Andreu Valor: “La comunicació entre el País Valencià i les Illes és corrupta”

PalmaEl cantautor valencià Andreu Valor (Cocentaina, 1978) es troba de gira per Mallorca presentant el seu darrer treball, Malgrat la pluja (2013). Des del 2008 fa camí en el projecte de cançó d’autor que ja suma gairebé 400 concerts. Per ell, la seva trajectòria ha estat proporcionada “per il·lusió i treball, però sense cercar res a canvi en aquesta dedicació”. Després d’haver passat per Felanitx i Manacor, avui migdia serà a Can Alcover i a l’horabaixa, a les 19.30 h, a Sóller, tots dos concerts amb taquilla inversa. Demà s’acomiada de l’illa a la Primavera Musical de Campanet.

Us feia il·lusió venir a Mallorca?

Si la memòria no em falla, són quatre les vegades que he estat a l’illa, però cap tan intensa i diversa. Aquest entorn et proporciona sensacions molt especials: la gent, la proximitat (malgrat la llunyania entre terres germanes), la diversitat en una mateixa cultura, trobar-te mirades noves, i un vincle amb el projecte que intente proposar de millora social, valors en desús i una defensa als atacs que mútuament rebem a la llibertat lingüística que compartim. Són moltes coses gratificants.

Quina expectació de públic teniu?

Sempre és una incertesa. Sóc conscient que costa fer arribar molt un projecte lluny de casa i que la proposta vinculada a la cançó d’autor no sol moure masses en general, però creu-me que la prioritat no va vinculada al nombre d’assistents. Cal anar fent camí i aquesta és la intenció de la gira.

Per què heu optat per la taquilla inversa com a eina de recaptació?

És una proposta original, amb els seus pros i contres. Per una banda, et permet actuar en llocs amb manca de recursos però que estimen i fomenten la cultura en un moment en què l’administració ofega, més si cal, la necessària gestió cultural, patrimoni de tota societat. Per altra banda, defensar la dignificació laboral del músic és difícil amb aquestes pràctiques i això em dol, perquè s’hi dediquen hores de treball. També és cert que la valoració i continuïtat d’un projecte musical van immerses en les valoracions d’un públic, i aleshores, per una banda, cal donar a conèixer un treball i anar sembrant, i per l’altra, és curiós el repte que et proposes: guanyar-te la vida amb la inseguretat de si la gent correspondrà amb la seua voluntat una vegada acabat el concert. Hem d’entendre que la cultura no és un luxe i que la dedicació, almenys amb dignitat, hauria de ser atesa.

Quin repertori teniu preparat?

Presentaré, sobretot, l’últim disc , però també recordaré cançons d’altres treballs i faré referència a temes inèdits que he musicat d’alguns dels nostres poetes valencians, a més d’altres autors consagrats dels quals he begut com Ovidi, Llach o Maria del Mar Bonet.

Si un mallorquí no us ha escoltat mai, què es trobarà en les vostres lletres?

Un univers individual, de consciència vital que barreja, sobretot, els diversos paràmetres que l’estima pot arribar a assumir. Amor per la humanitat, per una persona, per la terra, per la llibertat, la dignitat de l’espècie. La construcció d’un món que a partir de la tolerància i el respecte proposa una vida més fàcil i bonica. La reflexió, la crítica o la protesta són el resultat d’un sentiment ferit que tracta de millorar l’amor, trist i afectat, generat per l’opressió, intolerància, ferocitat. Jo vull un món diferent, molt més sensible, atent, delicat i somrient.

Creis que hi ha poca comunicació entre els valencians i els illencs?

Existeix una comunicació corrupta. Al País Valencià, com aquí a Mallorca, ens han censurat TV3. Tampoc tenim mitjans locals potents. I la Radiotelevisió Valenciana, tancada. Si volem estar comunicats, ens hem de buscar la informació, i això limita molt la proximitat entre tots nosaltres. Els que estimem la nostra cultura, busquem la manera d’estar-hi a prop. Però si la informació no és lliure, plural i, a sobre, està manipulada, tenim un repte per continuar construint o mantenint un lligam ferm al voltant d’una cultura compartida.

Això afecta el món de la cultura en català?

És tan important la tasca de propostes que, amb la poesia, la cançó, la història i mil pràctiques més, anem intentant fer alternativament, perquè ens manté vius i fa descobrir a la gent una altra realitat que ens obliguen a tenir i que de cap manera volem assumir. Des de la consciència i amb el desig de trencar amb aquestes pràctiques antidemocràtiques de globalitzacions que genociden la diversitat, riquesa i llibertat de societats més menudes però no menys importants. De fet, per mi, la meua pròpia és la més important de totes, amb ella i per ella visc.

Venir a Mallorca és ampliar el vostre mercat discogràfic?

Venir cap aquí és una barreja entre aprendre, compartir, unir, solidaritzar-nos, millorar, etc. Més que deixar discs a l’illa, desitge deixar memòria i pensaments. M’és suficient intentar fer més feliç la gent i poder ser capaç d’aportar qualsevol cosa a un oient que vendre-li un disc. També és cert que la meua subsistència i propers treballs necessiten d’això, per tant la fórmula perfecta seria que el públic desitjara tenir a sa casa un disc perquè el que hi troba és una manera òptima de continuar endavant i/o d’emocionar-se.

Sobre el vostre futur, teniu noves cançons amb vista a publicar un nou disc o fer nous projectes?

Idees i projectes, en tinc molts en llista d’espera. La mancança de temps tampoc ajuda a fer-los tots ràpidament, però si hi ha oportunitat, tard o d’hora hi haurà noves propostes. La sort i el privilegi ens permeten compartir i emocionar-nos en nous escenaris amb altres companys com Maria del Mar Bonet, Borja Penalba, Joan Amèric, Feliu Ventura, Cesk Freixas i Tomàs de los Santos, entre altres. La propera setmana, al País Valencià, ho faré amb Guiem Soldevila, cantautor menorquí que m’encisa. D’aquesta manera anem fent unitat també i jo aprenc molt de tots ells. Cançons noves van teixint-se, així que el repte d’enregistrar un quart disc serà una prioritat.