"El menyspreu per la comèdia em posa de mala llet", critica Àngel Llàcer

BARCELONAÀngel Llàcer és el responsable de la versió catalana de It runs in the family, traduïda com Els bojos del bisturí un dels grans vodevils del mestre d'aquest gènere, el britànic Ray Cooney, autor i actor de 79 anys, que és pare també de comèdies tan populars com La doble vida d'en John, Políticament incorrecte i de textos que després han passat al cinema com Sé infiel i no mires con quién. Llàcer ha posat cullerada i ha modernitzat una obra de l'any 1967, que s'estrenarà el dia 9 de setembre al Teatre Condal. L'han reduït a unes 2 hores, a una companyia de 8 actors i hi ha introduït referències a l'actualitat. Però l'esquelet és el mateix: un metge està a punt d'oferir la conferència que podria suposar el seu ascens definitiu quan apareix una examant i li confessa que té un fill de 18 anys que el vol conèixer.

Embolics de faldilles i portes que s'obren i es tanquen són la clau del muntatge, que com tots els vodevils requereix un engranage mil·limètric, sobretot perquè passa a temps real amb un rellotge que avança a escena. "Les comèdies requereixen ritme i rellotgeria", ha dit avui a la presentació de l'obra al Teatre Condal un Llàcer enfadat perquè opina que la premsa considera les comèdies com a obres de segona. "El menyspreu per la comèdia hi és i em posa de mala llet. Acabo de dirigir Madame Melville i hi ha gent que em deia: 'Ara ets director', com si no fes deu anys que dirigeixo teatre. Deu ser que no compta. Fer comèdies està poc valorat. Per mi, és igual un musical, una comèdia o qualsevol obra, la feina és dirigir teatre", ha afirmat.

El nombrós repartiment que l'acompanya –"hem treballat tot l'agost, com un casal d'estiu, i ens ho hem passat molt bé, i això és la clau perquè l'espectador s'ho passi bé", ha dit Llàcer– està encapçalat per Joan Negrié, David Verdaguer i Cristina Solà, que ha apuntat que el seu paper a l'obra "segueix la línia eròtica-festiva". "Hi ha regatera i expectativa", ha sentenciat.