Àngel Terron recorda Artigues
La divulgació poètica a planes web com Mag-poesia i les representacions teatrals i recitals poètics el fan una persona única i molt difícil de substituir a l'engranatge didàctic de la UIB
PalmaNo record quan vaig conèixer Toni Artigues. El primer que tenc d'ell és
tocant les xeremies i demanant Independència vora la Plaça Major de
Palma quan va acabar la manifestació pro-autonomia a principis dels anys
vuitanta.
En certa mesura hem seguit un camí paral·lel, entram a la UIB el 1977,
llegim la Tesi doctoral el 1982 i 83, som Professors Titulars des de 1986,
els nostres fills tenen edats semblants, feim els mateixos cursos per editat
pàgines web a la UIB... Però el que ens va unir va ser l'interès per la
poesia. Ens hem trobat a centenars de presentacions, recitals, xerrades al
campus, sopars amb amics poetes on tot el que ens fa humans era
debatut amb tendresa.
He assistit emocionat a molts dels seus espectacles. En record dos
especialment: el dedicat al poeta Andreu Vidal amb presència dels pares
poc després de la mort del poeta i el darrer al teatre Mar i Terra dedicat a
Miquel Bauçà. Aquest triple vessant sobre la cultura popular i les
xeremies en especial, la divulgació poètica a planes web com Mag-poesia i
les representacions teatrals i recitals poètics el fan una persona única i molt
difícil de substituir a l'engranatge didàctic de la UIB. Ell empra la poesia i la
representació i dicció d'aquesta com a eina de motivació per als alumnes,
en fa un instrument magnífic i encomiable. A aquest respecte cal citar
l'admirable conferència de l'any passat a "Un Hivern Poètic a Inca" que aviat es publicarà.
I cercava obres més enllà de la norma estricta del Principat. A ell es deu la
proposta de nomenament com a Dr. Honoris Causa de la UIB del gran
Josep Palau i Fabre; cal indicar aquí que cap Universitat catalana mostrà
aquest respecte al poeta, autor dramàtic i crític d'art excels que és Palau.
Però és el seu caràcter vital i alegre el que fa connectar com ningú amb els
joves poetes, tots li diuen "conco" en agraïment a aquest tarannà. Ell ha
ensenyat a recitar a moltes de generacions. Els més joves són Miquel
Àngel Adrover i Tomeu Crespí.
Aquesta bonhomia també es manifesta quan un va a comprar al mercat
ecològic de la UIB i es troba el pagès jove que et ven les carxofes
demanar-te entristit per ell: quan va aprendre a tocar el sac de gemecs el
primer llibre que llegí fou el seu, i el tenia de client cada dijous comprant
verdures i olives verdes ja que les volia trempar ell mateix...