Andreu Ramis, antropòleg: "L'aparició de colles de dimonis es pot relacionar amb la de les neofestes"

PalmaDel dimoni cucarell a les colles de dimonis i els correfocs. La persistència d’una tradició festiva és el títol de la conferència inaugural que l’antropòleg i folklorista Andreu Ramis, president del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears, va impartir divendres, 22 d’octubre, en l’obertura del Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània.

Si bé la comunicació de Ramis parteix d’una reflexió genèrica sobre l’acte festiu, “sobre què és una festa popular d’arrel tradicional”, també posa de manifest com s’han transformat els elements essencials –ara, ja, discutibles– que caracteritzen les festes –els rituals, els protocols…–. A més, proposa algunes respostes a dues qüestions: a què és deguda l’eclosió de noves colles de dimonis i bèsties de foc a Mallorca els darrers 25 anys? I quina relació tenen amb els dimonis tradicionals –com ara els d’Algaida i Montuïri durant les festes d’estiu o els de Manacor, Artà i sa Pobla a l’hivern? “M’interessa reflexionar sobre la continuïtat, connexió i disrupció entre dimonis d’arrel i les colles de dimonis més noves, que són una manifestació importada d’espais urbans, sobretot principatins”, explica Ramis.

Colles de dimonis i neofestes

La primera colla de diables de Mallorca fou la de Sant Joan, que va néixer el 1993. “Actualment, n’hi ha una quarantena i, durant aquests anys, algunes s’han extingit i altres han perdurat”, assenyala. El cas és que aquests “nous dimonis”, que ja es troben dins la imatgeria col·lectiva de bona part de la població mallorquina, no són els tradicionals. Molts dels que han estudiat el fenomen, segons apunta Ramis, assenyalen que aquestes figures donen continuïtat a les d’arrel. Des del punt de vista de l’antropòleg, però, la gran aparició de colles de diables de foc és “la manifestació d’una situació crítica”, que es pot relacionar amb el “sorgiment de les anomenades neofestes o festes renovades”.

Per què passa això? “Hi ha col·lectius de gent que no se senten representats dins la festa i, d’aquesta manera, reivindiquen el seu lloc, el carrer i posen en qüestió l’status quo de la celebració”. Passa amb colles de dimonis, amb l’aparició de nous elements i simbologia festiva o amb la resignificació de símbols ja existents. “Són moviments de base, populars, que neixen al marge de les institucions, encara que alguns acaben sota el seu paraigua”. En definitiva, es tracta d’una reacció a “una situació anquilosada, a festes fossilitzades”. El seu objectiu és, diu Ramis, “renovar, reforçar, i actualitzar la festa”.

Al cap i a la fi, aquests moviments són un “símptoma d’un plantejament més profund”, que es pot explicar a partir del pas “d’una dictadura a una democràcia tutelada”, o des del sentit més ampli de la llibertat.

La dimonització de la festa

Més enllà de l’aparició de neofestes, hi ha un altre conflicte “que té molta força socialment i políticament, quant a participació cívica, que és la revitalització, en ocasions molt potent, d’elements o moments concrets de la festa tradicional”.

Un cas de renovació de la festa tradicional és la dimonització de les festes de Sant Bartomeu a Montuïri. Alguns historiadors que ho han estudiat, menciona Ramis, “han detectat que des dels anys 90 fins avui la figura del dimoni ha adquirit més protagonisme que els mateixos cossiers”. Un altre exemple és a Manacor. L’aparició de les dimònies no és “per animar la festa, no és una aparició formal, sinó que respon a la desigualtat de gènere”. Per què no poden ser dimonis les dones? El poble respon creant el seu propi espai. Un altre cas: la catarsi col·lectiva en el moment del cant a les Completes a Artà.

“La globalització i la colonització cultural, continua l’antropòleg, imposen la reconquesta dels carrers per part de la societat civil, i entronquen amb qüestions com la identitat pròpia, que requereix de nous referents més enllà dels que ja hi havia als anys 50”, apunta Ramis.

Dossier Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània

Següent

"Les festes són espais de tensió de poder i les dones lluitem pel nostre"

Anterior

Atiem el foc de la cultura per mantenir viu el nostre patrimoni

Vés a l’ÍNDEX