegurar que seguirà "ofenent", perquè el "el mandat del rock és agradar i ofendre", i va criticar novament Mortensen per haver escrit "coses boniques amb la pedanteria de qui se sent moralment superior", donant a entendre, doncs, que criticar un grup polític antiimmigrants, antifeminista i islamòfob és un senyal de superioritat moral. "Però si el que estàvem buscant era tot el contrari de presumir de principis morals! Seguiré ofenent, Barcelona", va afegir abans d'acomiadar el concert interpretant 'Flaca' i 'Me estás atrapando otra vez', de Los Rodríguez, i amb bona part del públic dret. La reacció del públic durant els parlaments de Calamaro va ser diversa: va haver-hi aplaudiments però també silenci i crits que li demanaven que es dediqués a tocar.

Durant el concert, que va durar més de dues hores i mitja, Calamaro, acompanyat d'un quartet de vocació clarament rock, va lligar un repertori amb algunes cançons del disc 'Cargar la suerte' (2018) i una selecció de grans èxits, amb una bona representació del disc 'Honestidad brutal'. Entre cançó i cançó, quan no estava ficant-se amb Mortensen, també va fer una esmena al moviment #MeToo recordant els casos de Louis C.K. i Kevin Spacey. "A més de dir les coses, cal demostrar-les", va dir Calamaro.

La nit havia començat amb una gran ovació de benvinguda, a la qual Calamaro va contestar agraint que el públic omplís el Liceu. Assegut als teclats, el músic argentí de seguida va marcar el to rock , més stonià que dylanià, amb 'Alta suciedad', culminada amb el 'riff' del guitarrista Julián Kanevsky. En el primer tram de l'actuació, la veu de Calamaro va tardar a trobar el seu lloc, i tampoc no el va ajudar el teclista Germán Wiedemer, responsable de la segona veu, que va estar a punt d'arruïnar 'Clonazepán y circo'. A poc a poc, i a cop de carisma i un repertori antològic, Calamaro va aconseguir el clima de gran nit musical, interpretant amb intenció i emoció tant cançons noves com 'Cuarteles de invierno' com clàssics com 'La parte de adelante'.

Abans de tocar 'Tuyo siempre' va fer una divertida connexió entre els llums de les llotges del Liceu i l'emoticona del somriure més lúdic alhora que recomanava que els homes no facin servir emoticones en els missatges perquè, segons ell, està "mal vist per la branca femenina". També va demanar un aplaudiment per a un dels llums, al qual li faltava una bombeta. "Li falta un ull. És el pirata Padilla!", va exclamar comparant-lo amb el torero Juan José Padilla. Aquest és el marc referencial de Calamaro, un artista que va recordar que "als anys 80 no es discutien les banderes" perquè "l'única bandera era el cuir negre".

'Loco, 'Los aviones', 'Rehenes' i 'Crimenes perfectos' van seguir apujant la temperatura del concert fins a una pletòrica 'Mi enfermedad', interpretada amb el públic dret. Els llargs parlaments sobre Viggo Mortensen van trencar el ritme d'una actuació que va recuperar el to amb 'Milonga del marinero y el capitán' i 'Paloma' i va acabar amb un bis amb 'La flaca' i 'Me estás atrapando otra vez'.