El triangle amorós d''Anna Karenina' reviu al teatre

BarcelonaAquest dijous 7 de gener el Versus Teatre de Barcelona estrena 'Anna Karenina', un “homenatge” d'Ivan Padilla a la novel·la de Tolstoi que es podrà veure fins el 24 de gener. Després d'adaptar al teatre 'Oceà', d'Alessandro Baricco i 'Sunset Park', de Paul Auster, la companyia Retret Teatre porta aquest clàssic de la literatura damunt de l'escenari en un muntatge de petit format, amb tres actors en escena i música en directe.

Padilla ha fet una lectura personal d'aquesta obra escrita i ambientada a la Rússia del segle XIX, per extreure'n “temes contemporanis i identificables en el segle XXI”. Lara Díez, que interpreta el paper protagonista, coincideix que és una “història vigent”, tot i que es diferencia en la forma pel que fa al context històric, “el fons és el mateix”. L'obra gira al voltant de la complexitat de les relacions humanes, l'amor, el desig, la gelosia, la lliure capacitat de decidir, la posició de la dona, i, sobretot, de la passió. Segons Díez, l'objectiu és que el públic empatitzi i entengui que no hi ha ningú dolent, sinó “tres víctimes d'una situació”, donat l'inevitable desenllaç tràgic.

“Més que una adaptació teatral, és una versió personal d'una part d'Anna Karenina”, ja que el director centra l'obra en una sola trama de la novel·la: el triangle amorós entre Anna, el seu marit Aleksei Karenin, un respectat funcionari amb una bona posició social, i el seu amant Aleksei Vronski, un militar amb fama de seductor. Padilla, que també interpreta el comte Vronski, respecta la trama principal del text de Tolstoi, però n'ha reescrit alguns diàlegs per a fer-los més teatrals, “sense tanta càrrega literària”, i apropar el llenguatge al públic. Tanmateix, malgrat hi ha molts precedents de l'obra, els tres actors han volgut oblidar les referències i entendre els personatges a la seva manera per donar humanitat a la història. Dani Ledesma, que interpreta el marit, descriu el paper d'un personatge fred a qui li preocupen les aparences, però que realment estima l'Anna, tot i que té una incapacitat per a demostrar-ho.

L'escenografia i el vestuari, molt austers, tenen el mateix paper que la música en aquest muntatge, ja que més que reproduir, volen evocar al context històric en què s'ambienta la novel·la. Cels Campos ha compost una partitura original especialment per a l'obra i acompanya tota la representació amb melodies que recorden a la Rússia del segle XIX. La música del piano, que intervé en directe, vol plasmar les emocions i el món interior de la protagonista, per transmetre tot allò que no pot explicar amb paraules.