Animals i humans, una relació més enllà de l'art

PalmaEs Baluard inaugura una exposició col·lectiva que analitza i reflexiona sobre la relació entre els humans i els animals a través d'una selecció de peces històriques i projectes contemporanis. La mostra parteix de peces incloses en la col·lecció del museu i, per tant, l'exposició s'emmarca en la línia dels projectes temàtics que produeix el museu a partir de la pròpia col·lecció i que detecten qüestions socials. El primer projecte dins aquesta línia fou 'Ciutat de vacances', un projecte expositiu que girava al voltant del turisme i ara s'estrena aquest, relacionat amb els animals.

"L'home depenia de l'animal, ara és a la inversa, és l'animal el que depèn de l'home, el que s'integra en la producció industrial, s'integra en l'oci, en els laboratoris, en l'alimentació, etc. Totes aquestes qüestions i d'altres apareixen entrellaçades en l'exposició", comenta la directora del museu, Nekane Aramburu.

A la mostra hi trobam obres de grans figures de la història de l'art. Les ceràmiques dedicades a la tauromàquia de Picasso, una escultura de Miró, gravats de Goya de la seva sèrie 'Los Caprichos' que representen ases realitzant treballs humans i un vídeo de la mítica performança 'Com explicar art a una llebre morta' de Joseph Beuys, entre d'altres.

Hi ha peces històriques com la pintura del segle XVII d'Esaias Van de Velde, que il·lustra una balena morta a una platja envoltada de gent o dues pintures de Jaques-Laurent Agasse, una de dedicada a l'orangutan Joko i una altra relacionada amb el mite de Ròmul i Rem.

A la mostra s'hi inclou un nombre considerable de peces d'art electrònic, com el vídeo d'Eulàlia Valldosera, en el qual l'artista es comunica amb dofins, balenes i altres espècies marines; una altra de Paloma Navares, en la qual veim un tigre engabiat; un curtmetratge de l'artista Canadenc Guy Maddin sobre el seu ca Spanky; una performança en vídeo de Joan Jonas o un d'Amparo Garrido sobre la comunicació entre els primats i els humans. Del català Marcel·lí Antúnez hi trobam una peça audiovisual interactiva que es completa amb la col·laboració dels espectadors i de Francis Alÿs, un vídeo que va realitzar a partir de l'alliberament d'una guineu durant una nit a la National Portrait Gallery de Londres.

L'aportació local la posen, per una banda, Miquel Barceló, amb una de les seves peces marines, unes fotografies de Joan-Ramon Bonet de la seva sèrie 'Matances' i l'artista Veru Iché. La representació dels bous de Costitx hi està present a través d'unes fotografies de José Cirera, així com d'un cap de bou talaiòtic de Talapi.

També hi trobam peces de Joana Vasconcelos, Rebecca Horn, Marie Voignier, Paloma Pájaro, Levi Orta, Juan Luís Moraza, Damien Hirst i Eugenio Ampudia, entre d'altres.

"No es tracta simplement de mostrar aquesta relació posant imatges d'animals. No és una exposició d'animals, és una exposició que investiga aquesta relació transversal de tot tipus", comenta Aramburu.

L'exposició, que inclou un total de 39 artistes, 55 obres i 6 llibres, ha estat un projecte coral dels diversos departaments que formen part del museu sobre el qual han estat treballant durant els darrers dos anys.

A més, s'hi han involucrat associacions animalistes, així com el Col·legi de Veterinaris i el Col·legi d'Advocats.