L'onada d'antiracisme als EUA torna a posar en dubte Juníper Serra

PalmaLa de Juníper Serra és una figura que, de tant en tant, aixeca polèmica. Per uns, el missioner mallorquí és una figura rellevant de la història dels Estats Units per la seva tasca evangelitzadora al país i és considerat un dels pares de la pàtria nord-americana, motiu pel qual és l'únic espanyol present a la National Statuari Collection del Capitoli de Washington. Per altres, és un símbol de la colonització i un dels responsables de la persecució de la cultura ameríndia i de la substitució de les seves creences, costums, tradicions, modes de producció i estructures familiars per la implantació forçada del catolicisme.

El darrer episodi polèmic envers Serra va passar aquest divendres, quan activistes antiracistes van enderrocar l'estàtua del missioner mallorquí que hi ha al Golden Gate Park de San Francisco, als Estats Units. Però el missioner no és l'única figura atacada. En els darrers mesos, les protestes del moviment 'Black lives matter' han acabat amb atacs a monuments de personatges considerats supremacistes, com la decapitació de l'estàtua de Cristòfol Colom a Boston i l'enderrocament d'un altre Colom a Virgínia després de calar-li foc.

Tampoc no és la primera vegada que hi ha actes vandàlics en un monument de Serra. L'any 2015, pocs dies després que el papa Francesc el canonitzàs per la seva "missió evangelitzadora" a l'oest dels Estats Units, la policia investigava un atac vandàlic a la seva tomba, on va aparèixer la pintada de 'Sant del Genocidi'.

Hi ha una altra estàtua de Serra que ja no lluirà a l'espai públic nord-americà. Les autoritats de la ciutat de Ventura, a Califòrnia, preveuen que es retiri en breu el monument del missioner de Petra que hi ha just davant de l'Ajuntament. Aquest acte és especialment simbòlic, tenint en compte que la ciutat té com a origen la Missió de Sant Bonaventura, fundada per Serra el 1782.

Segons ha informat Los Angeles Times el batle de Ventura, Matt LaVere; representants de la Banda d'Indígenes de la Missió de Barbareño/Venureño, i el pare Tom Elewaut, pastor de la Missió de Sant Bonaventura, van emetre dijous una declaració conjunta acordant llevar l'estàtua per traslladar-la "a un lloc no públic més apropiat". Nascut el 1713 a Mallorca, Juníper Serra va ingressar a l'orde dels franciscans el 1730 i, abans de dedicar-se a evangelitzar les Amèriques, va exercir com a professor de teologia. Entre 1769 i el 1835, es van batejar més de 90.000 indis a la costa oest dels Estats Units, des de San Diego fins a San Francisco.

Tal com explicava l'historiador Steven W. Heckel, autor de Junípero Serra: California's founding father, a la periodista Carol Pogash, "un cop batejats no se'ls deixava sortir de les missions i els soldats capturaven i hi retornaven els que fugien; s'obligava els indis a abandonar la seva llengua, els seus vestits, la seva religió, la seva gastronomia i les seves cerimònies nupcials". Heckel descriu Serra com "un home del seu temps" que considerava els indis incapaços d'autogovernar-se i, per aquest motiu, els franciscans prenien aquestes decisions en lloc de fer-ho ells.

Serra a les Balears

A les Balears, Juníper Serra té un institut a nom seu i una estàtua al bell mig de la plaça Sant Francesc de Palma, amb la mà sobre les espatles d'un jove indígena despullat. L'any 2013, amb el Govern de José Ramón Bauzá, es va declarar l'Any Serra, motiu pel qual hi va haver multitud de conferències, exposicions, xerrades i actes commemoratius per a qui alguns consideren el "mallorquí més universal".

En declaracions a una pregunta del dBalears, l'Institut Català d'Antropologia opina que l'estàtua del fra a Palma "cal dur-la en un museu i contextualitzar-la històricament, culturalment i socialment, tant pel perquè s'erigí com pel perquè cal llevar-la". Tal com afirma l'Institut, Serra no només representa un personatge històric, representa "un passat colonial i evangelitzador que significa aculturació, abús, humiliació, menyspreu, propagació de malalties, mort i extermini per a milions d'habitants d'arreu del continent americà".

És una estàtua que representa, diuen els antropòlegs, només una part de la història, "oblidant, silenciant i invisibilitzant milions de persones que sofriren unes conseqüències devastadores per la colonització, l'evangelització i el racisme que l'acompanyà". Per acabar, proposen dur "alguna mena d'intervenció artística (més que monumental) de signe contrari al racisme que acompanyà el colonialisme europeu i l'evangelització catòlica que representa l'efígie de fra Juníper Serra".