Àngel Terron recorda Artigues

PalmaNo record quan vaig conèixer Toni Artigues. El primer que tenc d'ell és

tocant les xeremies i demanant Independència vora la Plaça Major de

Palma quan va acabar la manifestació pro-autonomia a principis dels anys

vuitanta.

En certa mesura hem seguit un camí paral·lel, entram a la UIB el 1977,

llegim la Tesi doctoral el 1982 i 83, som Professors Titulars des de 1986,

els nostres fills tenen edats semblants, feim els mateixos cursos per editat

pàgines web a la UIB... Però el que ens va unir va ser l'interès per la

poesia. Ens hem trobat a centenars de presentacions, recitals, xerrades al

campus, sopars amb amics poetes on tot el que ens fa humans era

debatut amb tendresa.

He assistit emocionat a molts dels seus espectacles. En record dos

especialment: el dedicat al poeta Andreu Vidal amb presència dels pares

poc després de la mort del poeta i el darrer al teatre Mar i Terra dedicat a

Miquel Bauçà. Aquest triple vessant sobre la cultura popular i les

xeremies en especial, la divulgació poètica a planes web com Mag-poesia i

les representacions teatrals i recitals poètics el fan una persona única i molt

difícil de substituir a l'engranatge didàctic de la UIB. Ell empra la poesia i la

representació i dicció d'aquesta com a eina de motivació per als alumnes,

en fa un instrument magnífic i encomiable. A aquest respecte cal citar

l'admirable conferència de l'any passat a "Un Hivern Poètic a Inca" que aviat es publicarà.

I cercava obres més enllà de la norma estricta del Principat. A ell es deu la

proposta de nomenament com a Dr. Honoris Causa de la UIB del gran

Josep Palau i Fabre; cal indicar aquí que cap Universitat catalana mostrà

aquest respecte al poeta, autor dramàtic i crític d'art excels que és Palau.

Però és el seu caràcter vital i alegre el que fa connectar com ningú amb els

joves poetes, tots li diuen "conco" en agraïment a aquest tarannà. Ell ha

ensenyat a recitar a moltes de generacions. Els més joves són Miquel

Àngel Adrover i Tomeu Crespí.

Aquesta bonhomia també es manifesta quan un va a comprar al mercat

ecològic de la UIB i es troba el pagès jove que et ven les carxofes

demanar-te entristit per ell: quan va aprendre a tocar el sac de gemecs el

primer llibre que llegí fou el seu, i el tenia de client cada dijous comprant

verdures i olives verdes ja que les volia trempar ell mateix...