Com anomenes les galletes ‘més mallorquines’?

PalmaTot i que dins l’imaginari illenc, les galletes fortes es tenen com a cosa ‘molt mallorquina’, aquestes pastes endurides tenen tant de mallorquí com la Mare de Déu de Lourdes. La realitat és que aquestes galletes tenen el seu origen en el pa mariner, un tipus de pa fort, sense molla, que aguanta molt de temps. El duien els navegants per a les llargues travessies, i de tan fort que era, per menjar-se’l, l’havien de reblanir amb aigua. De fet, a diferents museus marítims d’arreu del món, com el Museu Naval de Kronborg, a Dinamarca, s’hi conserven galletes fortes de mitjan segle XIX. Estan intactes i ha de tenir un bon barram qui els hi vulgui pegar una mossegada. “Galletes marineres” és una de les maneres d’anomenar-les a Mallorca, però no és la més comuna. Vegem quines altres formes hi ha.

‘Hardtack’ o galletes fortes? Hi ha qui diu que les galletes fortes començaren a escampar-se arreu de Mallorca arran de l’aturada que l’explorador i capità de l’armada reial britànica, James Cook, va fer al Port de Sóller en algun moment de la segona meitat del segle XVIII. És segur que a les bodegues del seu vaixell en devia dur, de galletes fortes, perquè se n’alimentàs la tripulació. Bé, els britànics, anomenen aquestes pastes hardtack, que vol dir, traduït literalment, “menjar fort”. De manera més específica, el mot deriva de l’adjectiu ‘hard’ (fort o dur) i el nom ‘tack’ (xinxeta), que en el llenguatge col·loquial dels mariners britànics d’altre temps s’utilitzava per designar qualsevol classe de menjar. La realitat, però, és que no existeix cap evidència que el capità Cook s’aturàs mai al Port de Sóller i, per tant, no és necessari anar a encalçar romanços britànics per explicar l’origen d’aquest menjar. Si aquestes galletes s’anomenen així com s’anomenen és per una qüestió evident: perquè són galletes i perquè són fortes. Aquesta duresa, però, no ha privat que generacions de mallorquins, desdentats i amb barram postís se n’hagin alimentat durant dècades. Qui no ha vist els seus padrins, a primera hora del dematí, asseguts a la taula de la cuina, esflorar amb el cul d’un tassó una grapada de galletes fortes, per llavors mesclar-les amb la llet calenta o el cafè amb llet, i berenar d’aquella pasta reblanida?

Galletes d’oli, mostura, llecor. Tot i que les versions industrials d’aquest tipus de galletes han incorporat greixos d’orígens diversos i també saïm, antigament l’oli d’oliva era la mostura més comuna. És per això que la denominació de galleta d’oli conviu amb la de galleta forta. I ja que hem utilitzat el mot mostura, no està de més explicar-ne el significat. Tot i que no estigui recollit pels diccionaris normatius, el DCVB recull ‘mostura’ com la “part greixosa o llecorosa d’una coca o d’altra pasta fina”. És per això que la recepta de moltes de pastes, com coques salades, panades o cocarrois, és “dues parts de mostura per una d’aigua, i la farina que es begui”. Això ve a dir “un tassó d’oli, un de saïm i un d’aigua, i la farina que sigui necessària perquè quedi una pasta bona de manejar”. Ah! Ja que ha sortit a rotlo l’adjectiu ‘llecorós’, aprofitarem per explicar el significat de ‘llecor’. El DCVB defineix ‘llecor’ com el “suc vital, substanciós, sia de les plantes, sia de la terra de conreu, sia dels animals”. Per això, haureu sentit a dir coses com “aquest home no té gens de llecor, de tan magre que està, tot són pell i ossos”.

D’Inca, Santa Maria, Artà, Muro... Dir “galletes d’Inca” és una altra manera molt estesa de referir-se a les galletes fortes. L’explicació és que bona part dels productors han estat històricament en aquesta ciutat. De fet, el principal productor és Quely, marca comercial creada per la nissaga familiar dels Domènech, que eren els propietaris de l’antic forn de Can Guixe (escrit erròniament amb e, per desconeixement o de manera intencionada), i que tancà durant la pandèmia de la covid. La marca de Can Guixe avui dia just es conserva en la seva producció de torró d’ametla. La rumorologia popular assegura que l’admiració d’en Guixa, l’empresari inquer en qüestió, per l’actriu Grace Kelly, va causar que batiàs les seves galletes fortes amb el nom de Quely. Ara bé, les fetes a Inca no són les úniques. Durant molt de temps els felanitxers les anomenaven galletes de Santa Maria. L’explicació és que les que es consumien a aquest poble eren fetes majoritàriament a un forn de Santa Maria, que arribaven a Felanitx gràcies a la línia de tren que ajuntava aquests dos pobles passant per Santa Eugènia, Algaida, Montuïri i Porreres. Arreu de Mallorca avui dia hi ha forns que produeixen i comercialitzen grans quantitats de galletes fortes. N’hi ha, per exemple, a Artà, Muro i Porreres.